L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
2022 ha sigut declarat Any Joan Fuster per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pel centenari del naixement de l'escriptor suecà.
Efemèrides Enguany farà vint anys de l'entrada en circulació de l'euro. També se celebraran els cent anys de la independència d'Egipte (28 de febrer) i de la fundació de l'extinta Unió Soviètica (30 de desembre), els dos-cents de les batalles equatorianes de Riobamba (21 d'abril) i el Pichincha (24 de maig) i de la independència del Brasil (7 de setembre) i els cinc-cents de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa.
Cronologia +Esdeveniments prevists M/d Lloc Esdeveniment Àmbit 10/25 Europa eclipsi solar astronomia 02/04 Pequín XXIV Olimpíada d'Hivern deport 04/30 Pacífic eclipsi solar astronomia 11/21 Qatar XXII Mundial de Futbol deport Esdeveniments 14 de juliol, Ciutat del Vaticà: El papa Francesc publica el motu proprio Ad charisma tuendum sobre el nou estatut d'Opus Dei 8 de desembre - La Unió Europea accepta l'adhesió de Croàcia a lespai Schengen, a partir de l'1 de gener, però Àustria i els Països Baixos veten les de Romania i Bulgària.
Ciència i tecnologia Alemanya preveu desmuntar l'última de les seves centrals nuclears L'Agència Espacial Europea té previst llançar el Jupiter Icy Moon Explorer Es preveu completar l'European Extremely Large Telescope i fer el primer viatge colonitzador al planeta Mart.
Cinema
Còmic
Música
Pilota
Videojocs
Naixements Països Catalans
Resta del món
Necrològiques
Països Catalans
1 de gener - Badalona: Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de la cultura popular (n. 1941). 4 de gener - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958). 5 de gener - Igualada: Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor i polític català (n. 1951). 6 de gener - les Borges Blanques: Albert Tarrats i Farrerons, militant independentista, activista cultural i restaurador català (n. 1943). 10 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, pianista català (n. 1948). 11 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, músic català especialitzat en el jazz (n. 1948). 14 de gener - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (n. 1939). 16 de gener - Barcelona: Manuel Cabero i Vernedas, director coral català (n. 1926). 24 de gener - Sabadell: Joan Aymamí Viadé, periodista especialitzat en esports de motor i copilot de ral·lis català (n. 1950). 3 de febrer - Barcelona: Toni Miró, dissenyador de moda català (n. 1947). 5 de febrer - Jordi Roviralta i Alegría, fotoperiodista català (n. 1966). 10 de febrer - Sencelles: Maria Antònia Oliver, escriptora mallorquina. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2016 (n. 1946). 12 de febrer - Barcelona: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (n. 1972). 13 de febrer - Manlleu: Jacint Sala Codony, escriptor català (n. 1945). 14 de febrer - Girona: Jordi Soler i Font, Hèlios fotògraf, dibuixant i periodista català (n. 1938). 17 de febrer Barcelona: Esperança Martí i Salís, dirigent de l'àmbit sanitari (n. 1935). Cardedeu: Andreu Canet i Català, supervivent de la Lleva del Biberó que va combatre a les batalles del Segre i de l'Ebre amb la 60a Divisió. València: Martín Luis Quirós Palau, metge i polític, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures (n. 1929). 17 de febrer - Esperança Martí i Salís, presidenta vitalícia del Patronat de la Fundació Puigvert i presidenta de la Unió Catalana d'Hospitals. 21 de febrer Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, i dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki (n. 1955). Madrid: Joaquín Bernadó Bertomeu, torero català (n. 1935). 22 de febrer - Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, dissenyador, publicista i il·lustrador català (n. 1955). 22 de febrer - Barcelona: José Martí Gómez, periodista valencià (n. 1937). 5 de març - Palamós: Miquel Strubell i Trueta, sociolingüista català (n. 1949). 6 de març - Tiana: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic (n. 1948). 31 de març: Girona: Francesc Pardo i Artigas, sacerdot catòlic català, bisbe de Girona (n. 1946). Sabadell: Pere Casas Torres, compositor català (n. 1957). 5 d'abril - València: Manolo Algarra, artista faller (n. ?). 6 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Domènec Romera i Alcázar, empresari i polític català (n. 1936). 7 d'abril - Barcelona: Mercè Durfort i Coll, biòloga catalana (n. 1943). 13 d'abril - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948). 24 d'abril - Monestir de Montserrat: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022). 29 d'abril - Girona: Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (n. 1930). 11 de maig - Terrassa: Joan Amat i Fontanals, jugador d'hoquei sobre herba català (n. 1946). 17 de maig - Barcelona: Rodri, futbolista català (n. 1934). 5 de juny - Barcelona: Rosa Guiñón i Soro, actriu catalana de doblatge i videojocs (n. 1932). 6 de juny - Barcelona, Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (n 1943). 8 de juny - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (n. 1928). 9 de juny - Lleida: Àlex de Sárraga Gómez, advocat laboralista i polític català (n. 1946). 16 de juny - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948). 17 de juny - Lleida: Manolo Solís del Valle, jugador d'hoquei sobre patins (n. 1929). 20 de juny - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (n. 1925). 19 de juliol: Barcelona: Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora (n. 1932). Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (n. 1952). 22 de juliol - Barcelona: Núria Feliu, cantant i actriu catalana (m. 2022). 4 d'agost - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923). 8 d'agost - Fogars de la Selva: Lluís Trepat i Padró, pintor català (n. 1925). 10 d'agost - Gironaː Rosina Lajo Pérez, professora i política catalana, diputada constituent. 12 d'agost - Ciutat de Mèxic: Marta Palau Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme (n. 1934). 14 d'agost - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (n. 1921). 20 d'agost - Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català (n. 1922). 27 d'agost - Torroella de Montgrí: Vicenç Pagès i Jordà, escriptor i crític literari català (n. 1963). 30 d'agost - Girona: Francesc Granell i Trias, economista i advocat català (n. 1944). 10 de setembre - Balaguer: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català (n. 1944). 17 de setembre - Elda: Ana María Sánchez Navarro, soprano valenciana (n. 1959). 1 d'octubre - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).
3 d'octubre - València: Antoni Ferrer i Perales, poeta valenciià (n. 1943). 8 d'octubre - la Bisbal d'Empordà: Albert Solà i Jiménez, conegut com «El monarca de la Bisbal», va ser un cambrer català que afirmava ser fill no reconegut del rei Joan Carles d'Espanya (n. 1956). 9 d'octubre - Barcelona: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (n. 1935). 12 d'octubre - València: Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià (n. 1942). 17 d'octubre - Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (n. 1940). 11 de novembre - Barcelona: Joan Vila i Grau, pintor i vitraller (n. 1932). 26 de novembre - Barcelona: María Dolores Juliano Corregido, antopòloga social argentina. 27 de novembre - Londres: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (n. 1940). 2 de desembre - Barcelona: Jaume Camps i Rovira, polític i advocat català (n. 1944). 10 de desembre - Argentona: Llorenç Soldevila i Balart, escriptor, filòleg i historiador de la literatura (n. 1950). 29 de desembre - Sabadell: Jordi Roca i Tubau, dissenyador gràfic i artista polifacètic català (n. 1933). 30 de desembre - Pepa Palau i Martí, actriu, directora, guionista, locutora de ràdio, teatre i televisió catalana (n. 1938).
Resta del món
2 de gener - Anvers: Eric Walter Elst, astrònom belga, prolífic descobridor d'asteroides (n. 1936). 3 de gener - Nova York: Beatrice Mintz, embriòloga estatunidenca que va contribuir a la comprensió de l'enginyeria genètica, la diferenciació cel·lular i el càncer, particularment el melanoma (n. 1921). 5 de gener - Le Mure: Anatole Novak, ciclista francès (n. 1937). 11 de gener - Aviano: David Sassoli, polític, periodista i conductor televisiu (n. 1956). 4 de març, Kemper: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa, membre de la Resistència. 13 d'abril, Palerm: Letizia Battaglia, fotògrafa i fotoperiodista italiana, coneguda pel seu treball sobre la Màfia (n. 1935). 18 de juliol, Buenos Airesː Delia Giovanola, fundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo (n. 1926). 11 d'agost - Empús: Sempé, dibuixant de còmic francès (n. 1932). 13 d'agost - Breslau (Polònia): Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista. 23 d'agost - Doral (EUA): Rolando Cubela, revolucionari cubà (n. 1933). 13 de setembre - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís. 14 de setembre - Chiliomodi, Corint: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega. 8 d'octubre - Fornalutx, Mallorca: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema. 13 d'octubre - Nàpols: Costanzo Di Girolamo, filòleg romanista italià (n. 1948). 1 de desembre - Parísː Mylène Demongeot, actriu francesa (n. 1935). 29 de desembre - São Paulo: Pelé, futbolista brasiler. 31 de desembre - Mater Ecclesiae: Benet XVI', 265è papa de l'Església Catòlica Romana (n. 1927).
2022 en la ficció especulativa Les pel·lícules futuristes Soylent Green (1977), Evasió d'Absolom (1994), The Purge (2013) i la sèrie de manga Deadman Wonderland (2007) estan ambientades en un 2022 distòpic, com l'argument de les novel·les de la saga Sword Art Online (2009). Els videojocs Cyberball (1988), Doom (versió SNES, 1995), Perfect Dark (2000) i Persona 5'' (2016) també transcorren enguany.
Referències