Christine Ellen Hynde, més coneguda com a Chrissie Hynde (Akron, Ohio, 7 de setembre de 1951) és una cantant, compositora i guitarrista estatunidenca. Se la coneix sobretot com a fundadora i líder del grup de rock/new wave, els Pretenders.
Hynde va fundar els Pretenders el 1978 amb Pete Farndon, James Honeyman-Scott i Martin Chambers. També ha fet cançons amb altres músics com Frank Sinatra, Cher i UB40, i va publicar un àlbum en solitari el 2014. Hynde va entrar al Rock and Roll Hall of Fame el 2005 com a membre dels Pretenders. Va actuar al Live Aid el 1985.
Primers anys Hynde va néixer a Akron (Ohio) i era filla d'una secretària a temps parcial i un directiu de les Pàgines Grogues del telèfon. Va estudiar a un institut d'Akron, però ha declarat que "No vaig estar mai gaire interessada en l'institut. Vull dir, no vaig anar mai a cap ball, no vaig sortir mai amb ningú. Va ser força horrible per a mi. Excepte, és clar, que podia anar a veure grups, i això era el millor. Solia anar fins a Cleveland només per veure qualsevol grup. Així que bona part del temps estava enamorada, però principalment de paios de grups que no havia conegut mai en persona. Per a mi, saber que hi havia el Brian Jones, i després que hi havia l'Iggy Pop, em feien difícil que m'interessés en els paios que tenia al voltant. Tenia, ehem, coses més grosses al cap."Loder, K. "Pretenders", p. 13. Rolling Stone, 29 de maig, 1980.
Inici de la seva carrera Hynde es va interessar en la contracultura hippie, el misticisme oriental, i el vegetarianisme. Va anar a l'escola d'art de la universitat Kent State durant tres anys, i allà va estar en un grup anomenat Sat. Sun. Mat., on també hi era Mark Mothersbaugh, que després va ser dels Devo. Hynde va patir en directe la massacre de Kent State, del 4 de maig de 1970: una de les quatre víctimes sortia amb una amiga seva.
Hynde es va traslladar a Londres el 1973. Amb la seva formació en art, va aconseguir feina en un despatx d'arquitectura, però en va plegar als vuit mesos. Llavors va conèixer el periodista musical Nick Kent i va trobar feina en una revista de música, el NME, escrivint el que ella mateixa va descriure com a "parides filosòfiques mig cuites i diatribes sense sentit". No obstant, això no va durar gaire i després Hynde va treballar a la botiga de roba SEX, de Malcolm McLaren i Vivienne Westwood, que llavors era poc coneguda. Una vegada va provar de convèncer Johnny Rotten i després Sid Vicious (dels Sex Pistols, dels quals McLaren era el mànager) que es casessin amb ella, només per aconseguir el permís de treball. La versió de Hynde d'aquest episodi és que Rotten "es va oferir per anar al registre amb mi i fer l'innombrable" però quan després es va fer enrere, en Vicious es va oferir voluntari per fer-ho ell. Quan van arribar a l'oficina de registre l'endemà al matí, se la van trobar "tancada per vacances" i no van poder tornar-hi l'endemà perquè Vicious havia de declarar al jutjat. Llavors Hynde va provar de muntar un grup a França abans de tornar a Cleveland el 1975.
Va tornar a França el 1976 per provar de formar un grup, però no va funcionar. Va tornar a Londres enmig dels inicis del moviment punk. A finals de 1976, Hynde va contestar un anunci del Melody Maker per membres d'un grup i va anar a un càsting del que acabaria esdevenint el grup 999. Jon Moss (que després va estar a Culture Club) i Tony James de Generation X també hi van anar. Més endavant, Hynde va provar d'engegar un grup amb Mick Jones de The Clash.
Quan el grup no va tenir èxit, Malcolm McLaren la va col·locar de guitarrista a Masters of the Backside, però li van demanar que plegués del grup justament quan es va convertir en The Damned. Després d'un període breu al grup Johnny Moped, Mick Jones la va convidar a afegir-se al seu grup en la seva primera gira per Gran Bretanya. Hynde recorda d'aquell període: "Era fantàstic, però se'm trencava el cor. Em moria de ganes d'estar en un grup. I anar a totes les actuacions, veure-ho tant de prop, viure-ho però no tenir un grup em destrossava. Quan vaig marxar, vaig dir, 'Moltes gràcies per deixar-me venir amb vosaltres', i vaig tornar i vaig anar plorant al metro per tot Londres. Tothom que coneixia de la ciutat, tots estaven en algun grup. I allà era jo, com la perdedora, sap? Ben bé la perdedora".Hynde ho explica al DVD documentari extra "No Turn Left Unstoned" de The Pretenders Greatest Hits.
Hynde va estar un temps amb The Moors Murderers el 1978. El nom era per una parella d'assassins d'infants, i hi havia Steve Strange (que després va ser líder de Visage) a la veu, Vince Ely a la bateria, i Mark Ryan (conegut com The Kid) i Hynde a la guitarra. Només amb el nom, el grup ja era polèmic i aviat se'n va distanciar, com explica NME. Hynde va dir, "No sóc del grup, només assajava amb ells". Va declarar que "Steve Strange i Soo Catwoman van tenir la idea del grup, i em van demanar que els ajudés amb la guitarra, i ho vaig fer, encara que jo estava formant el meu propi grup, i encara ho provo".Letters page, NME, January 21, 1978.
The Pretenders
Finals dels 70 El 1978, Hynde va fer una cinta de demo i la va donar a Dave Hill, l'amo de la discogràfica Real Records. Hill va decidir fer-li de mànager, i va començar pagant el lloguer endarrerit del local d'assaig que tenia a Covent Garden, Londres. Hill també li va aconsellar que es prengués el seu temps i ajuntés un grup. La primavera de 1978, Hynde va conèixer Pete Farndon (baix, veu), i van seleccionar un grup que consistia en James Honeyman-Scott (guitarra, veu, teclats), i Martin Chambers (bateria, veu, percussió), i li van donar el nom "The Pretenders", inspirat per la versió de Sam Cooke de la cançó de 1955 de R&B dels Platters "The Great Pretender".
Van gravar una maqueta (que incloïa "Precious", "The Wait" i una versió dels Kinks, "Stop Your Sobbing"), la van passar a l'amic de Hynde, Nick Lowe, van treure un single ("Stop Your Sobbing"/"The Wait") i van fer la seva primera actuació en un club de París. El single es va publicar el gener de 1979 i va arribar al lloc 33 al Regne Unit. Un segon single, "Kid", va seguir amb un èxit similar el juliol de 1979. El novembre de 1979 the Pretenders van publicar el seu primer gran èxit, "Brass In Pocket" al Regne Unit, que va arribar al número 1 el 19 de gener de 1980, al mateix temps que el seu primer àlbum, anomenat igual que el grup. Tots dos van tenir un èxit mundial.
Dècades dels 1980 i 1990 miniatura|esquerra|Els Pretenders tocant en un local de Londres el 1981 El grup va publicar un EP, titulat Extended Play, i després Pretenders II més avançat l'estiu. "Talk of the Town" i "Message of Love" eren als dos discos. La formació dels Pretenders canviaria unes quantes vegades al llarg de la següent dècada. Honeyman-Scott va morir de sobredosi el juny de 1982, pocs dies després d'haver fet fora Farndon del grup. El Farndon mateix també va morir de sobredosi l'any següent. Després de formar un grup d'emergència per al seu següent single, "Back on the Chain Gang", el grup es va quedar amb Robbie McIntosh a la guitarra i Malcolm Foster (baix) durant la gravació del següent àlbum, l'èxit mundial Learning to Crawl, que surt a la llum el 13 de gener de 1984, tres anys després de l'anterior àlbum.
Malgrat el trencament traumàtic que representa la desaparició de Farndon i especialment de Honeyman-Scott en plena fase imperial del grup, l'àlbum Learning to Crawl assenyala paradoxalment l'assoliment de la plenitud creativa de Hynde. Es un àlbum amb composicions brillants, que no han envellit amb el pas dels anys. 7 de les 10 peces es converteixen en elements recurrents i bàsics en totes les actuacions en directe posteriors.
Learning to Crawl representa també un punt d'inflexió estilístic respecte l'anterior etapa de The Pretenders. Tot és menys britànic, les reminiscències punk queden enrere, i Hynde inicia un camí de retorn a les seves arrels americanes. Posteriorment, a partir del 2008, inclourà en el grup el guitarrista de pedal steel Eric Heywood que reforçarà encara més aquest estil.
A partir Learning to Crawl Hynde controla encara més el grup amb mà ferma. Els músics aniran canviant, però serà Hynde qui marcarà les pautes interpretatives i els rols de cadascú. Les posades en escena en els directes passen a tenir una solidesa i un rigor interpretatiu formidables.
Chambers va plegar del grup a mitjans de la dècada de 1980 abans de publicar-se l'àlbum Get Close el 1986. Enmig d'una formació inestable, Hynde va aguantar com a única Pretender original fins que Chambers va tornar a mitjans dels anys 90. Hynde va ser l'únic membre estable del grup durant aquest període.
El balanç després dels primers anys de vida del grup i 4 LP publicats és molt eloqüent respecte del control d'Hynde sobre la marca Pretenders; dels 45 temes inclosos en aquests àlbums, 38 són composicions de Hynde (3 d'ells en col·laboració amb altres membres del grup), 1 tema és de Fandon i Honeyman-Scott (l'instrumental “Space Invader” ) i únicament hi ha 6 versions d'altres artistes, entre les quals cal destacar la de “Room Full of Mirrors” de Jimi Hendrix, un tema inclòs a l'àlbum Get Close del qual hi ha un sorprenent i brillant directe filmat a Dortmund (24/6/1984).
A partir del 2000 Hynde va continuar amb els Pretenders en el nou segle, tant en noves gravacions com fent múltiples gires mundials. Van sortir nous discos dels Pretenders el 2002 (Loose Screw), 2008 (Break Up The Concrete) i 2016.
Hynde va entrar al Rock and Roll Hall of Fame el 2005 com a membre dels Pretenders. La cerimònia es va fer a l'hotel Waldorf-Astoria de Nova York.
El 2016, el grup va col·laborar amb Dan Auerbach dels Black Keys al disc Alone. Aquest àlbum es va publicar com a disc dels Pretenders, encara que Hynde era l'únic membre original que hi tocava. El nou grup també va tocar un concert per a la BBC a l'estudi de Maida Vale.
El 2016, Hynde i the Pretenders van fer de teloners per a la Stevie Nicks.
Altres projectes musicals Hynde, juntament amb Sonja Kristina, de Curved Air, van fer els cors a l'àlbum de 1978 de Mick Farren Vampires Stole My Lunch Money i també a Hurt de Chris Spedding. També va fer els cors en una cançó, Nite Klub, de l'àlbum de debut dels Specials. Hynde va cantar un duet amb INXS al seu àlbum Full Moon, Dirty Hearts el 1993. Surt a la cançó que dona títol a l'àlbum. Hynde va fer la veu a la cançó "State of Independence Part II" en un disc de Moodswings anomenat Moodfood, que es va utilitzar als crèdits finals de la banda sonora de Dona blanca soltera busca. Va fer els cors al single de Morrissey "My Love Life" el 1991 i també a la cara-B "Shame Is The Name" de 2009.
Hynde va gravar un duet amb Frank Sinatra al seu disc de 1994 Duets II. La cançó fou "Luck Be a Lady". El 1995, Hynde va actuar en el paper de Stephanie Schiffer (i va interpretar "Angel of the Morning" amb guitarra acústica) a la comèdia televisiva Friends a l'episodi "The One with the Baby on the Bus". El mateix 1995, Hynde va cantar una versió de "Love Can Build a Bridge" amb Cher i Neneh Cherry. Eric Clapton també va participar-hi, fent el solo de guitarra del pont instrumental de la cançó. El 1997, la discogràfica EMI va fer un requeriment legal a Rush Limbaugh, que havia utilitzat durant anys una versió instrumental de la cançó de Hynde "My City Was Gone" com a sintonia del seu programa. Quan en van parlar amb Hynde durant una entrevista a la ràdio, va dir que als seus pares els agradava molt el programa de Rush i que no li feia res que la fes servir. Van a cordar un pagament per ús, que ella dona a la PETA.
La col·laboració més popular de Hynde fora dels Pretenders, almenys en les llistes d'èxits, fou la seva col·laboració de 1985 amb UB40 en una versió de l'I Got You Babe de Sonny and Cher. La cançó va arribar al número 1 de singles del Regne Unit i al 28 del Billboard Hot 100 als Estats Units
miniatura|esquerra|upright|Hynde en una actuació el 2008