12 Monkeys () és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca dirigida per Terry Gilliam i estrenada el 1995, adaptació lliure del curtmetratge L'Escullera (1962), de Chris Marker. Té lloc en un futur en què la superfície de la terra s'ha convertit en inhabitable a causa d'un virus mortal que ha erradicat la major part de la població mundial i que té per actor principal Bruce Willis, que interpreta un personatge enviat al passat per recollir informacions sobre l'origen d'aquest virus. Madeleine Stowe, Brad Pitt, Christopher Plummer i David Morse completen el repartiment principal.
Universal Studios va adquirir els drets per fer de L'Escullera un llargmetratge i Janet i David Peoples van ser contractats per escriure el guió. La pel·lícula va ser rodada principalment a Filadèlfia i Baltimore de febrer a maig de 1995 amb un pressupost de 29 milions de dòlars. Va ser molt ben acollida per la crítica i va adquirir un important èxit comercial. Va rebre diversos premis, entre els quals el Saturn a la millor pel·lícula de ciència-ficció, i Brad Pitt va ser recompensat amb el Globus d'Or al millor actor secundari i va ser nominat a l'Oscar al millor actor secundari per la seva interpretació.
Argument El 2035, la superfície de la Terra s'ha fet insuportable per a la humanitat. Un virus mortal d'origen desconegut ha matat una gran part de la població mundial el 1996 i ha obligat els supervivents a viure sota la superfície per evitar l'exterminació. Per intentar canviar les coses, els científics utilitzen presoners per a les seves experiències. Un d'ells, James Cole (Bruce Willis), és escollit per servir de conillet d'índies en una experiència que té com a objectiu el viatge en el temps, a 1996. Ha de recollir informacions sobre aquest virus, que els científics pensen que ha estat escampat per una organització terrorista coneguda sota el nom d'«Exèrcit dels dotze simis». Cole, que sovint té un somni d'una persecució i de l'homicidi a trets d'un home en un aeroport, tindrà sort si aconsegueix aquesta missió.
En principi és enviat massa lluny en el passat i arriba a Baltimore el 1990. Pres per a un boig, és hospitalitzat sense consentiment en un hospital psiquiàtric, on coneix una psiquiatra, la doctora Kathryn Railly (Madeleine Stowe), i un altre internat, Jeffrey Goines (Brad Pitt), fill d'un científic que treballa en els virus i partidari de l'anticonsum. Després d'una temptativa d'evasió equivocada, és tancat en una cel·la però en desapareix, per estupefacció dels psiquiatres, i portat al «seu» present pels científics. Cole és llavors retornat al passat pels científics, que han obtingut, entretant, una nova informació: un missatge vocal que dona la localització de l'Exèrcit dels dotze simis, al qual Goines és pretesament afiliat. Després d'un nou error que el despatxa breument enmig d'una batalla de la Primera Guerra mundial, Cole és retornat al 1996, algunes setmanes abans que no esclati l'epidèmia que ha d'exterminar gairebé tota la humanitat.
miniatura|Propagació del virus tal com és descrit a la pel·lícula de Filadèlfia (Pennsilvània) a Pequín, passant per San Francisco, Nova Orleans, Rio de Janeiro, Roma, Kinshasa, Karachi i Bangkok. Quan arriba, segresta la doctora Railly perquè el condueixi a la recerca de Goines. Railly intenta debades convèncer Cole que aquesta història de virus i de viatge en el temps no és més que una invenció deguda a un trastorn mental. Cole troba Goines, que treballa amb el seu pare, però nega tenir la menor relació amb el virus i recorda a Cole que és ell mateix que li havia parlat d'una erradicació de l'espècie humana el 1990. Cole és des d'aleshores convençut de ser víctima d'al·lucinacions i és retornat poc després al seu present, mentre Railly comença a pensar que la seva història és verdadera quan una revelació de Cole sobre un fet de 1996 es revela exacta (Cole es recorda en efecte haver esperat parlar d'aquest fet, quan ell mateix era un nen). Convençut que els científics no són més que una projecció de la seva ment, Cole els persuadeix d'enviar-lo de nou al 1996. Hi troba Railly però tots dos tenen aleshores opinions contràries de les que tenien en origen.
Per resoldre la qüestió, Railly truca el número que els científics han deixat a Cole per contactar-los i deixa al contestador el missatge de veu que els científics havien fet anteriorment escoltar a Cole. Aleshores conscients que el virus es començarà efectivament a escampar en alguns dies (i que no tenen cap pista), Cole i Railly decideixen aprofitar el temps que li resta de vida (Cole s'arrenca l'emissor que permet als científics localitzar-lo).
Preveuen agafar l'avió per deixar els Estats Units i, a la carretera de l'aeroport, s'assabenten que l'Exèrcit dels dotze simis és de fet una organització, veritablement dirigida per Goines, que lluita pels drets dels animals. Han alliberat tots els animals del zoo i Goines ha tancat al seu lloc el seu pare en una gàbia. Arribat a l'aeroport, Cole deixa un missatge advertint els científics que no tornarà i que l'Exèrcit dels dotze simis no té cap relació amb el virus. És immediatament abordat per José, un altre presoner que els científics han enviat, que li dona una pistola i instruccions per acabar la seva missió. Durant aquest temps, Railly descobreix que el verdader responsable de la creació del virus és el doctor Peters, el braç dret de Leland Goines. Peters està a punt d'embarcar-se per fer una volta al món, les escales de la qual corresponen perfectament a la propagació del virus. Cole intenta aturar Peters abans del seu embarcament però és greument ferit per la seguretat de l'aeroport. Peters puja a l'avió i s'asseu al costat d'una dona presentant-se amb el nom de Jones i que no és altre que una dels científics (això fa pensar que aquests podran recuperar una mostra del virus per posar a punt una vacuna, o bé que es tracta de fet d'una maquinació dels científics que supervisen ells mateixos la fi del món per prendre'n el control).
miniatura|Terry Gilliam signa la seva setena direcció amb aquest film
Repartiment miniatura|Madeleine Stowe interpreta la Doctora Railly, psiquiatra comprensiva segrestada per Cole. Bruce Willis: James Cole Madeleine Stowe: Dra Kathryn Railly Brad Pitt: Jeffrey Goines Christopher Plummer: Dr. Leland Goines David Morse: Dr. Peters Jon Seda: José Christopher Meloni: Tinent Halperin Frank Gorshin: Dr. Owen Fletcher Joseph Melito: James Cole, de nen Carol Florence: l'astrofísic / Jones Simon Jones: el zoòleg Bill Raymond: el microbiologista H. Michael Walls: el botànic Bob Adrian: el geòleg Joey Perillo: Inspector Franki Frederick Strother: L.J. Washington Joseph McKenna: Wallace Lisa Gay Hamilton: Teddy Matt Ross: Bee
El director de fotografia Roger Pratt fa un cameo en el paper d'un home que es lliga les sabates a l'hotel.
Càsting miniatura|esquerra|upright=0.8|Bruce Willis fa el paper de James Cole, enviat al passat per descobrir l'origen d'un virus mortal i turmentat per un somni recurrent. Originàriament, Terry Gilliam vol Nick Nolte pel paper de James Cole i Jeff Bridges pel de Jeffrey Goines, però Universal s'hi oposa. Gilliam, que va descobrir Bruce Willis en el càsting pel paper de Jeff Bridges a El Rei Pescador (1991), i que ha tingut un bon contacte amb ell, veu la interpretació de Cole per Willis evocant fort i perillós, però també vulnerable.DVD Twelve Monkeys - Notes de production, Universal Home Video, 2005 Willis s'ha de fer tres tatuatges cada dia del rodatge: un sobre el crani amb el seu número de presoner, i un Codi de barres i un altre al coll. Gilliam dona d'altra banda a l'actor una llista de clixés del seu paper que no ha de fer servir, en particular la seva mirada «blau acer » A part d'això, Gilliam es nega a donar-li directrius precises i a discutir llargament amb ell sobre el seu personatge, ja que Willis se sent més confiat quan és empès en una direcció i el realitzador vol justament evitar-ho per accentuar el costat desorientat i torturat de Cole.
Per al primer paper femení, Gilliam tria Madeleine Stowe, ja que ha quedat impressionat per la seva interpretació a Blink (1994). S'han trobat una primera vegada per al càsting de l'adaptació del Conte de les dues ciutats, projecte finalment abandonat. Segons Gilliam ella té aquesta increïble bellesa etèria, i és increïblement intel·ligent; aquestes dues coses van amb ella, i la pel·lícula necessita aquests elements, ja que ha de ser romàntica. Segons Gilliam, Stowe aporta estabilitat a la pel·lícula, és l'àncora enmig de tota aquesta bogeria, i el realitzador confia somrient que ha discutit llargament amb ella durant el rodatge, com un pacient amb la seva psiquiatra.
Per al paper de Jeffrey Goines, Gilliam no està convençut de la tria de Brad Pitt, però es deixa persuadir pel seu director de càsting. El cachet de Pitt és relativament modest (500.000 dòlars), ja que és encara un actor que comença. Tanmateix, quan s'estrena L'Exèrcit dels dotze simis, ho han fet Entrevista amb un vampir, Llegendes de tardor i Seven i convertit Brad Pitt una estrella, cosa que atreu més atenció sobre la pel·lícula i és un factor no menyspreable de l'èxit comercial que va tenir.DVD 12 monkeys - Making-of, Aventi Distribution Alguns mesos abans del rodatge, Brad Pitt passa algunes setmanes en el servei psiquiàtric de l'hospital de la Universitat Temple de Filadèlfia (Pennsilvània) per preparar el seu paper.
Producció Desenvolupament La idea de la pel·lícula és del productor delegat Robert Kosberg, que és un admirador del curtmetratge francès El moll (La Jetée, 1962) i que persuadeix el seu realitzador, Chris Marker, de deixar-li presentar breument a la Universal Pictures el seu projecte de servir-se'n de punt de sortida per a una pel·lícula de Ciència-ficció. Universal accepta comprar els drets per fer un remake i Janet i David Peoples són contractats per a l'escriptura del guió. El productor Charles Roven escull Terry Gilliam per encarregar-se de la realització, ja que pensa que el seu estil és perfecte per a aquesta història que implica viatges en el temps. Gilliam signa el seu contracte per realitzar la pel·lícula mentre tot just acaba d'abandonar el seu projecte d'adaptació del Conte de dues ciutats de Charles Dickens. És igualment la segona pel·lícula de Gilliam en la qual no ha escrit almenys en part el guió. Però fins i tot si prefereix participar en l'escriptura del guió, Gilliam es declara captivat per aquest guió intel·ligent i intrigant. La història és desconcertant. Tracta del temps, de la bogeria i de la nostra percepció del món. És un estudi de la bogeria i dels somnis, de la mort i del renaixement, que es desenvolupa en un món que es desfà
Universal, escaldada pels avançaments de pressupost sobre la producció amb Waterworld, triga més temps del previst a donar el vistiplau per llançar la producció de la pel·lícula malgrat un pressupost ja lligat d'una mica menys de 30.000.000 dòlars (pressupost modest per a una producció de Hollywood de ciència-ficció) i la presència de dos actors cèlebres als crèdits. Perquè la producció pugui finalment arrencar, Gilliam persuadeix Bruce Willis de demanar un cachet inferior al que demana habitualment. Pel seu precedent conflicte amb la Universal en relació amb la versió definitiva de Brazil (1985), Gilliam exigeix i obté el privilegi del Final cut, i l'estudi li demana a canvi que la pel·lícula no sigui prohibida als menors de 18 anys i que la seva durada no superi les 2 hores i 15 minuts
Rodatge miniatura|Passadís de la penitencieria Eastern State de Filadèlfia (Pennsilvània), on han estat rodades les escenes de l'asil d'alienats. El rodatge va tenir lloc del 8 de febrer al 6 de maig de 1995.