El trauma psíquic és la reacció psicològica derivada d'un fet o esdeveniment traumàtic, que trenca el sentiment de seguretat de la persona en ella mateixa i en els altres éssers humans; és a dir, l'element clau és la pèrdua de la confiança bàsica. Per a Echeburúa, és la pèrdua de la integritat del propi jo, de la pròpia persona; una persona traumatitzada és com un lesionat psíquic.
Un esdeveniment traumàtic és un esdeveniment negatiu intens que sorgeix de forma brusca, que resulta inesperat i incontrolable i que, al posar en perill la integritat física o psicològica d'una persona que es mostra incapaç d'afrontar-lo, té conseqüències dramàtiques per a la víctima, especialment de terror i indefensió (Echeburúa, 2004).
Aquest esdeveniment pot conduir a un trastorn per estrès posttraumàtic, i el dany pot implicar canvis físics dins del cervell i en la química de cervell, que converteix la resposta de la persona en un futur estrès.
Un esdeveniment traumàtic implica una experiència singular, o esdeveniments prolongats o repetitius, que aclaparen completament la capacitat de l'individu per aguantar o integrar les idees i emocions implicades amb aquella experiència. El sentiment de ser aclaparat pot prolongar-se durant setmanes, anys o fins i tot dècades, mentre la persona lluita per afrontar les circumstàncies immediates. El trauma psicològic pot conduir a conseqüències negatives a llarg termini serioses que són sovint passades per alt fins i tot per professionals de salut mental. http://mentalhealth.vermont.gov/sites/dmh/files/report/cafu/DMH-CAFU_Psychological_Trauma_Moroz.pdf
El trauma pot ser provocat per una àmplia varietat d'esdeveniments, però hi ha uns quants aspectes comuns. Sovint hi ha una vulneració de les idees familiars de la persona sobre el món i dels seus drets humans, posant la persona en estat de confusió i inseguretat extrema. Això també es veu quan habita o les institucions, depeses damunt per a supervivència, violen, traeixen o desil·lusionen la persona d'alguna manera imprevista.DePrince, A.P. & Freyd, J.J. (2002). "The Harm of Trauma: Pathological fear, shattered assumptions, or betrayal?" In J. Kauffman (Ed.) Loss of the Assumptive World: a theory of traumatic loss. (pp 71–82). New York: Brunner-Routledge
El trauma psicològic pot acompanyar-se de trauma físic o existir independentment d'aquest. Les causes típiques i els perills de trauma psicològic són abús sexual, assetjament, violència domèstica o ser la víctima d'un pare alcohòlic, especialment en la infantesa. Els esdeveniments catastròfics com terratrèmols i erupcions volcàniques, guerra o una altra violència massiva també poden provocar trauma psicològic. L'exposició a llarg termini a situacions com la pobresa extrema o les formes més suaus d'abús, com l'insult verbal, poden ser traumàtiques (tanmateix l'insult també pot ser potencialment traumàtic com a esdeveniment únic).
Tanmateix, diferent gent reacciona diferentment davant esdeveniments similars. Una persona pot experimentar un esdeveniment com a traumàtic mentre que una altra persona no patiria trauma com a resultat del mateix esdeveniment. En altres paraules, no totes les persones que experimenten un esdeveniment potencialment traumàtic es tornaran de fet psicològicament traumatitzades.Storr CL, Ialongo NS, Anthony JC, Breslau N (2007).Childhood antecedents of exposure to traumatic events and posttraumatic stress disorder. Am J Psychiatry, 164(1), 119-25.
Algunes teories suggereixen que el trauma d'infantesa pot anar al davant al comportament violent, possiblement tan extrem com l'assassinat en sèrie. Per exemple, el model de control de trauma de Hickey suggereix que "el trauma d'infantesa per a assassins en sèrie pot servir d'un mecanisme que provoca que ocasiona la incapacitat d'un individu d'afrontar l'estrès de certs esdeveniments."Hickey, E. W. (2010). Serial Murderers and Their Victims. Blemont, CA: Wadsworth, Cengage Learning.
Símptomes La gent que pateix aquests tipus d'experiències extremadament traumàtiques sovint té certs símptomes i problemes després. Com són de severs aquests símptomes depèn de la persona, el tipus de trauma implicat, i el suport emocional que rep d'altres. Les reaccions i els símptomes de trauma poden ser amplis i variats, i difereixen en la severitat de persona a persona. Un individu traumatitzat pot experimentar un o diversos d'ells.
Després d'una experiència traumàtica, una persona pot tornar a experimentar el trauma mentalment i físicament, evitant allò que li recorda de trauma, també anomenats gallets, com això pot ser incòmode i fins i tot dolorós. Es poden convertir en consumidors de psicòtrops incloent-hi alcohol per intentar evitar aquestes sensacions. Els símptomes que tornen a experimentar són un senyal que cos i ment estan lluitant activament per afrontar l'experiència traumàtica.
Disparadors i senyals actuen com a recordatoris del trauma, i poden causar ansietat i altres emocions associades. Sovint la persona pot ser completament inconscient del quins són aquests disparadors. En molts casos això pot portar un sofriment de persones de trastorns traumàtics per participar en mecanismes de cimaci disruptius o autodestructius, sovint sense ser plenament conscient de la natura o causes de les seves pròpies accions. Els atacs de pànic són un exemple d'una resposta somatopsíquica a tals disparadors emocionals.
Consegüentment, les sensacions intenses de ràbia poden emergir sovint, de vegades en situacions molt inadequades o inesperades, així com sempre pot semblar ser present el perill. Records recurrents com imatges, pensaments, o flashbacks poden obsessionar la persona, i els malsons poden ser freqüents.
La persona pot no recordar-se què de fet passava mentre les emocions experimentades durant el trauma es poden tornar a experimentar sense la comprensió de persones per què. Això pot conduir a fer que els esdeveniments traumàtics s'experimentin constantment com si estiguessin passant en el present, impedint-li guanyar perspectiva sobre l'experiència. Això pot produir un patró de períodes prolongats de desvetllament agut interromput per períodes d'esgotament físic i mental.
Amb el temps, l'esgotament emocional pot començar, conduint a distracció, i el pensament clar pot ser difícil o impossible. La desafecció emocional, així com la dissociació pot ocórrer sovint. Dissociar de l'emoció dolorosa inclou “adormir” tota l'emoció, i la persona pot semblar emocionalment plana, preocupada, distant o freda. La persona es pot tornar confosa en situacions corrents i tenir problemes de memòria.
Algunes persones traumatitzades es poden sentir permanentment danyades quan els símptomes de trauma no se'n van i no creuen que la seva situació millorarà. Això pot conduir a sensacions de desesperació, pèrdua d'amor propi, i sovint depressió. Si s'han violat aspectes importants de la comprensió sobre el món o la pròpia persona, aquesta pot qüestionar-se la seva pròpia identitat. Sovint malgrat els seus millors esforços, els pares de nens traumatitzats poden tenir dificultat en ajudar el seu fill a l'hora de regular les emocions, atribució de significat, i contenció de la por posttraumàtica arran del trauma del nen, conduint a conseqüències adverses per al nen.Schechter DS, Zygmunt A, Coates SW, Davies M, Trabka KA, McCaw J, Kolodji A., Robinson JL (2007). Caregiver traumatization adversely impacts young children's mental representations of self and others. Attachment & Human Development, 9(3), 187-20.Schechter DS, Coates SW, Kaminer T, Coots T, Zeanah CH, Davies M, Schonfield IS, Marshall RD, Liebowitz MR Trabka KA, McCaw J, Myers MM (2008). Distorted maternal mental representations and atypical behavior in a clinical sample of violence-exposed mothers and their toddlers. Journal of Trauma and Dissociation, 9(2), 123-149. En tals exemples, és en interès del pare(s) i nen per al pare(s) per buscar consulta així com per fer el seu nen rebre serveis de salut mentals apropiats.
L'automedicació és l'ús de drogues, alcohol, o altres formes autotranquil·litzadores de comportament per tractar l'angoixa, estrès, ansietat, http://www.abc.net.au/7.30/content/2010/s3035410.htm malalties mentals i/o altres efectes de trauma psicològic. http://indiatoday.intoday.in/site/Story/116093/Lifestyle/addicted-to-alcohol-heres-why.html http://www2.tbo.com/content/2010/oct/10/na-military-suicide-rates-surge/
Causes El trauma pot ser provocat per desastres naturals i antropogènics, incloent-hi guerra, violència, terratrèmols, accidents (cotxe, tren, accidents d'aviació, etc.) o emergències mèdiques.
Hi ha unes quantes respostes conductuals al trauma comunes cap als estressors incloent-hi les respostes proactives, reactives, i passives. Les respostes proactives inclouen intents d'encarar i corregir un l'estressor abans que tingui un efecte evident sobre l'estil de vida. Les respostes reactives ocorren després de l'estrès i el trauma possible ha ocorregut, i apunten més cap a la correcció o minimització del dany d'un esdeveniment estressant. Una resposta passiva és sovint caracteritzada per la ignorància emocional o d'un estressor.
Els que poden ser proactius poden sovint vèncer estressors i és més probable que puguin afrontar bé situacions inesperades. D'altra banda, els que són més reactius experimentaran sovint més efectes evidents d'un estressor inesperat. En el cas dels que són passius, les víctimes d'un esdeveniment estressant pateixen més probablement efectes traumàtics a llarg termini i sovint no fan cap acció per afrontar-les. Aquestes observacions poden suggerir que el nivell de trauma associat amb una víctima es relaciona a tals habilitats per afrontar-ho.
Hi ha també una distinció entre trauma provocat per situacions recents i trauma a llarg termini que poden haver estat enterrats en l'inconscient de situacions passades com abús infantil. El trauma es venç sovint curant-se; en alguns casos això es pot aconseguir recreant o revivint l'origen del trauma en circumstàncies més psicològicament segures, com amb un terapeuta.
Avaluació L'experiència i resultats de trauma psicològic es poden avaluar de nombroses maneres. Dins del context d'una entrevista clínica, el risc per al perill imminent cap a un mateix o altres és el focus inicial d'avaluació. És a dir, és necessari avaluar la seguretat física tant de l'individu com d'altres considerant el funcionament físic i mental de l'individu així com l'ambient immediat. En molts casos, assegurant la seguretat de l'individu pot implicar contactar amb serveis urgències que (p. ex.: mèdica, psiquiàtrica, agents de la llei) així com els membres de la xarxa de suport social de l'individu.
Abans d'avaluar els símptomes psicològics d'un individu, és necessari determinar si l'individu ha retornat a un estat d'estabilitat psicològica. Si un individu roman en estat de crisi (p. ex.: aclaparat per l'emoció, experimentant desorganització cognitiva), pot no ser apropiat o possible dirigir una avaluació psicològica fins que s'hagi proporcionat la intervenció.
Si es considera apropiat, el metge que avalua pot continuar preguntant tant sobre l'esdeveniment traumàtic com els efectes experimentats (p. ex., símptomes posttraumàtics, dissociació, abús de drogues, símptomes somàtics, reaccions psicòtiques). Tal investigació ocorre dins del context de relació establerta i es completa en una manera empàtica, sensible, i d'ajuda. El metge també pot preguntar per disturbi relacional possible, com per l'alerta per a un perill interpersonal, assumptes d'abandonament, i la necessitat d'autoprotecció via control interpersonal. A través de discussió de relacions interpersonals, el metge és més ben capaç d'avaluar l'habilitat de l'individu per introduir i sostenir una relació clínica.