Lacònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies. Són plantes herbàcies perennes de fulles palmades, flors blaves violetes o grogues, en inflorescències que s'obren l'estiu, i fruit en forma de tres fol·licles. Són originàries de les regions fredes i muntanyenques de l'hemisferi nord. Als Països Catalans només n'hi ha al Pirineu (dels 600 a 2.500 metres d'altitud) i l'espècie Aconitum vulparia subsp neapolitanum també a l'Alcalatén en el País Valencià.
Usos Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Algunes espècies es cultiven com a plantes ornamentals. Sota control estrictament mèdic el seu alcaloide aconitina és medicinal i també un tòxic que afecta el cor quan es pren una dosi excessiva. L'aconitina és un agonista dels canals de sodi que pot originar arrítmies polimòrfiques ventriculars molt greus, quasi sempre acompanyades de símptomes gastrointestinals i neurològics. Una de les espècies més perilloses és Aconitum ferox del nord de l'Índia i el Nepal, anomenada bikh, amb la qual antigament s'enverinaven les fletxes i que encara s'utilitza en la farmacopea ayurvèdica i també en altres procediments curatius tradicionals asiàtics. A. ferox conté un altre alcaloide encara més potent, la pseudoaconitina. La mesaconitina, la desoxiaconitina i la hipaconitina són alcaloides diterpènics presents a les arrels de moltes de les plantes d'aquest gènere.
A De historia plantarum, Teofrast fa referència a una substància verinosa preparada amb acònit molt popular en aquell temps pel seu efecte gradual sobre la víctima i d'una efectivitat tal que el conreu de la planta comportava la pena de mort. Dioscòrides, al llibre IV de la seva obra De Materia Medica, escrigué sobre dues plantes del gènere: l'acònit groc (A. vulparia, segons la terminologia moderna) i l'acònit blau (A. napellus).
Hi ha historiadors que creuen que l'emperador Claudi va ser enverinat amb acònit per la seva esposa Agripina per tal d'aconseguir l'accés al tron del seu fill Neró.
Molt possiblement, l'acònit era una de les plantes enteògenes que els guerrers berserkers afegien als seus beuratges per assolir un estat de trànsit.
Els lapons els agradava menjar els brots encara molt tendres d'Aconitum napellusMonlau, 1890: p.79 quan encara no havien desenvolupat el verí, costum que podria ser causa d'accidents letals.
A la Xina, aquestes plantes solen emprar-se en la seva cuina tradicional i són una coneguda font d'intoxicacions alimentàries. Al Vietnam, les arrels d'A. fortunei es fan servir per preparar liniments. Als Pirineus Orientals l'acònit es confon de vegades amb el brúcol, una herba perenne comestible anomenada couscouil en francès i coscoll en rossellonès.
A la mitologia grega D'acord amb el poeta Ovidi amb el verí dels acònits Medea fabricava els seus filtres.
Segons la mitologia els acònits van néixer dels excrements de Cèrber empresonat per Hèrcules. Alguns botànics suggereixen que l'acònit podria ser un dels elements emprats per Aglaonice i les anomenades 'bruixes de Tessàlia' en els rituals descrits per Plutarc.
Taxonomia miniatura|Aconitum carmichaelli miniatura|Aconitum septentrionale El gènere conté unes 250 espècies. Als Països Catalans n'hi ha tres: Aconitum napellus (Tora blava), A. anthora (Tora groga) i A. vulparia subsp neapolitanum (Tora pirinenca)
Aconitum ajanense. Aconitum albo-violaceum Aconitum altaicum Aconitum ambiguum Aconitum angusticassidatum Aconitum anthora Aconitum anthoroideum. Aconitum apetalum Aconitum besserianum Aconitum axilliflorum Aconitum baburinii Aconitum baicalense Aconitum barbatum Aconitum biflorum Aconitum bucovinense Aconitum burnatii ssp. burnatii Aconitum carmichaelii Aconitum charkeviczii Aconitum chasmanthum Aconitum cochleare Aconitum columbianum Aconitum columbianum ssp. columbianum Aconitum columbianum ssp. viviparum Aconitum confertiflorum Aconitum consanguineum Aconitum coreanum Aconitum crassifolium Aconitum cymbulatum Aconitum decipiens Aconitum degenii (sinònim de A. variegatum ssp. paniculatum) Aconitum delphinifolium Aconitum delphiniifolium ssp. chamissonianum Aconitum delphiniifolium ssp. delphiniifolium Aconitum delphiniifolium ssp. paradoxum Aconitum desoulavyi Aconitum eulophum (sinònim de A. anthora) Aconitum ferox Aconitum firmum Aconitum fischeri Aconitum flerovii Aconitum gigas Aconitum gracile (sinònim de A. variegatum ssp. variegatum) Aconitum helenae Aconitum hosteanum Aconitum infectum Aconitum jacquinii (sinònim de A. anthora) Aconitum jaluense Aconitum jenisseense Aconitum karafutense Aconitum karakolicum Aconitum kirinense Aconitum kojimae Aconitum krylovii Aconitum kunasilense Aconitum kurilense Aconitum kusnezoffii Aconitum kuzenevae Aconitum lasiocarpum (sinònim de A. variegatum ssp. valesiacum) Aconitum lasiostomum Aconitum leucostomum Aconitum longiracemosum Aconitum lycoctonum Aconitum lycoctonum ssp. lycoctonum Aconitum lycoctonum ssp. neapolitanum Aconitum lycoctonum ssp. vulparia Aconitum macrorhynchum Aconitum maximum - acònit de Kamtxatka Aconitum miyabei Aconitum moldavicum Aconitum montibaicalense Aconitum nanum Aconitum napellus - tora blava Aconitum napellus ssp. corsicum Aconitum napellus ssp. lusitanicum Aconitum napellus ssp. napellus Aconitum napellus var. giganteum Aconitum napellus ssp. vulgare Aconitum nasutum (sinònim de Aconitum fischeri). Aconitum nemorosum (sinònim de A. anthora) Aconitum nemorum Aconitum neosachalinense Aconitum noveboracense Aconitum ochotense Aconitum odontandrum (sinònim de A. variegatum ssp. variegatum) Aconitum orientale Aconitum paniculatum Aconitum paniculatum ssp. pyrenaicum Aconitum paniculatum ssp. variegatum Aconitum paradoxum Aconitum pascoi Aconitum pavlovae Aconitum pilipes Aconitum plicatum Aconitum podolicum Aconitum productum Aconitum pseudanthora (sinònim de A. anthora) Aconitum pseudokusnezowii Aconitum puchonroenicum Aconitum raddeanum Aconitum ranunculoides Aconitum reclinatum Aconitum rogoviczii Aconitum romanicum Aconitum rotundifolium Aconitum rubicundum Aconitum sachalinense Aconitum sajanense Aconitum saxatile Aconitum sczukinii Aconitum septentrionale Aconitum seravschanicum Aconitum sichotense Aconitum smirnovii Aconitum soongaricum Aconitum spicatum Aconitum stoloniferum Aconitum stubendorffii Aconitum subalpinum Aconitum subglandulosum Aconitum subvillosum Aconitum sukaczevii Aconitum taigicola Aconitum talassicum Aconitum tanguticum Aconitum tauricum Aconitum turczaninowii Aconitum umbrosum Aconitum uncinatum : Aconitum uncinatum ssp. muticum Aconitum uncinatum ssp. uncinatum Aconitum variegatum Aconitum variegatum ssp. paniculatum Aconitum variegatum ssp. pyrenaicum Aconitum variegatum ssp. valesiacum Aconitum variegatum ssp. variegatum Aconitum volubile Aconitum vulparia (sinònim de A. lycoctonum ssp. vulparia) Aconitum woroschilovii
Híbrids naturals Aconitum x austriacum Aconitum x cammarum Aconitum x hebegynum Aconitum × oenipontanum (A. variegatum ssp. variegatum × ssp. paniculatum) Aconitum x pilosiusculum Aconitum × platanifolium (A. lycoctonum ssp. neapolitanum × ssp. vulparia) Aconitum × wraberi Aconitum × zahlbruckneri (A. napellus ssp. vulgare × A. variegatum ssp. variegatum)
Referències
Bibliografia
Categoria:Plantes medicinals ranunculàcies Categoria:Plantes verinoses Categoria:Plantes i flors als mites grecs