miniatura|Distribució de la histoplasmosi. La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda també com a malaltia de les cavernes o de Darling, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins, primats no humans i persones per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre éssers humans o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, tos seca i destret respiratori. En un 20 per cent aproximadament dels pacients s'arriba a produir una sèpsia que causa xoc amb hipotensió extrema, fallada renal o multiorgànica i coagulació intravascular disseminada.
Va ser descoberta pel bacteriòleg Samuel Darling (1906) en fer les autòpsies de tres malalts morts al Canal de Panamà. Darling va pensar que el seu agent etiològic era un protozou i així el va tipificar a les seves publicacions d'entre 1906 i 1909. El primer en sospitar la naturalesa fúngica de la histoplasmosi va ser el metge brasiler Da Rocha Lima (1912). Vint anys més tard, De Monbreum va confirmar-ho en cultius de mostres clíniques. El mateix investigador va demostrar poc després el dimorfisme del fong, en observar que Histoplasma capsulatum creix a 28 °C i en medis comuns com un miceli filamentós, mentre que en agar sang a 37 °C (a temperatura corporal) ho fa en forma de llevat. L'any 1949, Emmons aconseguí aïllar els H. capsulatum al sòl, identificant així la font d'infecció més important. Christie i Peterson (1945-1946), varen publicar diversos treballs sobre la histoplasmosi pulmonar després d'estudiar molts malalts amb focus de calcificació, negatius a la prova de Mantoux i que reaccionaven fortament a la histoplasmina. Histoplasma capsulatum var. farciminosum va ser considerat taxonòmicament un criptococ des que el metge americà Richard P. Strong l'identificà a les Filipines com un paràsit equí (1906), fins que el 1985 va ser inclòs dins del gènere Histoplasma.
Histoplasma capsulatum és un fong dimòrfic que té de 5 a 7 cromosomes. Les tècniques de biologia molecular n'han identificat 8 clades, presents a diferents parts del món. Dos són nord-americans, dos sud-americans, un australià, un indonesi, un africà i un eurasiàtic. Les diferències genètiques tenen implicacions clíniques. La seqüenciació genòmica de diversos clades de H. capsulatum indica que el patogen està compost de un mínim de quatre espècies críptiques amb diversos graus de virulència. Histoplasma capsulatum disposa d'uns enzims especials, anomenats manosiltransferases (un tipus de glucosiltransferases), que li permeten canviar de forma i adaptar-se a la temperatura corporal dels mamífers.
Aproximadament la meitat de la població mundial viu en zones on el fong és potencialment endèmic. Histoplasma és un gènere de microorganismes molt antic i s'ha traçat l'origen de l'extensió planetària de la seva forma ancestral en l'Eocè inicial, coincidint un període d'intens escalfament global. Un tema de gran interès per als especialistes és la forma com determinats quiròpters, per exemple Hipposideros armiger o Artibeus hirsutus, poden ajudar a la especiació i dispersió dels histoplasmes, i conseqüentment a augmentar-ne la capacitat infecciosa en el món actual.
La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme i de la virulència de la soca d'histoplasma present en el medi ambient de la zona geogràfica on es troba l'individu. El comportament del fong davant dels mecanismes d'immunitat cel·lular és semblant al de Mycobacterium tuberculosis i té la propietat de formar «càpsules inactives» de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el sistema immunitari de l'hoste. La presència d'al·lergogens en l'aire aguditza les infeccions per H. capsulatum.
Histoplasma capsulatum és un dels pocs patògens amb dimorfisme termal que té un estil de vida quasi exclusivament intracel·lular. Altres fongs poden viure dins de diverses cèl·lules fagocitàries, com ara els macròfags alveolars, els leucòcits polimorfonuclears o les cèl·lules dendrítiques, però habitualment desenvolupen estratègies per escapar d'aquest tipus d'hoste en pocs dies. En canvi, els llevats d'H. capsulatum després de ser fagocitats tendeixen a quedar-se molt temps a l'interior dels macròfags i a proliferar intracel·lularment en grans quantitats, fent-los servir a la vegada d'hoste i de vector per disseminar la infecció de forma silent.
Epidemiologia La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, a l'Àfrica i a l'Àsia. Histoplasma capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud del Canadà fins a les regions centrals de l'Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississipi, Missouri i Ohio a l'Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a l'Amèrica del Sud. S'ha identificat a 32 països d'Àfrica, en especial als més afectats per l'extensió de la SIDA, encara que la manca de medis i de personal sanitari qualificat per identificar el microorganisme emprant microscòpia òptica fa que la infecció sigui confosa fàcilment amb un procés tuberculós, fet que dificulta molt l'avaluació de l'impacte real de la malaltia en aquest continent. Histoplasma capsulatum var. farciminosum causa la limfangitis epizoòtica, malaltia que afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. capsulatum var. duboisii és un patogen humà només present a l'Àfrica Equatorial i que es veu sobretot en individus immunodeprimits.
El fong pot infectar animals domèstics, com gats i gossos. S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmes es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats. Histoplasma capsulatum no sobreviu a un procés de compostatge fet de manera adequada. Als Estats Units, un estudi epidemiològic de 105 brots d'histoplasmosi va posar de manifest la relació entre els excrements d'una gran varietat d'animals de granja o salvatges (pollastres, merles, tords, estornells, gavines, coloms, a banda dels ratpenats) en un 77 per cent d'ells. En un 43 per cent es va identificar un vincle causal directe amb activitats laborals concretes, com ara reformes i neteges de galliners o demolició d'edificis vells. Les persones que treballen en mines, túnels, teulades, pedreres, en la construcció de ponts o les dedicades a la recerca de tresors arqueològics tenen també un alt risc d'adquirir la infecció i cal que usin màscares autofiltrants o equips de protecció individual adequats per tal de protegir-se del fong. Els casos d'histoplasmosi postpart en dones VIH negatives són raríssims. Ha estat identificada la presència d'Histoplasma capsulatum al sòl i a les deposicions de pingüins de l'Antàrtida.
Els histoplasmes presents a Amèrica Central i del Sud (que els filogenetistes divideixen en dos grups principals: LAm A i LAm B) són els que tenen una diversitat genètica més gran i els que provoquen la majoria de casos d'histoplasmosi registrats arreu del món.
Segons les dades més recents, en el decurs dels darrers vint anys han augmentat les zones on Histoplasma capsulatum és endèmic, almenys a la Xina, els Estats Units d'Amèrica, l'Índia, Tailàndia, Myanmar, Filipines i Madagascar. Però molts països no tenen suficients tests de detecció antigènica del fong i això limita la capacitat de diagnosticar la malaltia adequadament.
A l'Estat espanyol no existeixen regions endèmiques i les histoplasmosis tradicionalment s'han registrat en viatgers o cooperants retornats de àrees rurals o selvàtiques de països americans. Durant el període comprès entre el 1997 i el 2021 es van incrementar significativament els casos diagnosticats en emigrants amb un estat inmunitari alterat nascuts a zones endèmiques i s'han produït algunes infeccions autòctones en addictes a drogues per via parenteral o com a conseqüència d'accidents de laboratori. Durant el període 1997-2014 es varen registrar 286 hospitalitzacions per histoplasmosi, el 80,7 per cent de les quals de malalts amb infecció pel VIH, la majoria pulmonars i només 10 causades per Histoplasma capsulatum var. duboisii. Aquesta variant actua com un patogen oportunista en persones VIH+ que viatgen a zones endèmiques. Tots els casos europeus d'histoplamosi per H. capsulatum var. duboisii han estat importats.
Als Estats Units, entre 2011 i 2014 es varen registrar 3.409 infeccions per Histoplasma capsulatum a 12 estats i un 57 per cent dels casos van haver de ser hospitalitzats. La veritable importància de la histoplasmosi al país es considera subestimada, ja que no és una malaltia de declaració obligatòria a escala nacional i no existeix, ara per ara, una xarxa integrada de vigilància d'aquesta infecció.
Ha estat publicat algun cas d'infecció pròtesica articular per Histoplasma capsulatum complicant una artroplàstia de genoll total, de mielitis transversa per histoplasmosi vertebromedul·lar en un adult jove sense deficiència immunitària i d'histoplasmosi en trasplantats renals sense antecedents epidemiològics ni proves serològiques d'anticossos anti H. capsulatum en el donant o el receptor. Molt poques vegades, la primera manifestació d'aquest tipus d'infecció fúngica és un eritema nodós en un individu amb tiroïditis de Hashimoto o una hepatitis granulomatosa en una persona immunocompetent. Els CDC no inclouen la histoplasmosi a la seva llista de malalties associades amb l'atenció sanitària. Diversos especialistes, però, destaquen l'augment d'histoplasmosis relacionades amb procediments mèdics i implants quirúrgics. Ja que les tècniques habituals de detecció de patògens no identifiquen H. capsulatum en l'aire hospitalari aquests especialistes recomanen l'ús de mètodes biomoleculars com els emprats clínicament, per descobrir les formes infeccioses del fong presents en diferents zones claus del medi assistencial, sobretot agrupades en biofilms.
La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i la via d'entrada és generalment inhalatòria en Histoplasma capsulatum i H. capsulatum var. duboisii, però és percutània (a través de la pell) en el cas de lH. capsulatum var. farciminosum. No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques (d'endemisme en els animals), on la prevalença d'infeccions no aparents pot ser molt elevada.
Patogènesi i diagnosi La infecció per Histoplasma capsulatum i H. capsulatum var. duboisii acostuma a ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen i donen lloc a les blastoespores (espores fúngiques asexuals). Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica; però en casos d'immunitat cel·lular deficient, eviten l'acció dels fagolisosomes, passen al citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, i donent lloc a proliferacions de tipus granulomatós amb necrosi i infiltrats diversos que són molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis limfàtics, pell, testicle, septe nasal, sins paranasals, epiglotis, vàlvules cardíaques, glàndules suprarenals, glàndula tiroide, aparell digestiu (sovint en el gos, si bé ocasionalment s'ha descrit en humans), laringe i sistema nerviós central. Són molt poc habituals les histoplasmosis endovasculars, de la vesícula biliar, del fetge sense una invasió histoplasmòsica pulmonar concomitant o en un alcohòlic amb cirrosi hepàtica.