Can Planàs, antigament Can Mèlic, és una masia del barri del Guinardó de Barcelona, catalogada com a bé d'interès documental (categoria D). Actualment, hi ha el Centre Cívic del barri i el camp del FC Martinenc.
Història Cap al 1870, va ser adquirida o heretada per Claudi Planàs i Armet, que arran de la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau just al davant de la seva finca, el 1910 va decidir construir una nova residència a la part alta de la finca, Can Mascaró, on moriria el setembre de 1914 als 86 anys. En el seu testament, va instituir un fideïcomís a favor dels seus néts, de manera que l'hereu Claudi Planàs i Serrato no pogués disposar del patrimoni sense consentiment de la família.
El 1930, aquest va llogar la finca al Canódromo Club de Cataluña, que van construir-hi una piscina, un canòdrom i un casino a l'interior de la masia, inaugurats el 1931. Durant la Guerra Civil la finca va ser requisada per les patrulles de control i després del conflicte per la FET-JONS ocupà l'espai, amb un alberg de joventut amb el nom d'Albert Piñol i diverses instal·lacions esportives. El 1943, Claudi Planàs els va llogar la finca per 20 anys, a raó de 5.000 pessetes mensuals, i a principis del 1966, va fer un nou contracte amb la Delegación Nacional de Juventudes per 20 anys més, amb un lloguer de 342.000 pessetes anuals.
Claudi Planàs i Serrato va morir l'estiu del 1966 d'un atac de cor a Madrid, i el seu germà Josep Maria i els seus fills van impugnar el contracte de lloguer. El litigi contra l'Estat va durar gairebé 12 anys, i el 1978, tot just quan els tribunals dictaren una sentència a favor de la família Planàs, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'expropiació de la finca, amb un valor cadastral de 160 milions de pessetes. El 1982 s'hi inaugurà el Centre Cívic, que fou el primer de la ciutat.
Descripció Antic mas aïllat amb planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular amb cossos afegits. La façana principal tradicional, té tres balconades i, a la zona de les golfes, tres finestrals centrals i dos de laterals. La part posterior té una façana de menys alçada, amb portal enlairat i quatre finestrals. Les teulades, amb tres vessants, està feta amb teules catalanes. A l'interior destaca el sostre de la planta baixa, amb un enteixinat interessant, i les vidrieres, que permeten una il·luminació de la caixa d'escales, tot amb caràcter modernista. La masia està envoltada d'alguns arbres i d'un complex esportiu amb piscina pública.
Referències
Vegeu també Mas de l'Albareda
Bibliografia
Planas Categoria:Patrimoni monumental d'Horta-Guinardó Categoria:Edificis del Guinardó Categoria:Centres cívics de Barcelona