Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les astèrides i s'hi inclouen 22 famílies i més de 12.000 espècies agrupades en 346 gèneres, el que representa més del 4% del total de les angiospermes. Els fòssils més antics s'han datat en uns 90 milions d'anys.
Aquest ordre inclou formes arbòries, arbustives, lianes i plantes herbàcies, i presenta una distribució cosmopolita, amb espècies presents tant a climes tropicals com subàrtics. Entre les seves espècies n'hi ha que són econòmicament importants, sigui pels seus usos alimentaris, com el te (teàcies) o els kiwis (actinidiàcies), ornamentals, com ara les prímules o els ciclamens (primulàcies), o com a font de fusta d'alta qualitat com el banús (ebenàcies).
Taxonomia Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).
Famílies A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les 22 famílies següents:
Balsaminaceae (1824) Marcgraviaceae (1820) Tetrameristaceae (1959) Fouquieriaceae (1828) Polemoniaceae (1789) Lecythidaceae (1825) Sladeniaceae (1965) Pentaphylacaceae (1897) Sapotaceae 1789) Ebenaceae (1891) Primulaceae (1797) Theaceae (1816) Symplocaceae 1820) Diapensiaceae (1836) Styracaceae (1821) Sarraceniaceae (1829) Roridulaceae (1820) Actinidiaceae (1824) Clethraceae (1851) Cyrillaceae (1846) Ericaceae (1789) Mitrastemonaceae 1911)
La família més nombrosa és la de les ericàcies amb més de 4.000 espècies agrupades en 121 gèneres, entre els quals destaquen els gèneres Rhododendron, amb més de 1.000 espècies i Erica amb més de 800. La segueix la família de les primulàcies, amb unes 2.600 espècies agrupades en 56 gèneres entre aquests en destaquen Ardisia, amb més de 730 espècies, i Primula, amb més de 540. La tercera família per nombre d'espècies és la de les sapotàcies, amb més de 1.200 espècies agrupades en 74 gèneres, entre els quals destaquen Pouteria, amb 170 espècies, i Palaquium i Planchonella amb més d'un centenar. Les ebenàcies són unes 800 espècies i hi destaca el gènere Diospyros amb 778. Entre les actinidiàcies cal ressaltar el gènere Saurauia amb 395 de les 430 espècies de la família. A la família monotípica de les simplocàcies hi ha 410 espècies, i a la família de les teàcies cal destacar el gènere Camellia que conté 237 de les 375 espècies de la família.
Sinònims Els següents noms científics són sinònims dEricales:
Ericopsida Ericidae Lecythidaneae Barringtoniineae Empetrineae Epacridineae Ericineae Primulineae Pyrolineae Rhododendrineae Sarraceniineae Scytopetalineae Actinidiales Aegiceratales Ardisiales Balsaminales Barringtoniales Camelliales Cyrillales Diapensiales Diospyrales Ebenales Empetrales Epacridales Fouquieriales Gordoniales Halesiales Lecythidales Lysimachiales Marcgraviales Mitrastemonales Monotropales Myrsinales Polemoniales Primulales Rhodorales Roridulales Samolales Sapotales Sarraceniales Styracales Ternstroemiales Theales Vacciniales
Història taxonòmica Sistema APG A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les ericals amb una composició de 24 famílies. A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 23 famílies, Halesiaceae va ser integrada dins Styracaceae, es va afegir la família Maesaceae, Pellicieraceae es va integrar dins Tetrameristaceae, es va afegir Pentaphylacaceae, que a la primera versió era dins del grup de les famílies de posició incerta, i Ternstroemiaceae es va integrar amb Pentaphylacaceae. A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 22 famílies, Maesaceae i Ternstroemiaceae van ser integrades dins Primulaceae, es van afegir Mitrastemonaceae i Sladeniaceae i es va suprimir Myrsinaceae. A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les ericals.
APG I APG II APG III APG IVActinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Halesiaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Myrsinaceae Pellicieraceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Styracaceae Symplocaceae Ternstroemiaceae Tetrameristaceae Theaceae TheophrastaceaeActinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Maesaceae Marcgraviaceae Myrsinaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae Theaceae TheophrastaceaeActinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Mitrastemonaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Sladeniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae TheaceaeActinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Mitrastemonaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Sladeniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae Theaceae
Classificació clàssica Cronquist En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les ericals incloïa un petit grup de famílies dins la subclasse Dileniidae:
Ericaceae Cyrillaceae Clethraceae Grubbiaceae Empetraceae Epacridaceae Pyrolaceae Monotropaceae
Takhtajan Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les ericals era molt petit, només contenia cinc famílies, i era dins del superordre Ericanae, que formava part de la subclasse Dileniidae: Clethraceae Cyrillaceae Ericaceae Epacridaceae Empetraceae
Referències
Bibliografia
B. C. J. du Mortier (1829). Analyse des Familles de Plantes : avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, tom 28, Tournai, Imprimerie de J. Casterman, 1829.
S. Jansen, T. Watanabe, P. Caris, K. Geuten, F. Lens, N. Pyck, E. Smets (2004). The Distribution and Phylogeny of Aluminium Accumulating Plants in the Ericales. Plant Biology (Stuttgart) 6, 498-505. Thieme, Stuttgart. (Available online: DOI | Abstract ) W. S. Judd, C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. p. 425-436 (Ericales). Sinauer Associates, Sunderland, Massachusetts. . E. Smets, N. Pyck (Feb 2003). Ericales (Rhododendron). In: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Nature Publishing Group, London. (Available online: ELS Site )