miniatura|Mattin (Mattin Treku Inhargue, 1916-1981) improvisant versos a Sara en 1960. Bertsolari (plural bertsolariak, del basc versificador) són els que es dediquen a compondre, cantar i/o improvisar versos en basc (bertsoak). Els bertsolariak improvisen al moment els seus versos seguint unes regles de rima i mètrica concretes.
El bertsolari com a subjecte actiu de la poesia oral El bertsolari és considerat «subjecte actiu de la poesia oral», encara que d'altres autors com Bernardo Atxaga ho expressen d'una altra manera:
Tasca del bertsolari El poeta i estudiós del bertsolarisme Juan Mari Lekuona, nebot de Manuel de Lekuona, va descriure la tasca del poeta de la següent manera:
Història Manuel de Lekuona, en el congrés d'Eusko Ikaskuntza a Bergara en 1930, amb el seu conegut discurs va portar l'origen del bertsolarisme fins al Neolític, sent els primers bertsolaris els pastors euskalduns del Neolític, costum d'improvisació que mantindrien encara en la Planada Alabesa fins a finals del . Encara que la majoria de les aportacions dels Lekuona, oncle i nebot, han conservat la seva vigència fins al dia d'avui, alguns han entès que la referència a l'origen neolític del bertsolarisme és una exageració sense base documentada.
Bertsolaris +Llista de bertsolaris+(ordenats per defecte pel primer cognom) N. Nom i llinatges Origen M. 1979 Jon Barberena Ibarra Elizondo 2019
Txirrita Etxahun Bilintx Pedro Mari Otaño Uztapide Basarri Xabier Euzkitze Andoni Egaña Xabier Amuriza Jon Martin Unai Iturriaga Igor Elorza Jon Maia Maialen Lujanbio Onintza Enbeita Aitor Mendiluze Amets Arzallus Angel Mari Peñagarikano Xabier Silveira Agin Rezola
Referències
Vegeu també Bertsolarisme Pello Joxepe Jota Glosa Cant d'albades Corranda Garrotín
Enllaços externs
Associació d'Amics del Bertsolarisme. El arte del bertsolarismo: Realidad y claves de la improvisación oral vasca,
Categoria:Cultura del País Basc