Femen http://femen.org/ (en ucraïnès: Фемен) és un moviment feminista fundat a Kíev, Ucraïna, l'any 2008 que protesta contra el patriarcat, les dictadures, les institucions religioses i la indústria del sexe, elements considerats per l'organització com opressius per a les dones. Les activistes del moviment es declaren com a defensores de la igualtat de drets, de la justícia social i de la democràcia, i enemigues de l'homofòbia, del racisme i del feixisme.
L'organització, que busca “defensar la igualtat sexual i social en el món”, ha aconseguit el seu reconeixement i l'atenció dels mitjans periodístics per la naturalesa de les seves protestes, on les noies apareixen amb una corona de flors que simbolitza la llibertat i la independència, amb els pits descoberts i amb missatges sobre la pell que constitueixen una autèntica crítica al masclisme i al patriarcat. Tot i les diverses reaccions que han aixecat les seves protestes, Femen defensa el nudisme com a reclam i forma de protesta, ja que diu que “El problema està en la connotació sexual que se li ha atribuït al cos de la dona”.
Història miniatura|Anna Hutsol, fundadora del moviment Femen va néixer el 2008 de la mà d'Anna Hutsol, una activista nascuda el 1985 a Ucraïna, per a lluitar contra la falta d'oportunitats de les dones ucraïneses, després d'adonar-se de la situació de milers de joves explotades sexualment a l'estranger, on arriben amb falses promeses.
Alhora, però, Femen va néixer a Ucraïna amb l'objectiu de renovar la imatge del feminisme en el país. Les activistes volen posar fi a “l'estereotip que la societat masclista ha imposat sobre el feminisme: dones poc atractives i homosexuals”. Femen, a la recerca de canviar la percepció del feminisme, vol demostrar que “una dona atractiva i amb roba provocativa no necessàriament ha de respondre a l'estereotip de dona ximple, sinó que, tal com intenten demostrar a través de les seves protestes, pot ser intel·ligent i activa”. És a dir, tal com va declarar l'activista Oksana Shachko, “Necessitem una nova forma de cridar l'atenció”.
El 2008, any de la fundació del moviment, les activistes del grup foren joves universitàries en la vintena, i que portaven a terme la majoria de les seves protestes a Kíev; Tot i que el seu radi de protesta va marxar ampliant a altres ciutats ucraïneses com ara Odessa, Dniprò i Zaporíjia.
L'organització lluitava per "aconseguir que les dones ucraïneses prenguessin un paper important en el futur polític i social d'Ucraïna", per tal de fer-ho, va començar a fer els tràmits necessaris per a presentar-se a les eleccions del Parlament d'Ucraïna de 2012. El seu objectiu era “organitzar, per al 2017, una revolució de dones”.
Durant el primer any de fundació, les activistes del moviment no protestaven en topless, sinó que apareixien amb roba interior en les seves accions, però a l'agost de 2009, Oksana Shachko, una de les activistes més joves, va provocar el reconeixement per part dels mitjans de comunicació del moviment després de protagonitzar una protesta en topless. Aquest moment va marcar un punt d'inici per a Femen, que va reivindicar el seu reconeixement com a grup sextremista, és a dir, que defensa l'ús del cos de la dona per a reclamar la igualtat política i sexual.
Reconeixement internacional Femen va guanyar-se l'atenció dels mitjans de comunicació d'arreu del món arran de la protesta en què l'activista Inna Xevtxenko, una de les líders del moviment, tombava una creu catòlica, aixecada en honor dels catòlics que van ser víctimes de la persecució dels soviètics a tocar de la plaça Maidan, amb una moto serra l'any 2012 i en solidaritat amb el grup feminista Pussy Riot. L'actuació, a part de provocar la indignació de part de la societat ucraïnesa, sobretot dels sectors més conservadors i dels familiars de les víctimes, va servir per posar en el punt de mira les activistes de Femen i començar a qüestionar el seu nudisme com a forma de protesta.
Aquest acte, alhora, va ser un dels factors que van provocar la internacionalització del moviment, doncs l'activista Inna Xhevtxenko i les seves companyes van haver de demanar exili polític a França, on es van instal·lar i on el seu moviment va començar a adquirir veu internacional, ja que, segons Femen: “Tot i les diferències de cultures, el moviment defensa els drets universals de totes les dones ”.
Organització Finançament i lideratge miniatura|L'activista Inna Xhevtxenko durant una manifestació a París El finançament de Femen és un dels temes menys coneguts del moviment. Mentre que les activistes defensen que la totalitat dels diners que el grup utilitza per a les protestes prové de la venda de productes -samarretes, corones de flors, esprais de pintura- http://femenshop.com/ de publicitat del moviment, també accepten rebre donacions per part de persones anònimes, entre els quals s'han desvelat els noms d'alguns empresaris com ara l'alemana Helmut Geier o l'empresari israelo-americà Jed Sunden. Tot i la defensa per part de les activistes de Femen de tenir un finançament totalment transparent, segons una periodista ucraïnesa que es va infiltrar en el moviment, “les activistes de Femen reben un salari mensual d'uns 1000$, i tenen totes les despeses dels seus viatges pagats, així com l'alt nivell de vida que porta la líder del grup, Inna Xevtxenko”.
Protestes miniatura|Protesta a Kíev durant la visita de Hillary Clinton el 2010 El reconeixement mundial de què gaudeix Femen es deu a la seva forma de protesta, on dones sense samarreta i amb lemes provocatius protesten contra les desigualtats socials de les dones, el patriarcat, el turisme sexual, la prostitució i les institucions religioses.
Diferents sectors de la societat consideren que les protestes violen la mateixa llibertat d'expressió perquè constitueixen un atac per a les religions i altres institucions, mentre que altres defensen que el perill i el risc a les que s'enfronten les joves activistes en les seves protestes és elevadíssim. En països com ara Espanya, on van protestar al Congrés dels Diputats en contra de la nova Llei de l'Avortament, o a França, on, entre moltes altres protestes, van enfrontar-se a la diputada d'extrema dreta Marine Le Pen, aquestes accions solen costar unes hores als calabossos, però en altres països com ara Tunísia,on també es van manifestar davant del Ministeri d'Interior, o en les repúbliques exsocialistes, i ara països ortodoxos i neoliberals, aquestes protestes tenen com a conseqüència important penes de presó, violència policial i repercussions com l'exili.
Aquestes accions, les antireligioses sobretot, aixequen molta polèmica entre la societat, no tan sols entre els sectors més conservadors, sinó també en aquells que consideren que les accions antireligioses de Femen excedeixen de violentes i ataquen la llibertat religiosa de les persones.
Cal destacar que les protestes de l'organització feminista no només estan centrades en la lluita per la igualtat de drets i el patriarcat, sinó que també tracten temes com ara l'homofòbia, la prostitució, la indústria del sexe o el feixisme.
Algunes de les protestes més significatives: Desembre de 2012, París, “In gay we trust”: Les activistes de Femen van aprofitar la manifestació d'alguns grups catòlics integristes contra el matrimoni homosexual per tal de protestar contra les institucions religioses i reclamar els drets del col·lectiu gai. Les activistes van ser brutalment agredides per la policia francesa. Desembre de 2012, Bèlgica, “Putin go home”: Amb motiu de la reunió de la Unió Europea amb Rússia, les activistes de Femen es van manifestar en contra del president del país més gran del món i alhora contra la Unió Europea, a la que acusaven de "negociar amb el diable". Les activistes van ser detingudes per la policia belga. Gener de 2013, Davos, “Defensa de l'economia mundial”: Tres activistes de Femen, durant els dies en què es va celebrar a Suïssa el Fòrum econòmic mundial, es van manifestar per reclamar una redistribució equitativa entre gèneres, ja que, tal com van declarar “les dones són les persones més nombroses en el món, però a l'hora són les més pobres i les menys educades". Febrer de 2013, Roma, “Basta Berlusconi”: Tres activistes de Femen es van concentrar a la sortida del col·legi Dante Alighieri, on l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi estava votant per a les eleccions del país. Amb la protesta Femen demanava continuar amb el cas judicial obert contra Berlusconi per la polèmica de la prostituta menor d'edat amb la qual mantenia relacions. Febrer de 2013, Berlín, “Contra el feixisme”: Diverses activistes van intentar entrar en l'edifici en què se celebrava el congrés del Partit Nacional Demòcrata d'Alemanya per tal de protestar contra aquest grup polític que consideren neonazi. Febrer de 2013, Rio de Janeiro, “Contra el turisme sexual”: Diverses activistes de Femen es van manifestar a l'aeroport de Galeão per tal de mostrar la seva oposició a l'arribada, amb motiu del Carnaval de Rio, de turistes amb l'objectiu de gaudir d'un ampli ventall de noies joves. L'organització denunciava la indústria sexual brasilera que estava entrenant a les noies per al pròxim mundial de Futbol. Març de 2013, Ciutat del Vaticà, “Pope no more”: Minuts abans d'escollir al nou Papa, dues integrants de Femen, en topless i amb lemes sobre la pell on es podia llegir “Pope no more” van encendre bengales de color vermell per tal de “denunciar la violenta i sanguinària història del cristianisme”. Les activistes, que es trobaven a la Plaça de Sant Pere, van ser detingudes.
Sextremisme: nudisme com a forma de protesta La forma de protesta de les activistes de Femen: amb els pits descoberts, corones de flors al cap i lemes que ataquen a l'església i altres institucions patriarcals sobre la pell han causat molta polèmica arreu del món, fins i tot dins del mateix feminisme. Aquest nudisme ha facilitat i augmentat la repercussió de les seves accions, però no sempre de forma positiva. Tot i que reben molta atenció per part dels mitjans de comunicació mundials, sovint aquesta atenció es desvia en la forma del seu missatge i no en la naturalesa d'aquest.
Cada vegada que les activistes de Femen surten a protestar sorgeixen reaccions al voltant de les seves accions, i no pel missatge que llencen a través de la protesta sinó per la forma en què mostren la protesta.
Femen lluita en contra del sexisme, el turisme sexual i el patriarcat de les institucions religioses a través del nudisme, però aquest és altament criticat per molts sectors feministes que posen en dubte l'eficàcia del nudisme com a reclam i forma de protesta, cosa que consideren “accentua la imatge d'objecte sexual de la dona”. Femen, al contrari, argumenta que el problema està en la connotació sexual que se li ha atribuït al cos de la dona.
“Les imatges misògines del cos de la dona que veiem en la publicitat, pornografia, art..., ens conviden a observar qualsevol representació sexual del sexe femení amb certa suspicàcia”, va declarar la líder de Femen Espanya, Lara Alcázar.
Tot i que els objectius i la mateixa definició de Femen que trobem en la seva pàgina oficial, on es presenten com a “una organització de dones activistes en topless que defenen la igualtat sexual i social en el món”, sovint ha provocat que, des d'alguns sectors de la població, se les acusi de voler fama i protagonisme. Les activistes de Femen, però, intenten justificar els seus provocatius mètodes amb declaracions tals com: “Aquesta és l'única manera que tenim de ser escoltades en aquest país. Si protestéssim amb pancartes senzilles, les nostres demandes mai no serien escoltades.”
Oposició a la religió miniatura|L'activista ucraïnesa Oksana Xatxko i l'egípcia Alia El Mahdi miniatura|Protesta davant del Ministeri de Justícia francès