miniatura|Mapa del Senegal de Guillaume Delisle (1770). La història del Senegal és rica i antiga. Troballes arqueològiques per tota l'àrea indiquen que el Senegal va estar habitat en temps prehistòrics. L'Islam es va establir a la vall del riu Senegal al ; El 95% dels senegalesos d'avui dia són musulmans. En els segles i l'àrea va estar sota la influència dels imperis Mandinga, a l'est, l'imperi Jolof del Senegal també va ser fundat durant aquest temps. Al l'imperi Jolof es va dividir en quatre regnes competidors: els Jolof, Waalo, Cayor i Baol.
Prehistòria Paleolític L'evidència més primerenca d'ocupació humana al Senegal es va trobar a la vall del riu Falémé. La presència de l'home el baix paleolític està testimoniada pel descobriment d'instruments de pedra característics de l'Acheulià com a destrals de mà de les que va informar Théodore Monod a la punta de Fann a la península de Cap Verd el 1938, o en fulles trobades al sud-est. S'han trobat també pedres conformades mitjançant la tècnica Levallois, característica del Paleolític mitjà. La indústria mosterià està representada per rascadors trobats a la península de Cap Verd, així com a les valls mitjanes i baixes del riu Senegal i del Falémé. Algunes peces s'han relacionat directament amb la caça, com les trobades a Tiémassass, prop de M'Bour, un lloc controvertit és que alguns pertanyen al Paleolític superior, mentre que altres argumenten a favor neolític.
Neolític A Senegambia, el període durant el qual els caçadors-recol·lectors-pescadors van passar a sendentaritzar-se i convertir-se en agricultors i artesans està ben estudiat. Al registre arqueològic, s'observa l'aparició d'objectes elaborats i ceràmica. Encara que aquestes troballes no cobreixen tot el territori i hi ha regions sense gaire informació. Tot i que les característiques i les manifestacions d'aquesta cultura neolítica n'estan ben identificats l'origen i la relació amb altres àrees encara necessita més estudi. El que s'ha trobat és això:
L'excavació de Cap Manuel: el dipòsit del Dakar manuelino va ser descobert en 1940. Aquest dipòsit mostra que sue van utilitzar trossos de basalt, i incloent ankaramita, per fabricar estris microlítics com destrals i plans. Aquests utensilis es van trobar a Gorea i a les illes de la Magdalena, cosa que indica que existia l'activitat de construcció de vaixells per part dels pescadors propers. L'excavació de Bel-Air: les eines enolítiques de Bel-Air estan fetes usualment de sílex i s'han trobat a les dunes occicentals, prop de la capital. A més de destrals, aixades i terrisseria, es va trobar una estatueta, la Venus de Thiaroye. L'excavació de Khant: el rierol de Khant, situat al nord prop de Qajar a la part baixa de la vall del riu Senegal, s'usa per anomenar la indústria neolítica que utilitza principalment os i fusta. L'excavació de riu Falémé situada al sud-est del Senegal, ha posat al descobert utensilis neolítics que van ser fabricats i polits usant materials tan diversos com gres, hematita, shale, quars i sílex. A més, hi ha terrisseria ben conservada procedent d'aquest lloc arqueològic. Les civilitzacions neolítiques de la vall del riu Senegal i de Ferlo són les que es coneixen pitjor pel fet que no sempre es diferencien de les anteriors.
Protohistòria miniatura|Alineacions megalítiques al Senegal En el cas del Senegal, la periodització de la protohistòria segueix sent controvertida. De fet, sovint es compara amb l'edat dels metalls, situant-la entre la primera metal·lúrgia i l'aparició de l'escriptura. Tanmateix, aquesta definició eurocèntrica sembla poc adequada a les realitats africanes. És per això que cal tenir en compte altres enfocaments, com el de Guy Thilmans i el seu equip que, des de 1980,Guy Thilmans, Cyr Descamps i B. Khayat, Protohistoire du Sénégal : recherches archéologiques, tom 1: Les Sites Mégalithiques, IFAN, Dakar, 1980, 158 p. estimava que tota l'arqueologia de l'època precolonial es podria unir a aquesta denominació, o fins i tot la de Hamady Bocoum que parla d'"arqueologia històrica" des del , almenys per a l'antic Takrur.Vegeu la seva tesi del 3r cicle defensada a la Sorbona l'any 1986, La Métallurgie du fer au Sénégal i els seus treballs des dels anys 1990 sobre aquest tema
miniatura|Sambaquis al cementiri de Fadiouth Encara que el debat encara no estigui resolt, no hi ha dubte sobre l'abundància d'aquestes restes, especialment a l'oest del país, a les valls fluvials i prop de la frontera amb Gàmbia.
A la costa i als estuaris fluvials dels rius Senegal, Saloum, Gàmbia i Casamance, túmuls funeraris amb grups de petxines sovint anomenats sambaquis. 217 d'aquests cúmuls s'han identificat només al delta del Saloum per exemple a Joal-Fadiouth, Edmond Dioh et Mathieu Gueye, « Les amas coquilliers de la lagune de Joal-Fadiouth (région de Thiès) », dans Senegalia, op. cit., p. 323–328. Els monticles del delta del Saloum es remunten fins al 400 aC, i part del delta del Saloum és ara un Patrimoni de la Humanitat. S'hi van construir llocs funeraris o túmuls durant els segles VIII al XVI. També es troben al nord prop de Saint-Louis, Annie Ravisé, Contribution à l'étude des Kjökkenmöddinger (amas artificiels de coquillages) dans la région de Saint-Louis, Dakar, Université de Dakar, 1969 (mémoire de Maîtrise) i a l'estuari de la Casamance.Olga Linares de Sapir, « Shell middens of lower Casamance and problems of Diola protohistory », West African Journal of Archaeology, Oxford University Press, Ibadan, 1971, vol. I, p. 23–54. Occident és ric en túmuls funeraris de sorra que els wòlofs anomenen mbanaar, que es tradueix en "tombes", Jean-Léopold Diouf, Dictionnaire wolof-français et français-wolof, Paris: Karthala, 2003, p. 216. també s'ha descobert un pectoral d'or massís de 191 g a prop de Saint-Louis. Raymond Mauny, Tableau géographique de l'Ouest africain au Moyen-Âge d'après les sources écrites, la tradition et l'archéologie, Amsterdam: Swets et Zeitlinger, 1967, p. 163. En una enorme superfície de prop de 33,000 km 2 situat al centre-sud al voltant de Gàmbia s'han trobat alineacions de blocs coneguts com els Cercles megalítics de Senegambia que van ser inclosos a la llista de llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2006. Dos d'aquests llocs es troben dins del territori del Senegal: Sine Ngayène Augustin Holl et Hamady Bocoum, « Variabilité des pratiques funéraires dans le mégalithisme sénégambien : le cas de Sine Ngayène », dans Senegalia, op. cit., p. 224–234 i Sine Wanar, tots dos situats al departament de Nioro du Rip. Sine Ngayène té 52 cercles de pedra un cercle doble. A Wanar, són 24 i les pedres són més petites. Hi ha figures tallades en pedra a la laterita, en forma d'Y o A. L'existència de ruïnes protohistòriques a la vall mitjana del riu Senegal es va confirmar a finals de la dècada de 1970. Bruno Chavane, Recherches archéologiques dans la moyenne vallée du fleuve Sénégal, 1979 (thèse) S'ha descobert ceràmica, discos ceràmics perforats Guy Thilmans, « Les disques perforés en céramique des sites protohistoriques du fleuve Sénégal », Notes africaines, n° 162, 1979, p. 29–35. o ornaments. Les excavacions al lloc de Sinthiou Bara, Guy Thilmans et Annie Ravisé, Protohistoire du Sénégal, Recherches archéologique, tome II, Sinthiou-Bara et les sites du Fleuve, 1983, Dakar, 213 pages (mémoire IFAN) prop de Matam, han resultat especialment fructíferes. Han revelat, per exemple, el flux del comerç transsaharà des de parts llunyanes del nord d'Àfrica.
Període precolonial Al territori de l'actual Senegal es troben diversos pobles de les famílies lingüístiques mandé occidentals i senegambiana (atlàntica septentrional). Aquests dos grups només estan remotament relacionats, per la qual cosa podrien correspondre pobles que van entrar en diferents moments al Senegal. La major part dels lingüistes accepta que hi ha una relació llunyana entre les llengües mandé, les llengües atlàntiques i altres llengües nigerocongoleses. Algunes de les principals ètnies actuals del Senegal com els serere, els wòlof o els fula parlen llengües senegambianes.
El primer imperi conegut que va ocupar territoris de l'actual Senegal és el de Takrur que va perdurar entre el i el . L'Islam es va establir a la vall del riu Senegal al segle . Actualment, el 84% dels senegalesos són musulmans. L'imperi de Ghana que perduraria fins al va exercir cert influx cultural i comercial sobre el Senegal. També entre els segles i , l'àrea va estar sota la influència dels imperis mandinga de l'Est com l'imperi de Mali.
L'imperi Iòlof del Senegal també va ser fundat durant aquest temps i és l'únic d'aquests regnes i imperis africans l'origen dels quals és senegalès autòcton. Al , l'imperi Iòlof es va dividir en quatre regnes competidors: els Wòlof, Waalo, Cayor i Baol.
Colonització
Diverses potències europees, Portugal, els Països Baixos i Anglaterra, van competir pel comerç a l'àrea des del , fins que el 1677, França va acabar amb la possessió del que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus, l'illa de Gorée propera a Dakar. Va ser només en els anys 1850 que els francesos, sota el governador Louis Faidherbe, van començar a expandir-se en el mateix territori senegalès. El 1858 fou ocupada Walo a la riba senegalesa del riu Senegal i els maures allí establerts foren expulsats. Mohammed Al-Habib de l'emirat de Trarza i Mohammed Sidi Ould Mohammed de l'emirat de Brakna van haver de signar tractats que reconeixien la sobirania francesa sobre les seves poblacions a la proximitat del riu i en garantien el lliure comerç en 1858.
Independència El gener del 1959 el Senegal i el Sudan francès es van unir per formar la Federació de Mali, que va esdevenir una nació totalment independent el 20 de juny del 1960, com a resultat de la independència i l'acord de transferència del poder signat amb França el 4 abril del 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el 20 d'agost del 1960. El Senegal i el Sudan (reanomenada com la República de Mali) van proclamar la seva independència. Léopold Senghor, un conegut poeta internacional, polític i estadista, va ser triat com a primer president del Senegal l'agost del 1960.
Després de la dissolució de la Federació de Mali, el President Senghor i el Primer Ministre Mamadou Dia van governar junts sota un sistema parlamentari. El desembre del 1962 la seva rivalitat política va portar a un intent de cop d'Estat pel Primer Ministre. El cop va ser reduït sense vessament de sang i Dia va ser arrestat i empresonat. El Senegal va adoptar una nova constitució que va consolidar el poder del president. El 1980 el President Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a mà, Abdou Diouf, el 1981.
Senegàmbia
El Senegal es va unir amb Gàmbia per formar la confederació de Senegàmbia l'1 de febrer del 1982. No obstant això, la integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i la unió va ser dissolta el 1989. Malgrat els diàlegs de pau, un grup separatista del sud a la regió de Casamance s'ha enfrontat esporàdicament amb les forces governamentals des del 1982. El Senegal té una llarga història de participació a mantenir la pau internacional.
El Senegal actual