El castell de Fontainebleau és un castell renaixentista al costat de la ciutat de Fontainebleau, al departament de Sena i Marne. És el més gran dels castells reials francesos i ha estat la casa dels sobirans de França des de Francesc I fins a Napoleó III. Diversos reis han deixat la seva empremta en la construcció i la història del castell. La ciutat de Fontainebleau ha crescut al voltant de la resta del Bosc de Fontainebleau, un anterior parc de cacera reial.
L'edifici s'estén al voltant d'una sèrie d'allotjaments però el més destacat és la façana oest construïda per Francesc I que s'obre sobre la monumental escala en forma de ferradura.
El castell introduïa a França l'estil manerista italià en la decoració d'interiors i jardins, i els transformava segons els gustos locals. De fet, l'estil manerista francès de decoració interior del es coneix com a "Estil Fontainebleau" i combinava escultura, pintura, estuc, orfebreria en fusta i metall, i a l'exterior introdueix el jardí de parterre.
Des de 1981, està inscrit a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Història miniatura|Francesc I, pintat per Jean Clouet el 1524 Una fortalesa és mencionada en aquest emplaçament per primera vegada el 1137, en una carta del rei Lluís VII; del castell medieval en subsisteixen el donjon i el traçat oval del pati més antic. Més tard fou ampliada per Sant Lluís (1214-1270). Francesc I (1494-1547) decideix de fer edificar un castell d'estil Renaixement i fa enderrocar la precedent construcció, a excepció del donjon i el pati Oval, encarregant a artistes italians la construcció i decoració del seu palau. Francesc I ve a caçar a Fontainebleau, acompanyat per la seva cort i la seva amant, Anne de Pisseleu duquessa d'Étampes.
El rei desitja fer de Fontainebleau una llar de l'art del Renaixement: col·lecciona objectes d'art, encarrega obres sobre la mitologia, fa portar antiguitats d'Itàlia, rep quadres de part del papa i fa venir motllos d'estàtues romanes per tal de colar els bronzes. Fontainebleau és a vegades anomenada la «Nova Roma» i la seva escola agafa anomenada a tota l'Europa occidental. miniatura|Teatre imperial, construït per a Napoleó III El seu fill, el rei Enric II completa el castell amb una sala de ball i una capella, connectades a l'edifici per la famosa galeria de Francesc I, que conté la famosa salamandra, emblema del rei.
Més endavant, Enric IV amplia la casa amb diverses ales i amb la Porta del Baptisteri. Fa condicionar el pati d'oficis, aixecat entre 1606 i 1609. Des d'aleshores, el palau podia acollir prop de mil persones. El rei hi va a jugar al joc de palma, en una sala especialment condicionada.
A Lluís XIV també li agradava anar a Fontainebleau. Lluís XV fa condicionar una sala d'espectacles a l'ala de la Belle Cheminée, que es va cremar el 1856. Per substituir-la, Napoleó III va encarregar a l'arquitecte Hector Lefuel un nou teatre de 400 places a l'ala Lluís XV, construït entre 1853 i 1856 i inaugurat el 1857.
Durant la Revolució Francesa, el palau va ser buidat del seu mobiliari i esdevé de manera successiva una caserna i una presó. miniatura|Els adéus de Fontainebleau, de Montfort a partir d'Horace Vernet
Napoleó I fa reviure Fontainebleau a partir de 1804: el torna a moblar i hi fa anar la seva cort, per la qual fa condicionar 40 apartaments. Dos vespres per setmana, fa espectacles d'òpera i de teatre.
Però Fontainebleau és també un lloc de decisió política, com ho demostra la sala del tron i la biblioteca de treball de l'emperador. És en el palau on se signa el Tractat de Fontainebleau el 1762, pel qual el Regne de França cedeix al Regne d'Espanya la part occidental de la Louisiana, una de les colònies de la Nova França, a Amèrica del Nord, i també el lloc en què Napoleó I signa el seu acte d'abdicació el 1814 en un nou Tractat de Fontainebleau. Intenta enverinar-se, però no té l'efecte desitjat. El 20 d'abril dirigeix un discurs a la seva guàrdia al Pati dels Adéus (o del Cavall Blanc), al peu de l'escala en forma de ferradura. L'escena va ser il·lustrada pel quadre Els adéus de Fontainebleau d'Horace Vernet, reproduït per Montfort.
L'interior del palau La galeria de Francesc I Mesura aproximadament 60 m de longitud. El rei Francesc I la va fer edificar entre 1528 i 1530; en guardava les claus i la feia visitar als seus hostes importants. La decoració va ser confiada a l'italià Rosso Fiorentino, que la va fer als anys 1530 de forma original amb pintures, revestiments i estucs. Arreu hi ha el monograma del rei; les pintures representen relats de la mitologia grecoromana i al·legories desconegudes. Una de les més cèlebres és la de l'elefant que porta la xifra reial.
L'aspecte de la galeria va ser profundament modificada per Lluís XVI: un edifici al costat d'aquesta ala va obturar totes les finestres que obrien sobre el jardí de Diana.
La sala de ball miniatura|La sala de ball miniatura|La xemeneia de la sala de ball miniatura|Saló de Gardes La sala de ball té una superfície que supera els 300 m². En el seu origen era una lògia projectada sota Francesc I. Enric II encarrega a Philibert Delorme transformar-la en una gran sala de recepció i de pompa per organitzar-hi les festes reials. En el moment de les festes, la taula d'honor era aixecada sobre cavallets prop de la gran xemeneia. Una vegada el banquet s'havia acabat, es desaven les taules per ballar. Les pintures, dissenyades per Primaticcio i executades per Niccolò dell'Abbate, s'inspiren en la mitologia grecoromana: una representa les noces de Tetis i Peleu, amb la poma de la discòrdia. Es troben igualment temes vinculats a la caça, els banquets i la dansa. També s'hi realitzaven balls emmascarats extravagants: s'havia pogut veure Francesc I disfressat de centaure.
El parc El domini del castell ocupa unes 130 hectàrees de parc i jardins. Enric IV va fer cavar el Gran Canal entre 1606 i 1609, sota la direcció de l'enginyer Tommaso Francini. Mesura prop de 1,2 km de longitud per 40 m d'amplada. A la tardor de 1609 el rei ja hi navegava. Lluís XIII hi va fer navegar una galera. El sistema hidràulic, alimentat per tres aqüeductes, va ser concebut pels enginyers Francini a començament del . Al , el jardiner André Le Nôtre hi afegeix un parterre.
Referències
Enllaços externs Web oficial
Categoria:Fontainebleau Fontainebleau Fontainebleau Categoria:Patrimoni de la Humanitat a França