miniatura|Roy Emerson al Dutch International Tennis Championships del 1963 a Hilversum. Roy Stanley Emerson (Blackbutt, Queensland, 3 de novembre de 1936 és un jugador de tennis d'Austràlia.
Fou el màxim exponent del tennis amateur en els anys 60 del . Durant la seva carrera, va aconseguir 12 títols individuals del Grand Slam i 16 en dobles, obtenint un rècord històric de 28 Grand Slam aconseguits, que es manté fins a l'actualitat. Les seves 12 victòries en individuals foren el rècord fins al 2000, quan fou superat per Pete Sampras (14), i posteriorment per altres tennistes. És l'únic jugador masculí de la història que ha completat el Grand Slam tant en individuals com en dobles, ja que ha conquerit tots quatre torneigs de categoria Grand Slam, i individualment també l'ha completat en dues ocasions. Fou el tennista amb més títols de l'Open d'Austràlia (6) fins que el va superar Novak Đoković l'any 2019, però manté la marca de més títols consecutius amb cinc.
La seva consideració per part dels especialistes entre els millors tennistes de la història sempre es va veure eclipsat pel fet que en els seus temps com a jugador, amateurs i professionals no competien junts i el circuit professional sempre va tenir un nivell superior a l'amateur, tot i que els torneigs més tradicionals i importants (els Grand Slam) estaven reservats per als amateurs. Va rebutjar diverses ofertes per esdevenir professional i així poder acumular més títols amateurs, i finalment va fer el pas l'any 1968, pocs mesos abans de la instauració de l'Era Open.
Va formar part de l'equip australià de Copa Davis que va dominar la dècada dels anys 60 amb vuit títols en nou finals consecutives. En aquestes finals va acumular 21 victòries de 23 partits individuals, i 13 en 15 partits de dobles, però totes les derrotes van ser en eliminatòries ja decidides.
Biografia Emerson va néixer en una granja de Blackbutt, i la seva família es va traslladar a Brisbane per millorar la seva educació i la seva formació esportiva.
Actualment resideix a Newport Beach (Estats Units) amb la seva dona Joy. Van tenir dos fills: Heidi i Antony.
Va entrar a l'International Tennis Hall of Fame l'any 1982, i a l'Sport Australia Hall of Fame el 1986. L'any 2000 va ser guardonat amb l'Australian Sports Medal i el 2001 amb la Centenary Medal. La pista central del torneig Suisse Open Gstaad, títol que va guanyar en cinc ocasions i on va jugar el seu darrer partit com a professional, s'anomena Roy Emerson Arena en el seu honor. El torneig Brisbane International també va batejar una pista i el trofeu masculí en el seu honor. En la seva població natal, Blackbutt, el 18 de gener de 2017 es va erigir una estàtua de bronze al museu de la població.
Torneigs de Grand Slam Individual: 15 (12−3) Resultat Núm. Any Campionat Oponent Marcador 1. 1961 Australian Championships Rod Laver 1−6, 6−3, 7−5, 6−4 2. 1961 US Championships Rod Laver 7−5, 6−3, 6−2 1. 1962 Australian Championships Rod Laver 6−8, 6−0, 4−6, 4−6 2. 1962 Internationaux de France Rod Laver 6−3, 6−2, 3−6, 7−9, 2−6 3. 1962 US Championships Rod Laver 2−6, 4−6, 7−5, 4−6 3. 1963 Australian Championships Ken Fletcher 6−3, 6−3, 6−1 4. 1963 Internationaux de France Pierre Darmon 3−6, 6−1, 6−4, 6−4 5. 1964 Australian Championships Fred Stolle 6−3, 6−4, 6−2 6. 1964 Wimbledon Fred Stolle 6−4, 12−10, 4−6, 6−3 7. 1964 US Championships Fred Stolle 6−2, 6−2, 6−4 8. 1965 Australian Championships Fred Stolle 7−9, 2−6, 6−4, 7−5, 6−1 9. 1965 Wimbledon Fred Stolle 6−2, 6−4, 6−4 10. 1966 Australian Championships Arthur Ashe 6−4, 4−8, 6−2, 6−3 11. 1967 Australian Championships Arthur Ashe 6−4, 6−1, 6−1 12. 1967 Internationaux de France Tony Roche 6−1, 6−4, 2−6, 6−2
Dobles masculins: 28 (16−12) Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents Marcador 1. 1958 Australian Championships Robert Mark Ashley Cooper Neale Fraser 5−7, 8−6, 6−3, 3−6, 5−7 2. 1959 Internationaux de France Neale Fraser Nicola Pietrangeli Orlando Sirola 3−6, 2−6, 12−14 1. 1959 Wimbledon Neale Fraser Rod Laver Robert Mark 8−6, 6−3, 14−16, 9−7 2. 1959 US Championships Neale Fraser Earl Buchholz Alex Olmedo 3−6, 6−3, 5−7, 6−4, 7−5 3. 1960 Australian Championships Neale Fraser Rod Laver Robert Mark 6−1, 2−6, 4−6, 4−6 3. 1960 Internationaux de France Neale Fraser José Luis Arilla Andrés Gimeno 6−2, 8−10, 7−5, 6−4 4. 1960 US Championships Neale Fraser Rod Laver Robert Mark 9−7, 6−2, 6−4 4. 1961 Australian Championships Marty Mulligan Rod Laver Robert Mark 3−6, 5−7, 6−3, 11−9, 2−6 5. 1961 Internationaux de France Rod Laver Robert Howe Robert Mark 3−6, 6−1, 6−1, 6−4 6. 1961 Wimbledon Neale Fraser Bob Hewitt Fred Stolle 6−4, 6−8, 6−4, 6−8, 8−6 7. 1962 Australian Championships Neale Fraser Bob Hewitt Fred Stolle 4−6, 4−6, 6−1, 6−4, 11−9 8. 1962 Internationaux de France Neale Fraser Wilhelm Bungert Christian Kuhnke 6−3, 6−4, 7−5 9. 1963 Internationaux de France Manuel Santana Gordon Forbes Abe Segal 6−2, 6−4, 6−4 5. 1964 Australian Championships Ken Fletcher Bob Hewitt Fred Stolle 4−6, 5−7, 6−3, 6−4, 12−14 10. 1964 Internationaux de France Ken Fletcher John Newcombe Tony Roche 7−5, 6−3, 3−6, 7−5 6. 1964 Wimbledon Ken Fletcher Bob Hewitt Fred Stolle 5−7, 9−11, 4−6 7. 1965 Australian Championships Fred Stolle John Newcombe Tony Roche 6−3, 6−4, 11−13, 3−6, 4−6 11. 1965 Internationaux de France Fred Stolle Ken Fletcher Bob Hewitt 6−8, 6−3, 8−6, 6−2 12. 1965 US Championships Fred Stolle Frank Froehling Charles Pasarell 6−4, 10−12, 7−5, 6−3 13. 1966 Australian Championships Fred Stolle John Newcombe Tony Roche 7−9, 6−3, 6−8, 14−12, 12−10 14. 1966 US Championships Fred Stolle Clark Graebner Dennis Ralston 6−4, 6−4, 6−4 8. 1967 Internationaux de France Ken Fletcher John Newcombe Tony Roche 3−6, 7−9, 10−12 9. 1967 Wimbledon Ken Fletcher Bob Hewitt Frew McMillan 2−6, 3−6, 4−6 10. 1968 Roland Garros Rod Laver Ken Rosewall Fred Stolle 3−6, 4−6, 3−6 15. 1969 Open d'Austràlia Rod Laver Ken Rosewall Fred Stolle 6−4, 6−4 11. 1969 Roland Garros Rod Laver John Newcombe Tony Roche 6−4, 1−6, 6−3, 4−6, 4−6 12. 1970 US Open Rod Laver Pierre Barthes Nikola Pilić 3−6, 6−7, 6−4, 6−7 16. 1971 Wimbledon Rod Laver Arthur Ashe Dennis Ralston 4−6, 9−7, 6−8, 6−4, 6−4
Dobles mixts: 2 (0−2) Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents Marcador 1. 1956 Australian Championships Mary Bevis Hawton Beryl Penrose Neale Fraser 2−6, 4−6 2. 1960 Internationaux de France Ann Haydon-Jones Maria Bueno Robert Howe 6−1, 1−6, 2−6
Palmarès Individual: 184 (120−64)
Els primers torneigs pertanyen al circuit amateur, a principis de 1968 va esdevenir professional i a mitjans de 1968 es va instaurar l'Era Open.