Subiluliuma I era un rei hitita que va regnar potser entre els anys 1344 aC i 1320 aC. Era fill i successor de Tudhalias III. En el seu regnat va fer tractats (que se sàpiga) amb Huqqana d'Hayasa, amb Niqmaddu d'Ugarit, amb Aziru d'Amorru, amb el seu germà Telepinus nomenat rei de Khalap, amb Mattiwaza de Mitanni i amb Tette de Nuhase. La crònica del seu regnat es basa principalment en els Fets de Subiluliuma redactats pel seu fill Mursilis II.
Títols i família Duia els títols de "Sol Meu", "Gran Rei", "Heroi", "Rei d'Hatti" i probablement Labarnas. En el seu regnat s'esmenten tres reines: Daduhepa, la reina mare, Henti, que apareix a partir del tercer any de regnat i Tawannanna (o Mal-Nikal), coneguda per ser la filla del rei de Babilònia Burnaburiaix II. Se li coneixen nombrosos fills: Arnuwandas II, el seu successor, Telepinus, sacerdot, gran sacerdot de Kizzuwatna i rei d'Alep, Piyasilis o Sarri-Kusuh, rei de Carquemix i virrei de Síria, Zannanza, enviat a Egipte per casar-se amb la vídua de Tutankhamon i convertir-se en rei d'Egipte però assassinat pel camí, Mursilis, que va succeir a Arnuwandas II, amb el nom de Mursilis II, Muwatti, una filla casada amb el rei Maskhuiluwas de Mira i Kuwaliya, una filla de nom no conegut casada amb Mattiwaza de Mitanni; i altres filles casades amb prínceps vassalls dels que no es conserva el nom de cap dels dos. Subiluliuma I tenia també almenys una germana de nom desconegut que es va casar amb el rei Huqqana d'Hayasa i un germà anomenat Zida, que va ser cap de la guàrdia reial.
Pujada al tron miniatura|L'imperi hitita en la seva major extensió sota Subiluliuma I (ca. 1350-1322 aC) És possible que la successió correspongués per major legitimitat al seu germà Tudhalias el Jove, però en la situació en què estava el regne calia un home fort; l'exèrcit i els oficials administratius donaven suport a Subiluliuma I, que havia participat molt activament en les campanyes militars del seu pare. Probablement Tudhalias el jove va ser assassinat en el mateix moment de morir Tudhalias III. Als que es van oposar a la seva pujada al tron (entre ells alguns familiars) els va enviar a Alašiya desterrats. Va nomenar al seu germà Zida cap de la guàrdia reial i gran sacerdot de Kizzuwatna al seu germà Telepinus.
En vida del seu pare havia començat les seves activitats militars, acompanyant-lo o actuant en altres fronts quan els atacs enemics provenien de més d'un veí, o substituint al rei en alguna de les seves freqüents malalties. En algun moment va actuar sense demanar permís al seu pare com feia abans, i llavors Hattusa ja devia estar en mans altra vegada dels hitites; probablement quan va pujar al tron el rei s'hi va establir i va participar en la seva reconstrucció de la qual hi ha restes arqueològiques.
Les primeres campanyes Les seves primeres campanyes van ser contra Arzawa. Un atac d'Arzawa a Anisa i una altra ciutat el nom de la qual no s'ha conservat (acaba en ...isa) hi va fer front el nou rei marxant a la zona i destruint l'exèrcit arzawà i a més va destruir sis bandes enemigues, probablement kashkes, a Huwana i set més a les ciutats de Ni...i Šapparanda. Una altra invasió va tenir lloc a Tupaziya i a la zona de Mont Ammuna, on un cap anomenat Anna, que donava suport a Arzawa, va atacar la zona i després de saquejar Tupaziya va passar per un llac el nom del qual no s'ha conservat va arribar fins a Tawanuwa que també va atacar. Mentre atacava, Subiluliuma I va ocupar i destruir Nahuriya, Šapparanda i una altra ciutat de la que no es conserva el nom, i va anar a descansar a Tiwanzana. Allí, amb només sis carros i alguns soldats va ser casualment sorprès per un contingent enemic (els Fets diuen tot l'exèrcit enemic), al que va derrotar i va fer fugir als arzawans a la muntanya abandonant el botí. Llavors el príncep es va dirigir a Tuwanuwa on la resta de l'exèrcit se li va unir; el text no està sencer però sembla que va poder derrotar a Anna i als seus aliats arzawans.
Després Subiluliuma I va derrotar a algunes bandes de kashkes i es va dirigir a Anziliya, ciutat al país dels kashkes no gaire lluny de Tapikka i després a les ciutats hitites de Pargalla, Hattina i Ha... on l'enemic el va atacar i al que va derrotar, restaurant les ciutats devastades i restablint en elles persones, ramats i déus.
Llavors es va produir un atac a l'oest d'un home anomenat Anzapahhadu, segurament rei d'Arzawa, que es va apoderar d'algunes ciutat hitites. Subiluliuma I li va escriure i li va exigir el retorn de la zona ocupada però Anzapahhadu el va ignorar i va esclatar la guerra. En el camí el rei de Mira, Mashwiluwa, que havia estat deposat per un germà amb el suport d'altres germans, es va presentar al rei i li va demanar ajut. Subiluliuma I li va donar a la seva filla Miwatti com a dona però no el va poder ajudar a recuperar les seves terres. Va derrotar a Anzapahhadu i va col·locar en tron d'Arzawa a Uhha-Ziti, però més tard, mentre el rei era a Síria, Arzawa es va independitzar.
En aquest temps Wilusa era regida per Kukkuni, identificat amb el grec Cicne, rei de Colones a la Troade fill de Posidó, amb el que es mantenien bones relacions.
Una nova campanya es va fer contra Armatana, que com totes va resultar victoriosa.
Morta la reina mare Tadu-Hepa, la seva dona Hinti es va convertir en gran reina al cap d'uns tres anys de regnat. En aquest temps va designar príncep hereu al seu fill gran Arnuwandas II, i el segon fill Telepinus nomenat gran sacerdot de Kizzuwatna. Subiluliuma I signa el decret del seu nomenament junt amb la reina, l'hereu i el cap de la guàrdia reial. La posició de sacerdot de Kizzuwatna implicava una especial lleialtat, ja que havia de seguir la política reial fins i tot sinó el complaïa, i denunciar als que estigueren en contra i no podia intervenir en la successió (de manera que perdia els seus drets successoris) i a més tenia nombroses obligacions religioses.
Primera campanya de Síria Mentre a Amurru (la Síria egípcia) un grup anomenat els apiru s'expandien, Subiluliuma I va fer la seva primera campanya oriental. Després de signar un tractat amb Artatama II que governava la part oriental de Mitanni (Assíria li pagava a ell el seu tribut) va deixar tancat a Tushratta a la part occidental del regne, rodejat per enemics a ambdós costats. Assegurada la tranquil·litat per aquest costat va començar per atacar Isuwa, un regne vassall de Tushratta, i que havia acollit a tots els expulsats pels exèrcits hitites. La campanya a Isuwa va ser un fracàs, i el rei només va poder saquejar les terres d'Isuwa a l'oest de l'Eufrates. No podent fer més progressos va avançar cap al sud i va atacar territori de Mitanni a Síria. Els Fets diuen que Subiluliuma I va avançar fins a les muntanyes del Líban però això implicaria que hauria sobrepassat els dominis hurrites i hauria entrat als egipcis, per sota de la línia Sumur-Cadeix, cosa poc probable, donat les bones relacions que pretenia mantenir amb Egipte. Amb tot la presència hitita i la facilitat de les conquestes del territori hurrita, no van passar desapercebudes pel rei de Biblos, Rib-Hadda, que en va cridar l'atenció a la cort egípcia. Mitanni per la seva banda va respondre als hitites saquejant les terres a l'oest de l'Eufrates que havien caigut en mans hitites.
Quan Tushratta va començar a recuperar els territoris sobre els que s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites, va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra la va denunciar Rib-Hadda rei de Biblos. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això va fer reaccionar als egipcis que van enviar tropes a la zona. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i van conservar les posicions paternes encara que no Biblos, però van contraatacar en els següents mesos i Pu-Bahla, un dels fills, es va apoderar d'Ullassa, Ardata, Wahliya, Ampi i Sigata.
Segona campanya de Síria Subiluliuma I va tornar llavors a Síria. Va creuar a la part oriental de l'Eufrates i es va apoderar d'Isuwa (de la que ja dominava la part a l'oest de l'Eufrates) i la va annexionar als seus territoris. Tot seguit va ocupar Altxe o Alse, just al sud, i el districte de Kutmar, i va instal·lar com a príncep vassall a Antaratli d'Altxe, al que va cedir Kutmar. Tenia obert el camí al districte de Suta que portava a la capital de Mitanni, Washukanni. Subiluliuma va enviar un missatge a Tushratta que va decidir esperar a l'hitita a la ciutat i no arriscar en un enfrontament a camp obert. Quan Subiluliuma es va acostar Tushratta va fugir sense lluitar aparentment retirant-se a Síria; però el rei hitita no va poder conquerir la capital (tot i que s'ho va atribuir) i es va haver de limitar a saquejar el districte de Suta.
Tushratta mentre era a Síria va conduir campanyes contra els vassalls deslleials o revoltats. Subiluliuma, després de devastar Suta, va tornar a creuar l'Eufrates, en persecució de Tushratta, cap a Síria. En aquest lloc es va adonar de l'extraordinària fragmentació política: cada ciutat important, cada vall, o comarca, tenia el seu cap, un xeic o un rei.
El primer gran territori que va conquerir va ser Nuhase (o Nuhassi) que tenia almenys dos reis, dels que es coneixen els noms, Sarrupsi i Addu-Nirari. Un era segurament vassall hurrita i el segon sens dubte vassall egipci. Sarrupsi, probablement revoltat contra Mitanni (potser inicialment pensant en Egipte com a alternativa o potser a favor d'Artatama II rei de Mitanni), es va sentir amenaçat per l'arribada de Tushratta i devia considerar prudent declarar-se vassall de Subiluliuma, que era tan a la vora. Subiluliuma es va apoderar de Nuhase (o almenys de part) i va expulsar a Tushratta de les seves possessions. Però una vegada salvat, Sarrupsi es va separar de l'aliança hitita, no se sap perquè, i Subililima el va deposar. La part del regne que li corresponia fou donada a un rei vassall anomenat Takip-Sarri, fins llavors rei d'Ukulzat, una de les ciutats de Nuhase.
Subiluliuma va escriure a l'altre rei de Nuhase, Addu-Nirari i li va demanar la submissió. Addu-Nirari va demanar ajut al seu senyor el faraó. Es va aliar a Itur-Addu rei de Mukish (Alalakh) i Aki-Tesup rei de Niya i junts van atacar Ugarit. El seu rei, Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalició anti-hitita. Es conserva una carta on el rei hitita li demana que no li sigui hostil però evita utilitzar la paraula submissió. A més era massa al sud per considerar que podia ser en aquell moment un regne vassall.