Els Refugis Antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona són un seguit de refugis construïts a diversos espais de la capital barcelonina per protegir la ciutadania durant la Guerra Civil espanyola.
Context històric general El desenvolupament de l'aviació militar durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre els primers bombardeigs aeris sobre objectius militars enemics, tot i que aquests no foren molt efectius degut a la insuficient tecnologia del moment. Durant el Període d'entreguerres aquest sistema continuà perfeccionant-se, fet que començà a preocupar a molts països europeus davant de la indefensió que podien patir davant de les grans potències europees del moment: Alemanya, Itàlia, Anglaterra i França, totes immerses en un clima de tensió política i militar per les seves respectives polítiques expansionistes, que les confrontaven unes amb les altres, arribant a implicar a països tercers.Pujadó 1998 Fou a partir d'aquest moment quan en els conflictes militars, la zona de rereguarda, que fins ara es mantenia al marge del front bèl·lic, passar a patir l'atac directe de l'aviació enemiga, sobretot les ciutats i els seus centres industrials, a més de les infraestructures de comunicació. Les millores als avions van permetre un major radi d'actuació, a més d'una major càrrega de bombes, fet que suposà un major índex de destrucció i efectivitat: les ciutats s'obrien impotents a un enèmic fins ara desconegut. Durant la Guerra Civil espanyola, Barcelona no fou una excepció, i esdevingué un dels camps de proves de l'aviació feixista, de cara al futur escenari bèl·lic de la Segona Guerra Mundial.
miniatura|Imatge del destructor italià Eugenio di Savoia
Prèviament, l'any 1931, i davant de l'augment de les preocupacions generades al voltant del perill de bombardeigs, es creà el Grupo de Artillería Antiaérea, que durant la Segona República es convertí en dos Grupos de Defensa Contra Aeronaves, amb seu a Madrid i Saragossa. Poc abans de l'esclat del conflicte bèl·lic, el 10 d'agost de 1935, es creà el Comité Nacional para la defensa pasiva, ens encarregat d'aplicar les mesures adients per protegir la població civil en cas de conflicte armat, i serviria com a model de les futures Juntes de Defensa Passiva locals. El Ministerio de Defensa Nacional, un cop iniciada la conflagració, en concret, el 29 de juny de 1937, decretà l'organització de la Defensa Passiva a tot el territori, i incidia que les despeses generades en la construcció dels nous refugis antiaeris anirien a càrrec dels propis ajuntaments i els seus ciutadans, aquests darrers els destinataris finals d'aquestes infraestructures. Però totes aquestes mesures van arribar tard, atès que el 13 de febrer de 1937 es produí el primer bombardeig feixista sobre la ciutat de Barcelona, el qual sacsejà violentament la població: el destructor italià Eugenio di Savoia. L'objectiu del vaixell italià segons l'infome secret de la Marina de Guerra Italiana fou el centre de la ciutat, caient gran part dels obusos sobre el barri de Gràcia, provocant la mort de 18 persones. Aquest fet va marcar la moral dels barcelonins, naixent una nova organització i forma de funcionament d'aquests, la defensa passiva, i paral·lelament creant una nova estructura defensiva, els refugis antiaeris. Durant la Segona Guerra Mundial el model barceloní de defensa passiva serà copiat a diferents ciutats europees colpejades pels bombardeigs aeris, com Londres, París o Berlin.
Els bombardeigs
La ciutat de Barcelona patí al llarg de tot el conflicte bèl·lic un total de 194 bombardeigs, la majoria efectuats per l'aviació feixista italiana, que tenia la base d'operacions a l'illa de Mallorca. La Legió Còndor alemanya també en realitzà d'alguns, just abans que les tropes nacionals entressin a la ciutat el 26 de gener de 1939. Tots aquests atacs van provocar la mort d'uns 2500 barcelonins, a més d'uns 7.000 ferits. Els barris més colpejats per les bombes foren els ubicats a la façana marítima (la Barceloneta, Poble-sec i Poblenou), a més del port, tot i que el nucli antic també suportà una bona quantitat d'impactes. A finals de 1937 els habitants del barri de la Barceloneta foren evacuats, i repartits per la resta de la ciutat. miniatura|esquerra|Un Savoia-Marchetti S.M. 81 en ple vol a finals dels 1940's Però l'autèntic setge aeri efectuat contra Barcelona s'inicià el 16 de març de 1937, incloent també els bombardeigs nocturns efectuats pels avions Savoia-Marchetti S.M.81. Però no fou fins al 29 de maig de 1937 quan tingué lloc el bombardeig més sagnant sobre la ciutat, amb un total de 64 morts i 157 ferits. Entre finals de 1937 i finals de 1938 es van reforçar els atacs aeris, tant diürns com nocturns. L'episodi més devastador es produí els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, quan l'aviació de Mussolini efectuà 14 bombardeigs en menys de 41 hores, provocant el terror i el caos per tota la ciutat, amb 900 morts i 1500 ferits. miniatura|Detall del bombardeig de Barcelona, 17 de març de 1938 La darrera fase dels bombardeigs sobre la ciutat es correspon als atacs efectuats per l'aviació franquista abans de l'ofensiva del desembre de 1938 fins a la rendició definitiva de Barcelona, el 26 de gener de 1939. Durant aquest últim període continuaren els atacs efectuats des de Mallorca, coordinant-se amb les escomeses realitzades per l'aviació procedent de la Península. Durant aquest quasi dos anys, aquests traumàtics esdeveniments van trasbalsar radicalment el dia a dia dels barcelonins, però tot i la manca de mitjans i la inexperiència, l'ajuntament de Barcelona i, sobretot, els seus ciutadans van organitzar una defensa efectiva contra els bombardejos: els refugis antiaeris. El 12 de juny de 1937, l'Ajuntament de Barcelona aprovava i iniciava una campanya per a la construcció de refugis antiaeris, malgrat que molts ja es trobaven mig enllestits.
La Junta de Defensa Passiva de Catalunya Poc abans, el 9 juny de 1937, i després de 10 mesos de conflicte bèl·lic, el president Lluís Companys, mitjançant les següents paraules, va constituir per decret la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC, DOGC 13-VI): ...Contra ella (l'aviació feixista) cal prevenir i cal assegurar milers de vides preuades que a la rereguarda són el suport dels que lluiten al front; cal posar fora de perill milers d'infants, de dones i de vells que no podem deixar que serveixin d'objectiu als atacs aeris i navals d'un enemic professional de la guerra com el que tenim enfront. Els deu mesos d'experiència viscuts a Catalunya, aconsellen d'unificar tots els esforços que diferents organismes oficials i particulars han desenvolupat a la memòria i altruista causa de rescatar vides a la metralla feixista miniatura|esquerra|Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de 1934 a 1940miniatura|Normes Generals i Instruccions Tècniques, Junta de Defensa Passiva de Catalunya, Conselleria de Treballs i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya Aquesta estava sota el control del Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i amb la seva seu als Jardinets de Gràcia. Esdevingué l'ens responsable de la protecció civil en cas d'atac aeri, marítim o aeroquímic, a més de centralitzar els mitjans de socors i auxili, i la construcció de nous refugis o els prèviament iniciats. La Junta de Defensa Passiva s'organitzà en tres Secretaries: Plans i Obres, Sanitat i Serveis, i Senyals i Alarmes. El primer d'aquests s'encarregava de reconduir les iniciatives en la construcció de refugis, l'assaig i experimentació de nous materials, i l'estudi dels efectes destructius dels bombardeigs. La segona secretaria era responsabledels serveis sanitaris i d'emergència i salvament, i finalment la darrera s'encarregava de registrar totes les alarmes i atacs. Les funcions de la JDP consistiren en l'ampliació i millora dels refugis, així com del sistema d'alarmes i comunicacions. Mitjançant l'Institut Català de Defensa Passiva que depenia de la JDPC organitzà cursos formatius de personal voluntari de les brigades de salvament. El mateix 1937 la JDPC va publicar un petit opuscle amb el títol "Normes Generals i Instruccions Tècniques, Junta de Defensa Passiva de Catalunya, Conselleria de Treballs i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya" on s'establien unes normes generals: explicació de les funcions de les diferents juntes de veïns o de districte, consells sobre la construcció de refugis i les mesures a prendre en cas de bombardeig. Aquestes normes eren d'estricte compliment per part dels ciutadans, i eren punibles en cas d'incompliment, com seria el cas d'encendre llums durant els bombardeigs nocturns i que permetessin orientar els avions enemics. A continuació es reprodueix part d'aquesta normativa: Reglament d'ordre interior de refugis Disposicions de caràcter general Art. 1r. En cada refugi hi haurà un Delegat Responsable d'aquest, qui cuidarà de mantenir-lo en les degudes condicions de neteja i higiene com igualment cuidarà de que tots els utensilis i demés que en el mateix existeixin, estiguin recollits i classificats ocupant l'espai més petit possible. Art. 2n. Cuidarà així mateix que els elements indispensables del refugi, lliteres, farmaciola, aigua potable, llum, dipòsits de sorra, eines de salvament, etc., estiguin sempre en les condicions degudes per la seva immediata utilització en cas de necessitat. Art. 3r. En les entrades dels refugis estarà exposat un croquis del mateix amb indicació del nombre de persones que hi caben, cubicació i emplaçament dels diferents serveis del refugi, vàter, urinari, botiquí, etc. Art. 4t. El responsable del refugi cuidarà d'observar i fer complir, com a autoritat que és en el compliment de la seva missió, totes les disposicions que s'esmenten en el reglament interior de refugis, denunciant a les Autoritats aquells que contravinguin aquestes. Art. 5è. El responsable del refugi no permetrà, per cap concepte, la sortida del personal refugiat en aquell, sense assegurar-se prèviament de que ha sigut acabada l'alarma. Disposicions de règim interior Art. 1er. L'entrada al refugi es farà amb la màxima serenitat i sense precipitació de cap classe per evitar els possibles accidents que d'aquesta falta de serenitat es puguin desprendre. Art. 2n. Queda absolutament prohibit estacionar-se, per cap concepte, a les entrades de les escales i galeries. Art. 3r. Per rigorós torn, s'habilitaran primer els finals de totes les galeries, seguint en ordre successiu, procurant d'aquesta forma que les entrades quedin sempre lliures. Art. 4t. Els seients que hi hagi en els refugis seran ocupats amb preferència per malalts, vells, dones i infants. Art. 5è. Queda terminantment prohibit estirar-se i dormir en els seients, com així mateix romandre en peu mentre hi hagi lloc per ocupar en aquells. Art. 6è. Queda prohibit passejar i circular per l'interior del refugi a les persones que no estiguin al servei del mateix, com igualment queda terminantment prohibit fumar i encendre llums de cap classe. Art. 9è. Queda absolutament prohibida la sortida del refugi mentre duri l'alarma, i al final d'aquesta, el responsable del refugi és l'únic autoritzat per donar l'ordre de sortida. Art. 10è. Es procurarà enraonar en veu baixa, evitant els crits excessius, quedant tots obligats a guardar les disposicions anteriors com igualment d'ajudar i cooperar en el compliment d'aquestes. Art. 11è. Amb normalitat, queda prohibida l'entrada als refugis a tota persona que vagi degudament autoritzada. miniatura|Instruccions a seguir en cas de bombardeig. Consells de Sanitat de Guerra publicats per la Generalitat de Catalunya