miniatura|127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006. Segons el que estableix l'Estatut, l'autogovern de Catalunya s'organitza políticament en la Generalitat de Catalunya, conformada pel Parlament, la Presidència, el Consell Executiu i les altres institucions creades pel Parlament. El sistema d'organització política de Catalunya està basat en el parlamentarisme.
Estatut d'Autonomia miniatura|Portada de l'Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb el que estableix el títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. El primer Estatut d'Autonomia que es va escriure és el de 1932 i va ser conegut com l'Estatut de Núria, amb una vida molt curta i derogat a l'acabament de la Guerra Civil espanyola. El segon Estatut d'Autonomia, redactat el 1979 i anomenat Estatut de Sau, va restablir l'autonomia de Catalunya i va estar en vigor fins al 2006, quan es va redactar i aprovar, per referèndum, l'actual Estatut d'Autonomia que regeix el govern i la política del país.
Organització política de Catalunya: la Generalitat
Poder legislatiu miniatura|Façana del Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya és el representant del poble de Catalunya. En virtut del seu origen a partir de les eleccions democràtiques el Parlament és la suprema força i la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres, com és el cas dels sistemes parlamentaris. El Parlament català és unicameral, independent i inviolable. Des de la seva restauració el 1980, el Parlament està integrat per 135 diputats elegits per sufragi universal.
Poder executiu
El poder executiu és ostentat pel President de la Generalitat de Catalunya. El President és escollit pel Parlament i nomenat pel rei d'Espanya. El president és la més alta representació de la Generalitat i de l'Estat espanyol a Catalunya i, per tant, promulga les lleis en nom del rei. El President és, alhora, el cap de govern de Catalunya, dirigint i coordinant el Consell Executiu, l'òrgan encarregat de les accions del govern. El President té la facultat de nomenar els consellers i de presidir totes les seves reunions.
Poder judicial Segons l'article 95 de l'Estatut d'Autonomia, el Tribunal Superior de Justícia és l'òrgan jurisdiccional suprem de Catalunya. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.
L'article 94 de l'Estatut estableix l'existència del Consell de Justícia de Catalunya, l'òrgan de govern del poder judicial de Catalunya. El Consell és un òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial sens perjudici de les competències d'aquest.
Les altres institucions de la Generalitat Les altres institucions de la Generalitat són: el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Administració local miniatura|Divisió comarcal de Catalunya Amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 2006, les diputacions provincials desapareixen. La divisió administrativa de Catalunya és llavors conformada per municipis, vegueries i comarques. Els municipis gaudeixen d'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. Les vegueries són àmbits territorials específics pel govern intermunicipial i de cooperació local. Són, a més, la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. Els municipis i les vegueries són representats pel Consell de Governs Locals en les institucions de la Generalitat.
La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.
Partits polítics de Catalunya i composició actual de la legislatura Els principals partits polítics de Catalunya, actualment son:
Partit dels Socialistes de Catalunya Junts Esquerra Republicana de Catalunya Partit Popular de Catalunya Vox Catalunya en Comú Sumar CUP Aliança Catalana Partit Animalista Amb el Medi Ambient Ciutadans
El resultat de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 12 de maig del 2024 va ser:
PSC: 42 escons Junts+Puigdemont: 35 escons ERC: 20 escons PPC: 15 escons Vox: 11 escons Comuns Sumar: 6 escons CUP: 4 escons Aliança Catalana: 2 escons
Catalanisme
El catalanisme és un moviment que propugna pel reconeixement de la personalitat política i cultural de Catalunya. El nacionalisme català, a més, propugna pel reconeixement que Catalunya és una nació, sobre la base dels drets històrics de Catalunya, a la seva història, la seva llengua i al dret català. Alguns partidaris del catalanisme defenen la idea que Catalunya és una nació i alhora la seva pertinença a l'Estat espanyol, ja sigui sota l'actual sistema de les autonomies o sota un sistema federal. D'altres proposen major autonomia i autogovern i que siguin els ciutadans mateixos qui decideixin si Catalunya hauria d'independitzar-se. I, d'altres, que ja són una majoria del 57% de la població catalana segons el CEO aspiren a la lliure autodeterminació i la independència immediata de Catalunya. Entre els independentistes n'hi ha alguns que proposen la independència i unió de tots els territoris de parla catalana, els Països Catalans, que inclouen el País Valencià, Catalunya Nord i les Illes Balears.
Política actual de Catalunya
Declaració d'independència i 155 El dia 1 d'octubre de 2017 es va celebrar un Referèndum d'independència a Catalunya, tot i haver ser declarat il·legal i inconstitucional pel Govern central de l'Estat. Durant la jornada, es van produir diverses càrregues policials que van suposar un total de més de 1.000 ferits de diversa consideració. Tot i això, més de 2 milions de persones van votar, amb un 90% favorable a la independència, que seria proclamada pel Parlament català el 27 d'octubre de 2017. Minuts després, el Senat espanyol van aprovar l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. Tres hores després es publicaren al BOE les mesures que permetien al govern espanyol imposar un govern directe a Catalunya. Mariano Rajoy es reuní amb l'executiva per fer efectives les mesures i decidiren el cessament del Govern de Catalunya, així com el mateix President i d'altres 140 càrrecs. Seguidament, el Govern d'Espanya declarà|eleccions pel 21 de desembre, després d'haver-hi destituït el Govern de Catalunya.
Durant els dies posteriors es van produir diverses manifestacions tant unionistes com republicanes. Es van tancar diverses webs institucionals, les delegacions del govern a l'exterior i la del president de la Generalitat de Catalunya foren desactivades.
Carles Puigdemont i els altres 13 consellers del Govern català, que a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya varen ser cessats, varen ser imputats i alguns d'ell empresonats de manera preventiva. Puigdemont i altres consellers van exiliar-se a Brussel·les.
Presó El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català. Santi Vila, en canvi, va pagar una fiança de 50.000 euros i només en va passar una nit.
També estaven citats a declarar davant l'AN la presidenta i els membres de la mesa: Carme Forcadell, Joan Josep Nuet, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís M. Corominas i Ramona Barrufet als que el jutge Pablo Llarena els acceptà les al·legacions de les defenses i ajornà les declaracions fins dijous 9 de novembre. L'única mesura cautelar que els ha imposat és que donin el seu domicili habitual i un telèfon de contacte permanent per tenir-los localitzats. Per altra banda, Carmen Lamela demanà que s'efectués la detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig que són a Brussel·les des del cap de setmana del 28 i 29 d'octubre. Crida per la Democràcia, integrada per l'ANC i Òmnium, convocaren, després dels fets, manifestacions a les 19.00 h davant del Parlament i davant dels ajuntaments de les capitals de comarca per demanar la llibertat dels presos, seguit d'una esquellotada convocada per les 22.00 h.
Manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern català El 3 de novembre de 2017 es convocà una aturada davant dels llocs de treball i centres d'estudi a les 12.00 h. Diverses manifestacions en protesta contra l'empresonament dels membres de govern català es produïren durant tot el dia. Segons el Servei Català de Trànsit, des de les 8.00 h es tallaren l'A-2 a Castellolí, la B-23 a Molins de Rei en sentit Barcelona, l'N-145, l'N-230 a Bausen, la C-26 a Foradada, la C-25 a Sallent, la C-14 a Bassella i l'N-340 a Alcanar. Al matí, també quedà interrompuda uns 15 minuts la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Vallés per una protesta contra els empresonaments. Segons la Guàrdia Urbana, la Gran Via de Barcelona quedà tallada per una manifestació des de les 8.20 h fins a les 8.45 h. Tot i que a partir de les convocatòries d'aturada de classes, diverses mobilitzacions iniciaren també marxa per diversos carrers, així com centenars d'estudiants de la UB-Raval varen tallar, de nou, la Gran Via. A les 19.00 h es repetiren les concentracions davant de tots els ajuntaments com les del passat 2 de novembre.
Mobilitzacions arreu i fets del 5 al 8 de novembre de 2017 miniatura|Cartell per la Llibertat dels «presos polítics» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Prop de 35.000 persones, segons fonts municipals, es manifestaren el 4 de novembre de 2017, a la tarda, a Bilbao en una manifestació convocada per la coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas, entre d'altres, i la plataforma Gure Esku Dago, per mostrar el seu rebuig a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per donar suport a l'exercici del dret a decidir. Comptà també amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU.