Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, és un equipament de l'Ajuntament de la capital del Maresme destinat a la recerca i la innovació en diversos àmbits, especialment les arts visuals; fruit del conveni entre l'Institut Municipal d'Acció Cultural i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Situat a una antiga masia datada dels segles XVI/ XVIII, Can Xalant actua com a espai de producció ideat per desenvolupar projectes artístics, especialment de creadors emergents, mitjançant residències, convocatòries de beques i tallers on es treballa conjuntament amb els autors. Concebudes com un servei públic, les estades permeten als artistes arribar a les condicions òptimes perquè les seves iniciatives es concretin i puguin oferir-se als espectadors.
Can Xalant va iniciar la seva activitat a finals del 2005, aprofitant el Pla de Centres de Producció i Creació amb el qual la Generalitat volia potenciar una sèrie de convenis amb consistoris locals per desenvolupar el que seria la futura Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya. Seguint la casuística dels centres que integren aquesta xarxa, les arts visuals són el llenguatge creatiu més sovintejat pels residents del centre. Tot i això, lluny de centrar-se en els materials, les tècniques i els suports a emprar, les activitats que genera el centre es basen en la relació que creadors i usuaris tenen amb tots els elements que intervenen en les arts.
Per aquest motiu destaquen en la seva programació activitats com seminaris, debats, publicacions, o la gestió d'intercanvi d'artistes amb altres centres d'arreu del món que complementen els cursos i tallers destinats a la producció. Les exposicions d'art, una altra de les activitats a destacar, es realitzen en col·laboració amb altres centres o utilitzant les sales de Can Palauet, una altra masia a la mateixa ciutat de Mataró rehabilitada en 2009 perquè se'n pogués fer aquest ús.
Història Inicis L'emplaçament que Can Xalant ocupa actualment és una masia que fou construïda entre els segles i , i va ser reclamada durant els anys 80 pel govern socialista de la ciutat per fer-ne un ús municipal. Es va iniciar un Pla Parcial de la zona del Pla d'en Boet, amb el qual la masia va ser emprada com a magatzem de l'Ajuntament. A les immediateses s'hi va construir un camp de futbol inaugurat el 12 d'octubre del 2000, i que fou utilitzat pels equips locals Juventus AC, Penya barcelonista i Penya X.
Fou el 2003 quan gràcies al Consell de la Joventut de la ciutat, la masia es va convertir en un centre d'art per a nous creadors. Amb la regidoria en mans d'ICV, que en va veure les possibilitats, es pactà amb l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural que Can Xalant formés part de la xarxa de centres de producció d'art contemporani que la Conselleria de Cultura de la Generalitat volia potenciar. Així, la masia acabà la seva rehabilitació el 2005 amb 710.000 euros invertits. Els arquitectes municipals Lluís Gibert i Anna Llop es van proposar d'acomodar la casa al nou ús sense modificar ni l'estructura interior ni l'exterior, per la qual cosa van projectar un edifici de nova planta annex a l'antic que tingués lavabo i ascensor.
Finalment Can Xalant es va inaugurar el maig de 2005 any com a centre d'art i pensament contemporani, però no seria fins a l'octubre següent quan es posaria en marxa amb la creació del seu particular òrgan de gestió. L'empresa Trànsit Projectes i l'ens municipal Associació per la Cultura i l'Art Contemporani de Mataró (ACM) han compartit des del primer moment la direcció del centre, després d'un concurs públic que es resoldria amb la cooperació entre la primera de les entitats, dedicada a la gestió cultural i amb seu a Barcelona; i la segona, una assocació dedicada a la promoció de l'art contemporani a Mataró, popular per la seva tasca en l'organització d'exposicions, concerts, conferències, seminaris, debats i altres esdeveniments durant més de quinze anys.
L'artista visual i antropòleg Pep Dardanyà serà el director de Can Xalant des de l'establiment d'aquest model de gestió, a més de ser un ferm defensor d'aquest últim:
2006- 2008 La impulsió d'un laboratori d'idees que a més és un centre de suport als creadors i escampa la creació al llarg del territori és rebuda amb entusiasme per gran part del teixit cultural de Catalunya, tant des de la crítica especialitzada com des dels mitjans de comunicació. Prova d'això són, per exemple, els elogis que Xavier Bru de Sala dedica a Can Xalant en els seus articles a La Vanguardia. Precisament amb l'ànim d'interrogar i debatre al voltant de l'aparició del centre, apareix la primera activitat de la història de Can Xalant, la "Jornada de reflexió i debat sobre els Centres de Creació i Producció", que té lloc en desembre de 2005. Es tracta d'un debat que, entre altres coses, té la missió de donar a conèixer el nou Centre de Creació i Pensament Contemporani de Can Xalant així com els altres centres d'art que s'havien de crear seguint el mateix model.
L'agenda de Can Xalant es va omplint amb comptagotes durant el 2006. Un inici d'activitat que després del seminari "Art i Memòria", amb ponències i taules rodones, tindrà el seu primer punt fort amb el workshop "Arquitectures temporals", coordinat per Gilles Coudert i que té a l'artista japonès Tadashi Kawamata com a protagonista. El taller es dirigeix tant a artistes visuals i arquitectes com a estudiants d'art, arquitectura i interiorisme, i pretén dissenyar i realitzar una arquitectura efímera per al pati de Can Xalant, que ha esdevingut un espai útil per a algunes de les activitats complementàries del centre
En aquestes línies d'acció, així com en la resta d'activitats que nodriran els dos primers anys de Can Xalant, es concreta el caràcter col·laboratiu de la majoria de les seves propostes. Una de les més simbòliques és la que coorganitzen Can Xalant i el grup KRTU, "Visible/ invisible", que té lloc el juny del mateix 2006. Una trobada de creadors que vol dialogar sobre les múltiples relacions creatives i conflictives que s'estableixen en l'art, la societat i els mitjans de comunicació. A partir d'aquesta activitat alguns dels noms propis de la crítica d'art i el comissariat a Catalunya que giraran habitualment al voltant de Can Xalant estableixen contacte amb el centre: Martí Peran, Pilar Bonet, Jorge Luis Marzo, Rosa Pera, etc.
La voluntat de treballar prioritzant la col·laboració tindrà sobretot molta sortida pel que fa a l'elaboració de programes conjunts amb altres entitats, o la participació activa de Can Xalant en projectes impulsats per altres. Aquest és el cas de la seva participació en el programa "Hem pres la ràdio!" del Centre d'Art Santa Mònica (actual Arts Santa Mònica) o "Anella cultural". Per aquests anys, Can Xalant també estableix sinergies amb la Mostra de cinema de Mataró, l'Associació per a les Arts Contemporànies de Vic i la Càtedra d'Art i Cultura Contemporànies de la Universitat de Girona. També en setembre de 2006 es crea una de les activitats més potents de la primera etapa de Can Xalant: "ON/BCN". Aquest és un projecte de recerca sobre les problemàtiques relacionades amb l'urbanisme a partir de l'exploració del territori. Creat l'any 2000 a partir del col·lectiu Italià Stalker, ON/BCN ha desenvolupat projectes a diferents ciutats del món. En aquell moment, la seva vinculació amb Can Xalant en qualitat de col·lectiu resident durant el període 2006-2007, centra el seu projecte a Mataró i a la comarca del Maresme. Durant l'abril de 2007 es realitza el projecte "Rieres i Rambles. Roaming ultra Barcelona", cinc recorreguts simultanis des de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Garraf, fins a la ciutat de Barcelona. Martí Peran és un dels principals impulsors del taller.
Des d'aleshores, Can Xalant ha acollit a artistes d'arreu del món, com el videoartista francès Laurent Quénéhen, el col·lecitu de Sant Sebastià Amasté, Katalina Soós i Monika Bálint (Budapest, Hongria), Claudio Zulian, René Francisco (L'Havana), Stefano Romano, de Tirana, o els argentins Gustavo Diéguez i Lucas Gilardi. Tots ells han protagonitzat residències, seminaris, workshops i altres activitats al centre de Mataró.
El caràcter multidisciplinari de Can Xalant també es mostra sovint amb la inclusió de nombroses activitats musicals, com és el cas de la jornada de portes obertes del 18 de juliol de 2008, que inclou l'organització d'actuacions d'artistes coneguts, com Matt Elliot, Standstill, Margarita, Mustach o els punxa- discos habituals de la sala Heliogàbal de Barcelona, que tindran una presència habitual en altres jornades d'aquest tipus a Can Xalant.
2009- 2011 Can Xalant no fa sinó créixer en 2009, amb la inauguració d'una altra masia a la ciutat que serviria d'espai per acollir les exposicions que sorgeixin del treball que es realitza al centre de Pla d'en Boet. Can Palauet, el nou espai disponible a partir del març d'aquest any, s'estrena amb una exposició col·lectiva de cinc artistes en residència al mateix centre: Aníbal Parada, Margarita Pineda, Raül Roncero, Joan Navarro i Antonio Gagliano. També hi participen els col·lectius Airvoland i Les Salonnières, aquest últim, amb presència habitual al centre.
La col·laboració amb referents internacionals per dur a terme workshops i altres sessions marca també l'inici del 2009. N'és una mostra el taller Disruptions, impartit per l'artista Rirkrit Tiravanija (Santpatong, Tailàndia), el ja esmentat Martí Peran i l'artista Josep- Maria Martín. Un taller que a més funcionaria com a plataforma d'intercanvi entre estudiants de ciutats com Montpeller, Barcelona, Ginebra o Perpinyà
Però és la revisita a una de les activitats clau de 2006 el que dona llum un altre dels projectes emblemàtics de la història de Can Xalant. L'espai efímer construït durant el taller amb Tadashi Kawamata és objecte d'una activitat de remodelació i ampliació on a partir del juny de 2009 comencen a treballar-hi el duo d'arquitectes argentins Gustavo Diéguez y Lucas Gilardi, que ja havien participat en un seminari a finals de 2008. De la col·laboració d'aquest duo, integrant del col·lectiu a77, amb l'arquitecte i artista català Pau Faus, sorgeix el projecte "We Can Xalant. Laboratori d'arquitectures nòmades i auto- construcció"
El taller s'estén fins al juliol i es basa en reinterpretar la construcció de Kawamata i desenvolupar, a més, una unitat mòbil com a extensió del mateix centre a l'espai públic. Un dels fets més destacables és que dita unitat, semblant a un model de caravana, es construeix a partir de la col·laboració de diverses institucions i persones, com l'Associació de veïns del Pla d'en Boet, el Centre Obert Pla d'en Boet o l'Arca del Maresme. Finalment es realitzen dos unitats mòbils, i el projecte, a més, s'inclou dins d'"Activa disonancias 2009", una iniciativa que uneix empreses amb artistes i centres d'investigació.
En 2009 s'organitzen, entre d'altres, les jornades Google Revolution, comissariades per Jorge Carrión i amb la participació de Joan Fontcuberta, Isaki Lacuesta, Rodrigo Fresán, Germán Sierra i Alfredo Sanzol, unes sessions on es debat al voltant de les noves formes d'accés al saber en un món connectat i globalitzat.
Un altre dels moments destacables d'aquest període, és l'accent que es posa al treball en xarxa quan durant tot el desembre Can Xalant participa en el projecte "Limen, el centre d'art com a institució total" junt a 10 centres expositius més: Caixaforum de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Palma; Macba, Fundació Antoni Tàpies, Arts Santa Mònica, ArtVic de Vic. El projecte consisteix en una crítica a la imatge actual dels centres d'art, i que articula al vestíbul dels 10 centres fotomuntatges que comparen els centres d'art amb tanatoris, presons o hospitals psiquiàtrics.
2012: Perill de tancament i futur incert