El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden dos-cents trenta-set dies per finalitzar l'any.
A molts països europeus, el 8 de maig és una festa nacional o dia commemoratiu (Dia de la Victòria a Europa), ja que aquest dia de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.
Esdeveniments Països Catalans
1063 - Graus, batalla de Graus: les tropes de Ramir I d'Aragó ataquen la ciutat que formava part de la Taifa de Saragossa en el marc de la Conquesta d'al-Àndalus. Ramir mor a la batalla.
1707 - València: les tropes filipistes ocupen la ciutat. 1870 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric La Campana de Gràcia, que s'edità durant més de 64 anys. 1879 - Barcelona: S'estrena al Teatre Novetats Gal·la Placídia, d'Àngel Guimerà. 1924 - Barcelona: S'inaugura la llibreria Catalònia, a la plaça de Catalunya, número 17. 1914 - Barcelona: obre l'Escola del Bosc a Montjuïc, dirigida per Rosa Sensat. 1980 - Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya. 1983 - Primeres eleccions autonòmiques al País Valencià i les Illes Balears. 1984 - Barcelona: el doctor Caralps fa el primer trasplantament cardíac amb èxit d'Espanya a l'Hospital de Sant Pau. 2004 - Barcelona: S'inaugura oficialment el Fòrum Universal de les Cultures.
Resta del món 589 - Comença el III Concili de Toledo, amb el que el regne visigot es va convertir al catolicisme. 1360 - Signatura del tractat de Brétigny entre França i Anglaterra, en el si de la Guerra dels Cent Anys. 1541 - L'expedició d'Hernando de Soto descobreix el riu Mississipi. 1701 - Les Corts de Castella reconeixen Felip V d'Espanya com a rei 1781 - Pensacola (Florida, EUA): Els espanyols guanyen la Batalla de Pensacola que acabarà amb la reconquesta de les Florides. 1916 - Presó de Kilmainham, Dublín: Éamonn Ceannt, Michael Mallin, Sean Heuston i Conn Colbert són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua. 1945 Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel signa davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya en la Segona Guerra Mundial. A les 23:01 CET, entra en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Setif, Algèria: massacres de Setif, Guelma i Kherrata, disturbis i assassinats. 1997 - Es detecta l'esclat de raigs gamma GRB 970508, el primer a poder-se'n determinar l'origen.
Naixements Països Catalans 1671 - Barcelona: Pere Serra i Postius, historiador barceloní (m 1748). 1837 - Madrid: Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, periodista i polític català (m. 1902). 1868 - Reus (Baix Camp): Frederic Manaut, polític i enginyer francès nascut a Catalunya (m. 1944). 1872 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964). 1882 - Berga (Berguedà): Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes (m. 1952). 1902 - Barcelona: Josep Buch i Parera, excursionista, historiador local i arxiver català (m. 1991). 1905 - Tarragona: Josep Maria Monravà i López, arquitecte català (m. 1999). 1912 - Castellar del Vallès: Joan Blanquer i Panadès, director de cinema amateur (m. 2002). 1940 - Sant Boi de Llobregat: Pilar Ferran Hernández, assistenta social i política catalana. 1951 - Manresa (Bages): Jordi Marsal i Muntalà, filòsof i polític català. 1952 - Sant Pol de Mar, Maresme: Carme Ruscalleda, cuinera catalana. 1964 - Palma: Benjamí Villoslada, informàtic, empresari i divulgador tecnològic mallorquí. 1970 - Lleida: Laura Castel i Fort, llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, funcionària i política catalana, ha estat senadora. 1984 - Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».
Resta del món 1663 - Amersfoort: Maria Withoos, pintora neerlandesa de l'Edat d'Or neerlandesa (m. després de 1699). 1705 - Rio de Janeiro, (Brasil): Antônio José da Silva, dramaturg brasiler conegut com a O Judeu («el jueu»)(m. 1739). 1828 - Ginebra, Suïssa: Jean Henri Dunant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1910). 1857 - Màlaga: Trinidad Huertas Cuenca, La Cuenca, bailaora i guitarrista de flamenc (m. 1890). 1875 - Aken, Saxònia-Anhalt, Alemanya: Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya. 1884 - Lamar (Missouri), Estats Units: Harry S. Truman, polític estatunidenc, 33è President dels Estats Units (m. 1972) 1899 - Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974 (m. 1992). 1902 - Ainay-le-Château, França: André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1994). 1904 - Zamora: Amparo Barayón, anarquista espanyola, afusellada durant la Guerra Civil. 1910 - Atlanta: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (m. 1981). 1920 - Nova York, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc destacat en l'àmbit cinematogràfic (m.1996). 1923 - Tessala, Algèria: Cheikha Remitti, cantant algeriana de música raï (m. 2006). 1925 - Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi, advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995. 1937 - Caracas, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro política, advocada penalista i criminòloga. 1938 - Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012). 1947 - Cheltenham, Gloucestershire: Felicity Lott, soprano anglesa. Chicago, Illinois (EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002. 1950 - Riga, Letònia: Tatjana Ždanoka, matemàtica i política letona d'origen jueu, eurodiputada al Parlament Europeu. 1956 - Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana. 1959 - Ystrad-Rhondda, Gal·les: Jill Evans, política gal·lesa, que ha estat eurodiputada. 1961 - Nova York, Nova York, EUA: Bill de Blasio, alcalde de Nova York. Schwerin, RDA: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (m. 2019). 1963 - Versalles, França: Michel Gondry, director de cinema i de vídeos musicals francès. 1964 - Los Angeles, Califòrnia: Melissa Gilbert, actriu estatunidenca, escriptora i productora, coneguda pel paper de Laura Ingalls 1966 - Madrid: Marta Sánchez López, cantant i compositora de música pop madrilenya d'origen gallec. 1970 - Mont-real, Quebec (Canadà): Naomi Klein, periodista, escriptora, activista política i directora de cinema quebequesa. Xixón, Espanya: Luis Enrique, futbolista i entrenador asturià. 1992 - Londres, Anglaterra: Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa. 2003 - Rabat, Marroc: Mulai Hassan, príncep hereu del Marroc.
Necrològiques Països Catalans
1063 - Graus: Ramir I d'Aragó, rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb mor a conseqüència del setge de Graus fet pels exèrcits cristians contra la Taifa de Saragossa.
1901 - Barcelona: Lluís Góngora i Joanicó, metge, forense, acadèmic i ateneista català (n. 1834). 1910 - Barcelona: Joan Coll i Pujol, advocat i polític català (n. 1842). 1926 - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857). 1933 - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16. 1956 - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872). 1958 - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904). 1963 - Els Monjos, Alt Penedès: Palmira Jaquetti i Isant, poeta, folklorista i compositora catalana (n. 1895). 2013 - Lleida: Leonor Pedrico Serradell, fotògrafa pionera i primera fotoperiodista de les terres de Lleida (n. 1951). 2014 - Barcelona: Mercedes Salisachs i Roviralta, escriptora catalana que escrivia en castellà (n. 1916). 2021 - Sabadellː Lluís Casanovas i Riera, capellà i sindicalista (n. 1944).
Resta del món
535 - Roma, Regne dels Ostrogots: papa Joan II (n. c. 470). 1079 - Cracòvia: Estanislau de Cracòvia, bisbe de Cracòvia, sant per l'Església catòlica (n. aprox. 1030). 1794 - Antoine Laurent Lavoisier, químic francès (n. 1743). 1819 - Kailua-Kona, Hawaii: Kamehameha I, rei de Hawaii (n. 1758). 1873 - Avinyó, Provença: John Stuart Mill, filòsof i economista anglès (n. 1806). 1880 - Croisset, França: Gustave Flaubert, escriptor francès (n. 1821). 1891 - Londres: Helena Blavatsky, fundadora de la Societat Teosòfica i de la teosofia (n. 1831). 1893 - Brussel·les: Adèle Kindt, pintora belga (n. 1804). 1910 - Perusa: Vittoria Aganoor, poeta italiana d'ascendència armènia (n. 1855). 1918 - Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges. 1933 - Tel-Aviv: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (n. 1904). 1951 - Harvey, Illinois (EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876). 1953 - Delmenhorst: Anna Rüling, periodista alemanya, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (n. 1880). 1988 - Carmel, Califòrnia: Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (n. 1907). 1990 - Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (n. 1924). 2005 - Nimes (França): Jean Carrière, productor de ràdio i televisió,crític musical i escriptor. Premi Goncourt de l'any 1972 per la seva novel·la "L'Epervier de Maheux" (n. 1928)
Festes i commemoracions Santoral: sants Víctor de Mauritània, màrtir; Bonifaci IV i Benet II, papes; Ida de Nivelles, vídua i religiosa; Mare de Déu del Roser; aparició de Sant Miquel arcàngel a Monte Gargano. Commemoració: Dia Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, en honor d'aquest moviment humanitari internacional.
Referències
08