Celrà és un municipi de la comarca del Gironès situat al sector oriental de la comarca, a la plana del Ter, a tocar del límit amb el Baix Empordà i del massís de les Gavarres. Està a pocs quilòmetres al nord-est de la ciutat de Girona, de la qual forma part de la seva àrea urbana. El terme municipal limita amb Girona, Sant Julià de Ramis, Juià, i Bordils. El 2023 tenia 5.486 habitants, xifra que reflecteix el creixement experimentat durant les darreres dècades gràcies a la proximitat amb Girona i al desenvolupament residencial, econòmic i cultural del municipi.
El nom de la població ha evolucionat al llarg dels segles. La primera referència documental coneguda és de l'any 922 amb la forma Celerano, mentre que entre els segles XVII i XIX apareix sovint escrit com a Salrà, fins a consolidar-se la denominació actual de Celrà. El símbol tradicional del municipi és un sol, tot i que no es coneix amb certesa la relació entre aquest astre i el topònim. El sol apareix documentat en la simbologia municipal des del segle XVII i continua presidint tant l'escut històric com la façana de l'església parroquial, acabada l'any 1803.
L'origen de Celrà és medieval, tot i que el terme conserva vestigis d'ocupació molt anteriors. Durant segles fou un municipi eminentment agrícola, aprofitant la fertilitat dels terrenys de la plana del Ter. A partir del , la construcció del ferrocarril i la millora de les comunicacions van afavorir la implantació d'activitats industrials, especialment relacionades amb el sector tèxtil i la transformació del suro. Més recentment, la proximitat amb Girona ha impulsat un notable creixement demogràfic i la consolidació d'un teixit econòmic diversificat.
Entre els principals elements patrimonials destaquen l'església parroquial de Sant Feliu, el castell de Celrà, documentat des de l'edat mitjana, diverses masies històriques repartides pel terme i els espais naturals situats als vessants de les Gavarres. El municipi també és reconegut per la seva intensa activitat cultural, amb equipaments de referència com l'Ateneu de Celrà i una programació estable d'arts escèniques, música i activitats populars que l'han convertit en un dels principals focus culturals del Gironès.
Geografia Llista de topònims de Celrà (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).
El municipi de Celrà és de la comarca del Gironès i aglomera la població en el nucli principal de Celrà al voltant de la carretera C-66 que uneix Girona amb la Bisbal. Al nord de la carretera s'hi ha desenvolupat un ampli polígon industrial. Demogràficament hi ha diversos disseminats que no assoleixen una significació respecte al total de la població. El municipi limita al nord amb Sant Julià de Ramis (i antic terme de Medinyà), essent el riu Ter el seu límit natural, al sud i sud-oest amb Girona (antics termes de Campdorà i de Sant Daniel) i a l'oest amb Sarrià de Ter i per l'est amb els municipis de Bordils i Juià.
L'any 1846 Celrà havia incorporat el terme de Campdorà per la política de reducció de municipis. Molt més endavant, el 1968, Campdorà va ser incorporat a Girona (amb posterior sentència del Tribunal Suprem de 1974).
Al terme de Celrà s'hi distingeixen dues zones: una de muntanyosa, al sud i dins del massís de les Gavarres, amb el punt més alt al Puig d'en Batet (382 m), i una altra de plana (Pla de Celrà) formada per la llera del riu Ter i dels seus afluents. El Ter rep aigües dels rierols de Palagret (que recull les aigües dels torrents de Goda, Infern, Bou Vell i Mavalls), Vermell, Palahines, Llop, Valltorta i Farreres. Igual que altres poblacions de la comarca, gaudeix d'un clima temperat, amb uns hiverns no gaire freds i amb estius secs i calorosos. La pluviositat anual ronda els 500-600 ml, i es concentra en els mesos de maig, octubre i novembre.
Demografia
Història La primera referència escrita on apareix el nom de Celrà data del 922, any en què el rei franc Carles III de França reconegué al bisbe Guiu de Girona les possessions que tenia, entre altres llocs, a Celrà i Palagret (Celerano et in Palacroto)..
A l'inici del la seu episcopal gironina gaudia de la senyoria més important del territori, encara que també hi existien abundants terres lliures o alous en mans de pagesos i altres petits propietaris. D'aquesta època data l'adquisició de terres per part de Sunyer Llobet de Cervià i la seva muller Avierna que adquiriren l'any 995, per quatre mancusos d'or, tota una heretat amb casa, closos, vinyes, arbres, erms, prats i pastures. S'estenia en la seva major part pels indrets de la Vall i Riard.
Encara que no s'ha conservat l'acta de consagració, l'església dedicada a Sant Feliu esdevingué parroquial des d'almenys l'any 946, amb dotació de béns i drets pel manteniment del clergue que la dirigia. Als voltants de l'any 1000, el terme de l'avui municipi de Celrà comprenia les antigues vil·les de Celerano, Palacroto, Olmedo i Riard.
Per l'acta d'adveració sacramental del testament de Silvi Llobet, senyor de Cervià, datada el 1024, hi ha constància de l'existència d'una primitiva esglesiola dedicada a sant Feliu, ja que llegà tres mancusos per poder acabar el seu campanar.
Resta documentat que a començaments del , a part dels dominis del bisbe i d'algun altre senyor, que el comte Ramon Borrell posseïa propietats en el poble. En morir, la seva muller Ermessenda de Carcassona i el seu fill Berenguer Ramon I donaren al monestir de Sant Daniel, acabat de fundar per la comtessa, els alous o terres lliures que tenien a les vil·les de Celrà i Riard.
Són també d'origen antic les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles per donació feta per Sandredus d'Aiguaviva, les quals junt amb altres béns foren objecte de reconeixement i d'immunitat a favor de l'esmentat cenobi en una butlla concedida pel papa Benet VIII al . Aquests béns permeteren cobrar censos al monjo cambrer fins a la desamortització del .
Malgrat que la major part del terme restava en mans de senyors laics o eclesiàstics que necessitaven el treball dels camperols sense terres per poder-les conrear, també hi havia petits alous o terres lliures en mans de pagesos. El tinent de l'alou el podia transmetre lliurement, com així feren els esposos Sicars i Alcedúlia l'agost de 1037 quan vengueren la seva finca per un mancús al Capítol de la catedral.
Fou l'any 1088 quan el bisbe Berenguer Guifred permutà totes les propietats que tenia a Celrà, entre elles el temple parroquial i la sagrera que l'envoltava, amb la Canonja de la Catedral de Girona a canvi d'unes terres que aquesta posseïa a La Bisbal d'Empordà.
Política El 18 de setembre del 2012, Celrà es proclama Territori Català Lliure, marcant un punt d'inflexió en la consolidació de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) al municipi.
Daniel Cornellà Detrell va entrar com a regidor de la CUP a l'oposició de Celrà a les eleccions del 2007. Als comicis del 2011, però, un pacte entre iCelrà i la CUP va donar l'alcaldia a la CUP durant la primera part de mandat, posant Cornellà al capdavant. Tant a les eleccions del 2015 com a les del 2019, la seva llista va obtenir majoria absoluta. Al 2019, la CUP obté vuit dels tretze regidors.
En els comicis del 2019, en què Cornellà anava de cap de llista, la CUP va obtenir dos escons a la circumscripció de Girona. Per això, en aplicació del principi de no duplicitat de càrrecs, Daniel Cornellà deixa el càrrec d'alcalde de Celrà en ser escollit diputat. El relleva l'actor David Planas i Lladó, que torna a aconseguir la majoria absoluta el 2023.
Celrà fou un dels municipis investigats per l'Audiència Nacional espanyola per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2014. El consistori va decidir no contestar les notificacions de l'Audiència Nacional. També fou notícia quan l'exèrcit va decidir fer-hi unes maniobres el 2017.
Llocs d'interès Nucli antic El nucli antic té el seu origen en la sagrera medieval conformada a partir del , trenta passes a redós de l'església parroquial. En aquest espai, sotmès a la jurisdicció eclesiàstica, a més del cementiri a tocar l'església, s'hi edificaren en un principi cellers i aixoplucs on guardaven les collites i estris els pagesos de la rodalia per evitar els actes de pillatge d'una incipient i cada vegada més violenta senyoria feudal. L'estatut de lloc sagrat donava recer i protecció a tothom qui s'hi refugiés. Els límits de la sagrera venien determinats, més o menys, pels actuals carrers de Maria Cristina, Baixada de la Doma, Travessera Ronda de Baix i Ronda de Baix.
Carrer Major miniatura|Carrer Major de Celrà El Carrer Major, anys enrere fou el centre dels comerços de la vila i avui resta pràcticament tancat al comerç per la nova urbanització de la vila, que ha desplaçat el centre cap a altres indrets.
Antic camp d'aviació
El camp d'aviació de Celrà es va començar a construir el novembre de 1936 en plena Guerra Civil espanyola. Va ser operatiu de principi de 1937 al febrer de 1939 i va patir un total de deu bombardeigs.
Ubicat a la zona republicana, en un primer moment tenia la missió de protegir la costa gironina de possibles atacs del bàndol franquista, a més de servir de centre de reentrenament i de distribució de pilots a les unitats en actiu que en necessitaven. A partir de l'abril de 1938 la zona republicana va quedar dividida en dues parts. En aquest moment el camp va prendre més importància i va esdevenir una de les principals bases dels bombarders Tupolev SB-2 (Katiuska) de l'exèrcit republicà.
El Centre d'interpretació del camp d'aviació es va inaugurar el divendres 18 de novembre de 2011 en el centre cultural de la Fàbrica Pagans. En un espai expositiu de 100 m² el visitant es pot endinsar-se en la història del camp. S'hi projecta un muntatge audiovisual, on experts en la matèria i diferents testimonis que van viure aquest període de la història s'alternen.
Teatre Ateneu
L'Ateneu va ser construït el 1913 pels propietaris de la fàbrica Brillas i Pagans en benefici dels seus treballadors. L'orfeó popular «Unió Celranenca» va ser possible gràcies a aquest equipament. El 1992 l'Ajuntament de Celrà va adquirir l'edifici i amb una important reforma el va convertir en el Teatre Ateneu, que des de llavors acull regularment funcions de teatre, cinema, música i dansa.bA final de 2008 es va reinaugurar el teatre totalment remodelat.
Fàbrica Pagans
La Fàbrica Pagans va néixer el 15 de desembre de 1902 amb la constitució de la societat mercantil col·lectiva Brillas i Pagans, propietat de Pere Pagans i Lladó i de Josep Brillas i Martí. Va començar com una petita fàbrica per a l'elaboració i venda d'extractes tànics per adobar pells. El 1903 s'hi va incorporar un nou soci, Albert Fontana Almeda, fill d'un negociant de productes químics, fet que va provocar un canvi en el nom de la societat: Brillas, Pagans i Cia.Celrà.cat. Ajuntament de Celrà
A partir de la Primera Guerra Mundial amb l'increment de les comandes d'extractes per part dels països bel·ligerants, es va decidir ampliar les instal·lacions. El 1915 es va encarregar el projecte de la nova fàbrica a l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé, el qual va presentar un projecte molt influenciat pel modernisme industrial al pas del al .
Després de diversos canvis en l'estructura legal, el 1921 la societat va prendre com a nom definitiu Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A., arran de la fusió dels dos negocis que gestionava: el d'extractes tànics i el de productes químics. Des d'aquesta data fins als anys cinquanta l'empresa va tenir una època de prosperitat i va arribar a tenir prop de tres-cents treballadors. Cap a la meitat dels anys cinquanta va començar un període de decadència, per mor de la competència dels productes químics de síntesi, que va culminar amb el tancament definitiu el 1971.