va ser un artista belga polifacètic que va fer d'escriptor, poeta, dramaturg, pintor i director de cinema.
La seva obra es caracteritza per una gran diversitat de temes i estils: del més tràgic al burlesc, de la banalitat quotidiana i l'obscè a l'amor excels, de l'universal al local. Alguns dels seus temes preferits són l'amor de la mare, l'odi envers el pare absent, la sexualitat, la culpabilitat induïda pel catolicisme, l'autoritarisme i la hipocresia del clergat, la relació ambigua de molts flamencs que van simpatitzar amb l'ocupant alemany durant la Segona Guerra Mundial i l'estretor de mires de la petita burgesia a Flandes durant la postguerra. Claus mai no va tenir por de lluitar contra qualsevol tabú. Barreja elements autobiogràfics amb temes universals. Sovint, la mateixa obra permet diferents lectures, des de la lectura aparentment recreativa fins a la novel·la profunda d'un bon observador de l'humà i de la societat.
Les seves obres de teatre es caracteritzen per un realisme i un enfocament tragicòmic. També va escriure tres llibrets i va ser un traductor-adaptador prolífic tant de teatre clàssic com d'obres d'autors francesos, anglesos, italians, alemanys i castellans contemporanis.
Sense comptar les traduccions, va escriure més de 295 títols. Va sonar moltes vegades com a guanyador del Premi Nobel, però mai no el va arribar a aconseguir.
Biografia Joventut (1929-46) Claus era el fill gran de l'impressor Jozef Claus i de Germaine Vanderlinden. Tenia tres germans: Guido, que va esdevenir actor (1931-1991), Odo (1934) i Johan (1938-2009). Poc després del naixement d'Hugo, la família es va mudar cap a Astene (Deinze), on va començar una impremta i un negoci de material escolar. El pare era actiu en una companyia de teatre amateur a Kortrijk.
El jove Claus va passar la seva primera joventut en un pensionat catòlic, des de l'edat de divuit mesos fins als onze anys. Aquest fet va esdevenir una de les seves temàtiques recurrents i va alimentar un conflicte intel·lectual amb l'Església catòlica fins després de la seva mort. Més tard va titllar les monges del Pensionat Saint-Joseph d'Aalbeke de «Waffen-SS amb uniforme religiós». Les seves humanitats grecollatines va seguir als col·legis Sint-Amand a Kortrijk i Sint-Hendrik a Deinze. Vers la fi de la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes (NSJV). Amb altres membres, el 1944 va rebre una menció honorífica de l'ocupant alemany pel seu zel durant una operació de rescat després de «l'acció terrorista dels aliats.» Ell mateix mai no va amagar aquest episodi de la seva vida, en va parlar en intervius explicant com la propaganda alemanya va ser molt encisadora per a un jove adolescent a una Flandes a la qual a l'escola s'inculcava una veritat feta d'històries d'anglesos protestants que perseguien els pobres catòlics a Irlanda i de comunistes que violaven monges i mataven sacerdots a Espanya. Després de la guerra, son pare va ser condemnat i empresonat per col·laboracionisme, la impremta va ser destruïda en un acte de venjança i la mare va fugir a ca l'àvia a Astene.
El 1945 comença a escriure una novel·la sobre l'heroi popular flamenc del Nicolau Zannekin que va continuar desenvolupant. Comença a integrar-se en una xarxa d'intel·lectuals i artistes de l'època: Roger Raveel, Johan Daisne, Remi Boeckaert i Antoon de Clerck.
El debut (1946-1949) El 1946, als disset anys abandonà els estudis i la casa familiar i s'instal·là amb el pintor Antoon de Clerck (1923-2001) en una granja que havien llogat junts a Sint-Martens-Leerne (Deinze). Durant la seva estada a Sint-Martens escrivia, pintava i somiava en esdevenir actor. Realitzà il·lustracions per a poemaris publicats per son pare. Aquest, en recobrar la llibertat havia començat una nova impremta i editorial a la vila de Moeskroen. Claus també hauria seguit en aquesta època un curs d'escultura a l'Acadèmia de Belles Arts de Gant. El 1947 acceptà per necessitat una feina com temporer al nord de França per a la campanya de les remolatxes sucreres. Amb els diners del sucre venut al mercat negre se'n va anar a París on trobà l'autor Antonin Artaud (1896-1948), ja força debilitat, que va influir molt sobre el jove artista, malgrat el poc de temps que es van conèixer. Ja des de jove manifestà la seva universalitat i no es limità a una branca de l'art. Claus estava convençut que l'home fa totes les descobertes durant els primers vint anys de la vida, i que la resta de la vida només són variacions.
El 1948 va ser molt influït pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Amèrica. Se n'anà cap a Oostende on la seva família havia establert una nova impremta. Escrigué el seu segon poemari i la novel·la De Eendenjacht. El gener 1949 va conèixer la seva esposa Elly Overzier. Començà el servei militar a Lieja i després a Brussel·les, on es va encarregar de tasques de periodisme per la revista dels soldats. S'impregnà de la literatura francesa i s'adherí al moviment artístic Cobra. Creà la revista avantguardista Tijd en mens de la qual era redactor.
Primers èxits d'un escriptor i pintor (1950-1966) Els actors Ina Faassen i Hans Croiset en la versió televisiva dEen bruid in de morgen (1959)|miniaturaEn desmobilitzar-se el març 1950, la seva productivitat literària i plàstica va agafar la màxima amplitud. La seva primera novel·la De Metsiers ja va ser premiada com a manuscrit. Exposa a Brussel·les junt amb Pierre Alechinsky i Guillaume Cornelis van Beverloo, escriu poesies per il·lustrar litografies de Karel Appel, dibuixa i escriu en la revista de Cobra…Per a una reproducció d'una obra comuna de Claus i Appel vegeu: El setembre segueix Elly Overzier que intenta una carrera de model a París. El 1951 participà en una exposició col·lectiva de Cobra a París, mentrestant negocià amb tots els grans editorials en llengua neerlandesa, sovint sobre les mateixes obres. L'estiu 1952 tornà a Bèlgica. El 1953 fa dos llargs sojorns a Roma i altres ciutats italianes. En aquests temps publicà unes quantes obres. A poc a poc comença a distanciar-se de l'experimentalisme literari. El 1955, el seu drama Een bruid in de morgen s'estrena a Rotterdam. Torna d'Itàlia, s'instal·la a Gant i el 26 de maig es casa amb Elly. El 1956 el compositor François de la Rochefoucauld li presenta la música de l'òpera La mer blanche, de la qual Claus escriví el llibret, tot i que mai no es va estrenar. Diverses peces seves van ser executades a Bèlgica i sobretot als Països Baixos, un reconeixement major, ja que aleshores era molt rar que un escriptor flamenc tingués èxit al nord, on la literatura flamenca durant molt de temps va tenir una reputació provincial. El drama naturalista i tragicòmic Suiker (Sucre, 1958), inspirat de la seva experiència com a temporer a França, va esdevenir la seva obra dramàtica més popular. El 1959 sojorna uns mesos a Eivissa en companyia dels escriptors Harry Mulisch, Cees Nooteboom, Jan Gerhard Toonder, Dennis Murphy i John West, i rep una beca de la Fundació Ford que li va permetre descobrir els Estats Units durant mig any.
El 1961, la pel·lícula Het mes sota la direcció de Fons Rademakers s'estrenà; és una adaptació cinematogràfica d'un conte seu del qual va escriure el guió. Tradueix l'obra teatral Antigone de Christopher Logue que s'estrenà en presència d'ambdós escriptors a Gant. Continua sent productiu en tots els fronts. El 1963 s'estrena entre altres Love Story (El llibre més llarg del món), un poemari en anglès sobre pintures de Karel Appel, editat amb una tirada de només un exemplar. Destaca el llibret de la Passió segons sant Mateu sobre música de Mossèn De Brabandere escrit durant una estada a un mas a Nukerke el 1964.Article amb foto del mas:
El procés Masscheroen (1967-1970) El 1967 va muntar la peça MasscheroenPronuncia: màsserun al festival de teatre experimental de Knokke que va encendre una polèmica emblemàtica del seu conflicte perpetu amb el catolicisme i el puritanisme petitburgès de l'època. En l'obra van aparèixer tres amics seus a pèl, Hugues C. Pernath, Freddy de Vree i Bob Cobbing, que simbolitzen la Santíssima Trinitat. La peça va ser prohibida. Seguirà un procés davant el tribunal penal per atemptat contra la moral i els bons costums. Al tribunal de primera instància de Bruges Claus va ser condemnat a quatre mesos i un penyorament de 10.000 francs, ambdós efectius, va apel·lar i l'empresonament va ser transformat en pena condicional en segona instància a Gant. Aquest esdeveniment va desencadenar una polèmica a la premsa, accions de protesta i peticions, l'organització d'un Consell Anti-Censura, la publicació del text amb fotos tot just abans del procés. Anys després, De Vree, un dels membres de la trinitat va dir: «A la fi dels anys seixanta era important mostrar-se a pèl, tenia un significat. […] S'ha de veure tot a l'esperit del temps.[…]. Hi havia els progressistes puritans que manifestaven contra la guerra del Vietnam. Al costat hi havia un grup que donava la cara per a una sexualitat lliure. Aleshores s'organitzava també un debat sobre la nuesa». Aquest procés va ser el cim de l'iceberg d'una ona de repressió i de perquisicions prop de tota una sèrie d'escriptors en aquest període. Claus mateix va cridar a la joventut: Claus perseverà: «Vull actuar per a la nuesa a la televisió flamenca, només perquè prefereixo veure una fadrina nua, i àdhuc un jove nu, que una desfilada de paracaigudistes que se senten absolutament obligats a defensar els nostres interessos a Àfrica».
El 1970, Claus va apel·lar en cassació, l'última instància jurídica belga — encara no existia el Tribunal Europeu de Drets Humans — però aquest darrere tribunal va confirmar el veredicte en insistir que la llibertat artística no era un salconduit per a atemptats contra la moral i els bons costums. A Bèlgica, aquest procés va ser un dels factors, juntament amb les repercussions de Maig de 1968, que van accelerar la fi del clericalisme i iniciar un moviment d'emancipació que exigia la llibertat individual, que va començar amb la llibertat des de la concepció o de no-concepció fins a la mort, el que Claus va aplicar conseqüentment.
Un escriptor activista (1968-1982) Durant el seu segon viatge a Cuba en companyia de Harry Mulisch es declara un admirador del «comunisme tropical». Durant la creació de la peça Vrijdag (Divendres) a Amsterdam, es troba amb l'actriu Kitty Courbois que va esdevenir la seva amistançada. L'obra tracta la perversió catòlica, als seus ulls, de transformar l'antic dia de Venus origen del nom del divendres,El mot neerlandès vrijdag significa dia (dag) de Freia, la deessa germànica de l'amor, igual que divendres, dia de venus en català. el dia de l'amor en un dia de penitència, de culpabilitat, de pecat, d'abstinència.«Zoeklicht» entrevista televisiva amb Hugo Claus del a l'aleshores cadena nacional BRT (Belgische Radio en Televisie) sobre l'estrena de Vrijdag amb extractes de l'execució a Amsterdam
El 1970, De Spaanse Hoer, adaptació de La Celestina de Fernando de Rojas té un èxit a l'estrena a Eindhoven. Deixa Nukerke per establir-se a Amsterdam i tornar-se a trobar amb Courbois. El 1971 s'estrena la pel·lícula Mira, basada en la novel·la De Teleurgang van de Waterhoek de Stijn Streuvels, del qual va escriure el guió.Trailer vegeu: Mira Comença a perfilar-se com a director d'escena independent. El 1973 va lligar-se amb l'actriu Sylvia Kristel que va trobar durant la producció de la pel·lícula Niet voor de poezen, amb ella va tenir el seu segon fill, Arthur el 1975. Aquest any muden junts cap a Antwerpen i escriu entre altres el guió de la sèrie televisiva La vida de Rubens prevista per a l'any Rubens de 1977. En una entrevista va comentar: «la vida de Rubens no era gaire espectacular, el seu caràcter equilibrat comportava el risc de crear una història avorrida.[…] He imaginat uns conflictes, però no he fet errors històrics, interpreto, sóc un líric.»