Els bibionomorfs (Bibionomorpha), també coneguts com a mosquits del fong, són un infraordre de dípters nematòcers que inclou unes 12 famílies, contenint unes de les famílies més diverses de l'ordre Diptera: Cecidomyiidae. És un taxó amb bastant diversitat i és considerat un grup monofilètic. Diversos grups presenten un gran registre fòssil a través d'ambres.
Taxonomia L'infraordre Bibionomorpha presenta 3 superfamílies i 12 famílies:
Superfamília Bibionoidea Fleming, 1821
Família Bibionidae Fleming, 1821 (16 gèneres i 1126 espècies) Família Hesperinidae Walker 1848 (1 gènere i 12 espècies) Família Pleciidae
Superfamília Pachyneuroidea Schiner, 1864
Família Pachyneuridae Schiner, 1864 (5 gèneres i 6 espècies)
Superfamília Sciaroidea Schiner, 1864
Família Bolitophilidae Winnertz, 1863 (2 gèneres i 69 espècies) Família Cecidomyiidae Newman, 1834 (928 gèneres i 7279 espècies) Família Diadocidiidae Winnertz, 1864 (2 gèneres i 28 espècies) Família Ditomyiidae Keilin, 1919 (9 gèneres i 110 espècies) Família Keroplatidae Rondani, 1856 (114 gèneres i 1171 espècies) Família Mycetophilidae Newman, 1834 (211 gèneres i 4126 espècies) Família Rangomaramidae Jaschhof & Didham, 2002 (9 gèneres i 32 espècies) Família Sciaridae Billberg, 1820 (97 gèneres i 2941 espècies)
Morfologia Els Bibionomorpha inclouen diverses famílies amb una gran variabilitat morfològica. Els adults en general, presenten antenes llargues i segmentades, ulls compostos ben desenvolupats i ales amb una venació característica segons la família. Cecidomyiidae té una venació alar molt reduïda. El cos sol estar recobert de setes o pèls.
Les larves es caracteritzen per tenir una càpsula cefàlica ben desenvolupada, menys en algunes famílies com Cecidomyiidae, que presenten caps hipògnats simples o reduïts. Algunes espècies de l'infraorde Bibionomorpha tenen larves amb hàbits sapròfags o micòfags.
Distribució i hàbitat Les larves abunden en el medi terrestres, a diferencia d'altres dipters els quals les seves larves es mouen en ambients aquàtics, es troben en l'hummus , la fullaraca, ja que s'alimenten del miceli dels fongs. Espècies com Scatopsciara cunicularius s'alimenten de fetges de plantes com Marchantia polymorpha, i el seu creixement larval varia en funció de la temperatura, oferint una potencial solució biològica per controlar aquesta planta com a mala herba.
L'infraordre Bibionomorpha te una distribució mundial, movent-se per àrees temperades i tropicals.
Biologia i comportament Cicle vital El cicle vital dels bibionomorfs inclou les fases d'ou, pupa i adult. Les femelles dipositen els ous en substrats humits, rics en matèria orgànica en descomposición o amb micelis de fongs.
En la moltes espècies. les larves són la fase predominant i més llarga, i tenen hàbits molt diversos segons la família.
Alimentació Alimentació de les larves
La majoria de larves es desenvolupen en humus, moo i vegetació en descomposició i podrida.
Mycetophilidae i Keroplatidae: les larves són principalment micòfagues, desenvolupant-se en micelis i bolets. Algunes espècies de Keroplatidae són predadores i, fins i tot, algunes larves com les del gènere Arachnocampa mostren bioluminescència per atraure preses. Sciaridae: les larves s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, però també poden ser plagues en hivernacles i cultius, alimentant-se de les arrels de plantes. Cecidomyiidae: moltes espècies formen gal·les en plantes, essent fitòfagues, mentre d'altres són predadores o micòfagues. Bibionidae: larves generalment sapròfagues, alimentant-se de matèria vegetal en descomposició al sòl.
Alimentació de l'adult
Els adults, generalment s'agreguen en grans quantitats en troncs d'arbres caiguts i podrits o en llocs humits i ombrívols. Aquests són lo prou grans per a notar-se a simple vista. Algunes espècies primaverals de Bibionidae són conegudes com a mosques de març o “chinches de l'amor” i s'alimenten de nèctar i pol·len. Les famílies que tenen una vida adulta curta es reprodueixen ràpidament, sense alimentació prèvia destacada.
Comportament Comportament reproductiu
Algunes espècies formen eixamens de reproducció (a la primavera en Bibionidae per exemple). Els mascles formen núvuls d'individus i les femelles al travessar aquest núvol són fecundades.
Comportament de defensa
Algunes larves de Keroplatidae produeixen tòxics per a capturar les seves preses. Una estratègia utilitzada en varies famílies (Sciaridae) per a evitar els depredadors, és l'activitat nocturna.
Relació amb l'humà S'ha vist que aquest infraordre, més específicament les larves de Sciaridae (Bradysia, Lycoriella) ataquen arrels i substrats, causant danys i infeccions com Pythium aphanidermatum en cogombres, i provocant fongs com Trichoderma en cultius de bolets.
A Sud-àfrica, existeixen espècies invasores com Bradysia impatiens, Lycoriella ingenua i L. sativae són plagues reconegudes en horts i hivernacles, amb impacte econòmic significatiu.
Però no tot son desventatges, les larves de Bibionomorpha en llocs com hivernacles, poden ajudar a reduir males herbes no desitjades (com Marchantia), tot i que la seva aplicació com a agent de control està en fases d'investigació.
Gèneres i espècies principals Les famílies més representatives de l'infraordre Bibionomorpha inclouen mosques petites a mitjanes. Alguns exemples són: Bibionidae: conegudes com a mosques de març o "lovebugs". Inclou espècies com Bibio marci, comuna a Europa, i Plecia nearctica, del sud-est dels Estats Units. Cecidomyiidae: les mosques de les agalles, formen una de les famílies més nombroses de dípters. Destaquen espècies com Mayetiola destructor (plaga del blat) i Contarinia nasturtii (que afecta crucíferes). Sciaridae: conegudes com a mosques de fongs, les espècies del gènere Bradysia poden afectar cultius en hivernacles. Mycetophilidae: les seves larves es desenvolupen dins de micelis o bolets, afavorint la descomposició de matèria orgànica. Keroplatidae: moltes espècies són larvàriament predadores, i algunes com Arachnocampa presenten bioluminescència. Anisopodidae: conegudes com a mosques de la fusta, es consideren filogenèticament properes als Brachycera. Scatopsidae: mosques molt petites, habitualment negres, amb larves saprofítiques. Canthyloscelidae: família petita, poc estudiada, amb espècies rares de distribució molt restringida.
Referències