Els triceratops (Triceratops) són un gènere de dinosaures ceratòpsids herbívors que visqueren durant el Cretaci superior, fa entre 66 i 83,6 milions d'anys, en allò que avui en dia és Nord-amèrica. Fou un dels últims gèneres de dinosaure en aparèixer abans de la gran extinció del Cretaci-Paleogen. Degut al fet que presenta un gran collar ossi i tres banyes sobre el seu gran cos suportat per quatre potes, i que té certes similaritats amb els rinoceronts moderns, el triceratop és un dels dinosaures més fàcilment recognoscibles. Tot i que compartia el seu hàbitat i era depredat pel tiranosaure no és clar si ambdós s'enfrontaven com es mostra habitualment a pel·lícules, documentals, llibres de dinosaures per nens i molts dibuixos animats.
Encara no s'ha trobat un esquelet complet del triceratop; tanmateix, l'animal és ben conegut a partir de nombroses restes parcials recol·lectades des de la introducció del gènere l'any 1887. La funció del seu collar i les tres banyes facials distintives han generat un llarg debat. Tot i que tradicionalment s'han vist com a armes defensives contra els depredadors, segons les últimes teories és més probable que aquests trets fossin emprats en el festeig i en les mostres de dominància, més similars a la funció de les cornamentes i banyes dels cèrvids, cabres blanques, o escarabats rinoceront moderns.
El triceratop és un dels ceratòpsids més ben coneguts, tot i que l'emplaçament exacte del gènere dins del grup roman una font de discussió entre els paleontòlegs. Se'n consideren vàlides dues espècies: T. horridus i T. prorsus, tot i que se n'han anomenat moltes altres.
Descripció miniatura|esquerra|Triceratop en comparació amb la mida d'un humà S'estima que un exemplar del triceratop podia arribar a mesurar entre 7,9 i 9 metres de longitud, entre 2,9 i 3 d'alçada, i entre 6,1 i 12 tones de pes.Alexander, R.M. (1985). "Mechanics of posture and gait of some large dinosaurs." Zoological Journal of the Linnean Society, 83, 1-25. El tret més distintiu era el seu llarg crani, dels més llargs de tots els animals terrestres. Podia superar els dos metres de longitud i podia arribar a representar quasi la tercera part de la longitud total de l'animal. Tenia una única banya al musell, situada sobre els narius i un parell de banyes d'aproximadament un metre de llarg, una a sobre de cada ull. A la part posterior del crani tenia un collar ossi relativament curt. La major part dels altres dinosaures amb collar hi tenien finestres grans, mentre que el collar del triceratop era perceptiblement massís, sense finestres. miniatura|esquerra|Vista lateral d'un esquelet del triceratop al Museu Senckenberg. Les espècies del triceratop tenien una complexió robusta, amb potes fortes i mans curtes amb cinc peülles i peus amb quatre peülles.Dodson, P., Forster, C. A i Sampson, S. D. (2004) Ceratopsidae. In: Weishampel, D. B., Dodson, P., and Osmólska, H. (editors), The Dinosauria (segona edició). University of California Press:Berkeley, pàg. 494–513. Tot i que és segur que eren quadrúpedes, la postura d'aquests dinosaures ha sigut durant molt de temps objecte de debat. Originàriament es creia que les potes frontals de l'animal s'havien d'estendre formant angles des del tòrax, per a carregar de manera òptima el pes del cap. Aquesta postura es pot veure en pintures de Charles Knight i Rudolph Zallinger. De totes maneres les proves icnològiques en forma de rutes de petjades de dinosaures banyuts i reconstruccions recents d'esquelets (tant físiques com digitals) semblen mostrar que el triceratop mantenia una postura dreta durant la locomoció normal, amb els colzes lleugerament inclinats, en un estat intermedi entre una postura completament dreta i completament aixafada (com en els rinoceronts moderns).Christiansen, P., and Paul, G.S. (2001). Limb bone scaling, limb proportions, and bone strength in neoceratopsian dinosaurs. Gaia 16:13–29.Chapman, R.E., Snyder, R.A., Jabo, S. Andersen, A. (2001). On a new posture for the horned dinosaur Triceratops. Journal of Vertebrate Paleontology 21 (Supplement to Number 3), Abstracts of Papers, 61st Annual Meeting:39A–40A. Aquesta conclusió no exclou que es posés eixancarrat en els enfrontaments o quan menjava.
Classificació El triceratop és el gènere més ben conegut dels ceratòpsids, una família de grans ceratops de Nord-amèrica. La posició exacta del triceratop dins dels ceratops s'ha debatut durant anys. La confusió sorgeix principalment de la combinació de collars curts i sòlids (similars als dels centrosaurins) amb les llargues banyes al davant (més similars als ceratopsins, també coneguts com a casmosaurins). En la primera visió de conjunt dels dinosaures banyuts, R. S. Lull va hipotetitzar dos llinatges, un de Monoclonius i Centrosaurus portant a triceratops i l'altre amb Ceratops i Torosaurus, fent del triceratop un centrosaurí tal com el grup s'entén avui en dia.Hatcher, J. B., Marsh, O. C. i Lull, R. S. (1907) The Ceratopsia. Government Printing Office, Washington, D.C. Revisions posteriors donaren suport a aquest punt de vista, i descriuen formalment el primer, el grup amb collars curts com a centrosaurins (incloent-hi el triceratop), i el segon, el grup amb collars llargs, com casmosaurins.Lambe, L.M. (1915). On Eoceratops canadensis, gen. nov., with remarks on other genera of Cretaceous horned dinosaurs. Canada Department of Mines Geological Survey Museum Bulletin 12:1–49.Lull, R. S. (1933) A revision of the Ceratopsia or horned dinosaurs. Memoirs of the Peabody Museum of Natural History 3(3):1-175. miniatura|esquerra|Reconstrucció d'un Triceratops horridus L'any 1949, C. M. Sternberg fou el primer a preguntar-se si aquesta classificació era correcta i, basant-se en el crani i les característiques de les banyes, va proposar que el triceratop era més emparentat amb l'arrinoceratop i el casmosaure, fent del triceratop un gènere de ceratopsí (antigament casmosaurí).Sternberg, C. M. (1949). The Edmonton fauna and description of a new Triceratops from the Upper Edmonton member; phylogeny of the Ceratopsidae. National Museum of Canada Bulletin 113:33–46. De totes maneres, Sternberg fou pràcticament ignorat. John OstromOstrom, J. H. (1966). Functional morphology and evolution of the ceratopsian dinosaurs. Evolution 20:220–227. i més tard David Norman van continuar a situar el triceratop dins dels centrosaurins.
Les troballes i anàlisis posteriors van enfortir la visió de Sternberg pel que fa a la posició del triceratop, amb Lehman que defineix ambdues subfamílies l'any 1990 i classifica el triceratop com a ceratopsí basant-se en nombrosos trets morfològics. De fet, encaixa molt bé dins la subfamília dels ceratopsins, exceptuant la característica del collar escurçat.Lehman, T. M. (1990). The ceratopsian subfamily Chasmosaurinae: sexual dimorphism and systematics. in: Carpenter, K. i Currie, P. J. (editors). Dinosaur Systematics: Perspectives and Approaches, Cambridge University Press, Cambridge, pàg. 211-229. Investigacions més detallades de Peter Dodson, incloent-hi una anàlisi cladística l'any 1990Dodson, P., and Currie, P. J. (1990). Neoceratopsia. 593–618. in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmólska, H. (editors). The Dinosauria University of California Press:Berkeley, pàg. 593–618. i un estudi l'any 1993 utilitzant RFTRA (resistant-fit theta-rho analysis),Dodson, P. (1993). Comparative Craniology of the Ceratopsia. In: American Journal of Science 293, pàg. 200–234. una tècnica morfomètrica que mesura sistemàticament similaritats en la forma del crani, reforcen la posició del triceratop dins la subfamília dels ceratopsins.
Ús en la filogènia En filogènia, el gènere s'ha utilitzat com a punt de referència en la definició del tàxon Dinosauria; els dinosaures han estat designats com a tots els descendents de l'avantpassat comú més recent entre triceratop i els neornites (ex., els ocells moderns).Gauthier, J. A. (1986). Saurischian monophyly and the origin of birds. The Origin of Birds and the Evolution of Flight, K. Padian (ed.), Memoirs of the California Academy of Sciences 8:1–55. A més a més, els dinosaures amb la pelvis com la dels ocells, els ornitisquis, van ser designats com a tots els dinosaures amb un avantpassat comú més proper al triceratop que als ocells moderns.Sereno, P. C. (1998). A rationale for phylogenetic definitions, with application to the higher-level taxonomy of Dinosauria. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Abhandlungen 210(1):41–83. miniatura|esquerra|Crani de triceratop de la formació de Laramie a l'est del Colorado. Basant-se en l'edat de la formació de Laramie, podria ser el triceratop més antic conegut.
Orígens Durant molts anys els orígens del triceratop foren poc clars. L'any 1922, el recentment descobert protoceratop fou vist com el seu ancestre per Henry Fairfield Osborn,Dodson, P. (1996). The Horned Dinosaurs. Princeton University Press:Princeton (Nova Jersey) pàg. 244. però passaren moltes dècades abans que altres descobriments addicionals veiessin la llum. De totes maneres, els últims anys van ser molt fructuosos gràcies al descobriment de nombrosos dinosaures relacionats amb els ancestres del triceratop. El zuniceratop, el ceratop amb banyes més antic conegut, fou descrit cap a final dels anys 1990, i Yinlong, el primer ceratop conegut del Juràssic, l'any 2005.
Aquests nous descobriments van ser vitals en la il·lustració dels orígens dels dinosaures banyuts en general, i en suggereixen un origen asiàtic al període Juràssic, i l'aparició de ceratops banyuts vertaders al principi del Cretaci superior a Nord-amèrica. Com que cada vegada és més clar que el triceratop és un membre de la subfamília dels ceratopsins de collars llargs, un potencial ancestre es podria haver assemblat al casmosaure, que prosperava cinc milions d'anys abans.
Descobriment i espècies miniatura|Crani de Triceratops prorsus, publicat per Othniel Marsh l'any 1896. miniatura|Restauració de l'esquelet de Triceratops prorsus per O. C. Marsh, 1913