Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió (el nom original del qual és Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion) és un tríptic pintat per l'artista irlandès Francis Bacon el 1944. L'obra es basa en les Eumènides -o Fúries- que apareixen a L'Orestea (Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides) d'Èsquil i presenta tres criatures antropomòrfiques deformes sobre un fons pla de color taronja torrat. Tècnicament es tracta d'una pintura a l'oli i pastel sobre fusta, completada en de dues setmanes.

El tríptic resumeix les temàtiques que Bacon va explorar a les seves obres anteriors, incloent les seves anàlisis dels biomorfs de Pablo Picasso i les seves interpretacions sobre la crucifixió i les Eumènides. Bacon no va voler, mostrar que la seva intenció principal era la de presentar una enorme escena relacionada amb la crucifixió i després afegir les tres figures al peu de la creu.

El tríptic dels Tres estudis... és considerat pels especialistes com la primera obra madura de l'artista, Bragg, Melvyn. "Francis Bacon". South Bank Show. Documental de la BBC, presentat per primera vegada el 9 de juny de 1985. atès que abans d'haver creat aquesta pintura, considerava les seves altres obres com irrellevants, a part que durant la seva vida evitava aparèixer dins dels cercles comercials d'art. Quan la pintura va ser exhibida per primera vegada el 1945, es va tornar en tota una sensació, i va ajudar que la fama del pintor s'elevés i fos considerat com un dels més destacats pintors de la postguerra. En un comentari sobre el valor cultural dels Tres estudis, el crític d'art John Russell va esmentar que «ja hi havia pintures en Anglaterra abans dels Tres estudis i pintures després d'ells, i ningú […] en pot confondre tots dos».

Rerefons Com a pintor, Francis Bacon va ser un artista tardà. Es dedicava a pintar esporàdicament i sense cap obligació durant les dècades de 1920 i 1930, mentre treballava com a dissenyador i decorador de mobles i catifes. Va començar a pintar imatges relacionades a la crucifixió el 1933 quan Eric Hall, el seu cap d'aquell temps, li va encarregar que realitzés una sèrie de tres pintures sobre aquesta temàtica. Aquestes figures contenien diversos elements típics d'aquell temps, les quals abastaven imatges diàfanes, fons plans, i detalls surrealistes com flors i paraigües. El crític d'art, Wieland Schmied, va comentar que encara que els seus treballs inicials eren «estèticament delectables», aquests mancaven d'«un sentit de fer o d'una indigència interna; són boniques, però exànimes». La mencionada percepció va ser remarcada per Hugh Davies, qui va escriure sobre les pintures de Bacon fetes el 1933 que «suggereixen que l'artista tendeix a enfocar-se més en un caire formal en lloc de tenir cura de l'expressivitat». Bacon va declarar que els seus treballs inicials no eren gaire reeixits, atès que aquests eren únicament per a fins decoratius i escassos pel que fa a contingut pictòric. A més a més, ell mateix exercia durament l'autocrítica al llarg d'aquest període, per la qual cosa amb freqüència abandonava i també destruïa molts dels seus llenços encara inconclosos. A més a més, va deixar de banda el tema de la crucifixió i després es va retirar de la seva activitat artística a causa d'una profunda frustració, pel que va decidir embolicar-se en qüestions amoroses, problemes d'alcoholisme i jocs d'atzar.

Quan per fi va decidir tornar al tema de la crucifixió, després d'onze anys, encara conservava alguns dels estils que havia desenvolupat en un inici, com ara les formes orgàniques allargades i deformes que aquesta vegada havia incorporat a la seva visió personal de L'Orestea. També va continuar afegint noves tècniques per a l'enfocament espacial, cosa que va ser freqüent a la majoria dels seus treballs i que consistien en tres línies que sortien del centre del quadre principal enfora, un estil que es va observar per primera vegada a la seva obra Crucifixió, 1933. Al llarg de dues setmanes, durant el 1944, va acabar de pintar els Tres estudis... quan Bacon va esmentar que «tenia mals hàbits amb la beguda, i ho empitjorava amb unes espantoses ressaques i més beguda; de vegades em costava saber què era el que estava fent. Així i tot, crec que la beguda em va ajudar ser una mica més lliure». El lloc on va realitzar la pintura, va ser al pis de la planta baixa del 7 de Cromwell Place, a South Kensington, Londres. Una habitació del darrere, s'havia convertit en un saló de billar per qui va ser el seu anterior propietari, l'artista John Everett Millais. Tanmateix, durant el dia exercia com l'estudi de Bacon; però de nit, era un casino il·legal, el qual havia estat instaurat per Eric Hall i la mainadera d'infància de Bacon, Jessie Lightfoot.

Encara que ja portava més de vint anys pintant, Bacon insistia fermament que els Tres estudis... era el fons et origo de la seva carrera. Mentre destruïa molts dels seus llenços, va intentar deixar intactes algunes de les seves obres que havien quedat en el seu anterior estudi. A més a més va emfasitzar el fet que cap figura anterior a 1944 havia de ser admesa com a part del seu cànon, cosa que la majoria de la crítica donava suport. Les primeres publicacions de John Rusell i de David Slyvester començaven per descriure el tríptic de 1944 i el mateix Bacon va declarar fins al moment de la seva mort, que no havien de fer-se anàlisis retrospectives de les seves obres datades abans de 1944.

El tríptic Descripció El plafó pels Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió va ser pintat en unes taules suaus de Sundeala, un material que Bacon estava fent servir en aquella època en lloc de teles, ja que resultava més barat.Durham, Andrew. "Note on Technique", Francis Bacon, exh. cat., Tate Gallery, London, 1985. Cada quadrícula mostra a una figura com una escultura sòlida contraposada sobre un fons de color ataronjat. El to ataronjat es mostra inconsistent a través dels llenços, degut parcialment al baix nivell d'oli trobat en la pintura, el que va donar lloc a diferents absorcions a les taules de fusta. La pell pàl·lida de les figures es va aconseguir amb la doble pintura de tons grisos i blancs amb pinzellades uniformes, mentre que els pedestals que suporten les figures varien entre tons grocs, verds, blancs i morats.

miniatura|El Crist amb els ulls embenats a l'obra Crist ultratjat, c. 1503 de Matthias Grünewald, va ser una de les influències presents a l'obra de Bacon, de forma especial la figura central del tríptic. Hugh Davies ha esmentat que de les tres figures, la que es troba a l'esquerra de totes les altres, té l'aparença d'una forma humana, i que és possible que representi un home moribund clavat en la creu. Asseguda en una espècie de taula, la criatura sense membres té un coll allargat, unes espatlles molt arrodonides i un plomall amb cabell negre. Igual que les altres dues imatges, la figura està pintada amb diverses capes de gris i blanc. La boca de la figura central es troba directament sobre el seu coll, en lloc d'estar present en una cara pròpiament dita. A més a més mostra les seves dents com si estigués grunyint i té els ulls tapats amb una tela semblant a un embenat, semblant al que apareix a la pintura de Matthias Grünewald, Crist ultratjat. Aquesta criatura s'enfoca cap a l'espectador, i està centrada enfront d'una sèrie de línies convergents que provenen del centre del pedestal sobre el qual està «parat».

Situat en un paisatge aïllat on només s'observa herba, la figura de la dreta té oberta la seva dentada boca com si estigués cridant, encara que David Sylvester ha comentat, que és possible que de fet, estigui badallant. La boca està oberta de tal manera, que seria impossible que una mandíbula humana pogués executar l'escena. El fons ataronjat d'aquest plafó és més brillant que el de les tonalitats de les altres dues taules, i del coll de la figura sobresurt una filera de dents, mentre que a un costat de la seva barra es mostra una orella protuberant. Aquesta secció té una notòria similitud amb una altra pintura de Bacon, Untitled, c. 1943, la qual es va pensar que havia estat destruïda fins que va aparèixer l'any 1997.

Anàlisi Una anàlisi amb infraroig va revelar que les taules havien estat alterades en nombroses ocasions mentre l'artista treballava en elles. Les cames de la criatura central estan envoltades d'unes imatges semblants a ferradures de color magenta, mentre que amb l'ajut de l'infraroig es va descobrir que en un inici havien estat pintades com a flors. L'àrea que està sota el cap, està cobert d'una capa ataronjada i blanca, mentre que la inspecció va mostrar que s'havien fet una sèrie de retocs amb pinzell per donar la composició final del paisatge, a més a més d'una silueta petita però allunyada de la figura principal. Quan el llenç es troba sense marc, es pot apreciar en ell, unes nombroses marques que envolten la vora del quadre, el que demostra que l'obra va ser feta amb summa delicadesa.

A una carta de 1959, el pintor va esmentar que els Tres estudis... estaven «destinats a ser utilitzats a la base d'una gran crucifixió en què encara estic treballant». Per això, s'intueix que Bacon va imaginar les figures com una predel·la perquè fossin usades en un retaule. El biògraf Michael Peppiatt va dir que era possible que les taules per si soles hagin estat treballades de manera individual, i que la idea de combinar les tres a manera de tríptic va venir després. N'hi ha molt poques dades i elements comuns entre els tres plafons perquè aquests suggereixin que van ser concebuts originàriament com un tot. Encara que els tres comparteixen la mateixa tonalitat ataronjada, Bacon ja havia utilitzat el mateix color a dues peces anteriors; encara més, gran part de la seva obra -és a dir, «obra, treball, projecte»- està marcada per períodes on utilitzava com a fons un únic color a diverses pintures. Des de l'inici de la seva carrera, Bacon preferia treballar en sèries de tal manera que la seva imaginació estimulés la seqüència de les seves obres; com ell va dir, «les imatges conceben d'altres imatges a la meva ment».

La crucifixió en si mateixa està absent en la pintura i no hi ha residus ni cap altre senyal que refutin la seva presència en algun dels plafons. Wieland Schmied, va escriure el 1996 que les tres Eumènides bé van poder haver reemplaçat a Crist i als dos lladres que es considera van ser crucificats al costat seu. La forma de les tres Eumènides estan preses directament de les pintures que Picasso va fer a la fi de la dècada de 1920 i a mitjans dels anys 1930 sobre éssers biomorfs amb fons de platges i de forma especial de l'obra The Bathers (1937). Tanmateix, l'erotisme i la comèdia que presenta Picasso a les seves obres van ser substituïdes per la sensació d'amenaça i por derivada de l'obra de Grünewald.

Temàtica i estil