Els orbitals de tipus Slater (en anglès Slater-type orbitals, STO) són funcions emprades com a orbitals atòmics en el mètode d'orbitals moleculars com a combinació lineal d'orbitals atòmics. Van ser introduïts el 1930 pel físic nord-americà John C. Slater.
A diferència dels orbitals hidrogenoides de Schrödinger, els STO no tenen nodes radials (com tampoc els orbitals gaussians).
Definició Els orbitals de tipus Slater tenen la següent part radial:
on n és un nombre natural que fa la funció de nombre quàntic principal, n = 1, 2,... N és una constant de normalització r és la distància de l'electró respecte del nucli atòmic. és una constant relacionada amb la càrrega efectiva del nucli, ja que aquesta es troba parcialment apantallada pels electrons.
Referències
Categoria:Química teòrica