L'Eurogrup és el terme col·lectiu reconegut per a les reunions informals dels ministres de finances de la zona euro—aquells estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro com a moneda oficial. A data 2025, el grup té 20 membres. Exerceix el control polític sobre la moneda i els aspectes relacionats de la unió monetària de la UE com ara el Pacte d'estabilitat i creixement. El president sortint de l'Eurogrup és Paschal Donohoe, l'ex-Ministre de Finances d'Irlanda.Els ministres es reuneixen in camera un dia abans d'una reunió del Consell d'Afers Econòmics i Financers (ECOFIN) del Consell de la Unió Europea. Comuniquen les seves decisions a través de comunicats de premsa i de documents.Eurogroup on eurozone.europa.eu. El grup està relacionat amb el Consell de la Unió Europea (només els estats membres de l'Eurogrup voten sobre qüestions relacionades amb l'euro a l'ECOFIN) i va ser formalitzat sota el Tractat de Lisboa de 2007.
Història L'Eurogrup, abans conegut com a Euro-X i Euro-XI en relació al nombre d'estats que adoptaven l'euro, es va establir a petició de França com a fòrum de coordinació i consulta política sobre qüestions de la zona euro. El Consell Europeu de desembre de 1997 va donar suport a la seva creació i la primera reunió es va celebrar el 4 de juny de 1998 al Castell de Senningen, a Luxemburg.History , Eurogroup website
miniatura|Castell de Senningen, on va tenir lloc la 1a reunió de l'Eurogroup el 1998. Inicialment, la presidència de l'Eurogrup imitava la de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, excepte quan la presidència del Consell era ocupada per un país no pertanyent a la zona euro, cas en el qual la presidència era ocupada pel següent país de la zona euro que tindria la presidència del Consell. L'any 2004 els ministres van decidir escollir un president i l'any 2008, el grup va celebrar una cimera de caps d'estat i de govern, en lloc de ministres de finances, per primera vegada. Aquesta es va conèixer com a Cimera de l'Euro i va celebrar reunions de manera irregular durant la crisi financera de 2008.
Des del començament de la unió monetària, el seu paper ha crescut pel que fa a la governança econòmica de l'euro. El fet que el grup es reuneixi just abans del Consell Ecofin significa que pot pre-aprovar totes les decisions de l'Ecofin sobre assumptes de la zona euro.Schwarzer, Daniela (24 November 2006) Institutionalisation through the back door , Eurozone Watch El 2009, el Tractat de Lisboa va formalitzar el grup i la figura del seu president.
El novembre de 2025 Paschal Donohoe va dimitir com a ministre de Finances i com a president de l'Eurogrup per assumir el càrrec de director general i director de coneixement al Banc Mundial. Makis Keravnos fou nomenat en funcions, fins que fou escollit Kyriakos Pierrakakis en desembre de 2025.
Organització President El setembre de 2004, l'Eurogrup va decidir que hauria de tenir un president semipermanent que seria nomenat per un mandat de dos anys. El ministre de finances i aleshores Primer Ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker va ser nomenat com a primer president de l'Eurogrup, amb mandat des de l'1 de gener de 2005 fins al 31 de desembre de 2006, i va ser reelegit per a un segon mandat el setembre de 2006. Sota el Tractat de Lisboa, aquest sistema es va formalitzar i Juncker va ser confirmat per a un altre mandat.Willis, Andrew (3 December 2009) Luxembourg leader set to extend euro zone reign, EU Observer. La presidència ha ajudat a enfortir el grup, ja que abans del nomenament de Juncker l'Eurogrup només era present a les reunions del Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu. Des que es va crear el càrrec de President de l'Eurogrup, el president ha assistit al Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu cada sis mesos.
Després del seu nomenament com a President de l'Eurogrup el gener de 2010, Juncker va emfatitzar la necessitat d'ampliar l'àmbit de negoci de l'Eurogrup. En particular, pel que fa a la coordinació i representació de polítiques econòmiques. Juncker va proposar crear un petit secretariat format per quatre o cinc funcionaris per preparar les reunions del grup. Tot i això, tot i que França i Espanya van donar suport a aquests plans, Alemanya temia que enfortir el grup pogués soscavar la independència del Banc Central Europeu.Willis, Andrew (19 January 2010) Juncker wants more eurozone activism, EU Observer El juny de 2012, el ministre de finances estonià Jürgen Ligi fou considerat com un possible successor de Juncker. El gener de 2013, Juncker va insinuar, però, que el seu successor seria Jeroen Dijsselbloem dels Països Baixos, qui va ser nomenat segon president de l'Eurogrup el 21 de gener de 2013. El 13 de juliol de 2015, Dijsselbloem va ser reelegit. El 2018, fou Mário Centeno qui fou escollit president de l'Eurogroup.
El 9 de juliol de 2020, Paschal Donohoe d'Irlanda va ser elegit quart president de l'Eurogrup i va prendre possessió el 13 de juliol del mateix any. El 5 de desembre de 2022, Donohoe va ser reelegit, començant el seu segon mandat el 13 de gener de 2023. El 7 de juliol de 2025, Donohoe va ser elegit per a un tercer mandat que va començar el 13 de juliol de 2025. Després que Donohoe dimitís per acceptar el càrrec de Director Gerent del Banc Mundial, Makis Keravnos va esdevenir president en funcions fins que l'Eurogrup pogués escollir un successor.
Membres El President del BCE, el Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris i el President del Eurogroup Working Group també assisteixen a les reunions. Els membres de la UE que opten per no participar a la Zona euro han estat exclosos de l'estatus d'observador. No obstant això, la composició és fluida; de vegades es permet que personal del FMI sigui present a les reunions. El que es desconeix sobre aquest grup és si permeten als observadors parlar o si la paraula per part dels observadors està prohibida.
MembreRepresentantPartit políticMembre des de90pxPresident en funcionsAliança Progressista de Socialistes i Demòcrates90pxPartit Socialista Europeu90pxPartit Popular Europeu90pxIndependent90pxPartit Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa90pxPartit dels Conservadors i Reformistes Europeus90pxIndependent90pxPartit Socialista Europeu90pxPartit Popular Europeu90pxPartit Popular Europeu90pxPatriotes90pxPartit Popular EuropeuPartit Socialista Europeu 90pxPartit Popular Europeu90pxPartit Socialista Europeu90pxPartit Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa90pxPartit Popular Europeu90pxIndependent 90pxRenew Europe90pxIndependent
Observadors President del Banc Central Europeu: Christine Lagarde (des de l'1 de novembre de 2019) Comissió Europea: Valdis Dombrovskis (des de l'1 de desembre de 2019) Director Gerent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat: Pierre Gramegna (des de l'1 de desembre de 2022)
Base legal
Abans del Tractat de Lisboa, l'Eurogrup no tenia base legal. Se li va concedir una base legal formal per primera vegada sota el Tractat de Lisboa quan va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009. El Protocol 14 del tractat només estableix dos articles per governar el grup;
A més, el tractat va modificar les normes del Consell de la UE de manera que quan el Consell Ecofin al complet vota sobre qüestions que només afecten la zona euro, només aquells estats que utilitzen l'euro (els països de l'Eurogrup) estan autoritzats a votar-hi.
Aquesta naturalesa àmpliament informal ha provocat diverses controvèrsies, crítiques i debats sobre la governança de la unió monetària.
Crítiques Manca de transparència A causa de la seva base legal limitada, l'Eurogrup opera principalment com un fòrum informal amb amplis poders de decisió. Si bé aquesta estructura pot haver facilitat la presa de decisions ràpida durant la crisi de l'euro, també ha generat preocupacions sobre la manca de rendició de comptes i la supervisió democràtica limitada. Com a resultat, diversos actors han expressat un nombre creixent de crítiques sobre els aspectes de la seva governança i la seva legitimitat democràtica.
El 2017, el Comissari Pierre Moscovici va descriure l'Eurogrup com "una pàl·lida imitació d'un òrgan democràtic" i l'exministre de finances grec Yanis Varoufakis va denunciar vocalment la seva "opacitat escandalosa". La no-transparència de l'Eurogrup va ser un factor important en la formació del moviment DiEM25 per a "redemocratitzar Europa", al qual pertany Varoufakis. L'ONG Transparència Internacional també ha demanat repetidament una revisió de la governança de l'Eurogrup. El Defensor del Poble Europeu fins i tot ha obert un cas sobre el tema, demanant més transparència.
Entre totes aquestes crítiques, aquí hi ha exemples concrets de deficiències democràtiques de l'Eurogrup: l'Eurogrup no publica les actes ni els documents de l'agenda de les seves reunions i els seus procediments són àmpliament informals Conflicte d'interessos del president de l'Eurogrup que representa tant el seu propi govern com l'Eurogrup en conjunt; Dominació per un nombre restringit de països i/o la Troica Absència de rendició de comptes davant el Parlament Europeu.Braun, B. and Hübner, M. (2019) Vanishing act: The Eurogroup’s accountability. Transparency International EU.
Crisi bancària xipriota Durant la crisi econòmica de Xipre de 2013, l'Eurogrup va procedir cap al primer enfocament de bail-in (rescat intern) cap al sector bancari xipriota, resultant en la confiscació de dipòsits dels dos principals bancs de Xipre. Tot i la manca de visibilitat sobre les credencials i els balanços dels bancs, l'Eurogrup va decidir utilitzar els dipòsits dels dos bancs per a un rescat intern. Fou criticat per alguns a la UE com un atac a la propietat privada.
Comentaris de Jeroen Dijsselbloem El març de 2017, Jeroen Dijsselbloem, el president de l'Eurogrup en aquell moment, va dir al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung: "Com a socialdemòcrata, atribueixo una importància excepcional a la solidaritat. Però els qui la demanen també tenen deures. No puc gastar tots els meus diners en begudes i dones i després aixecar la mà per demanar ajuda. Aquest principi s'aplica a nivell personal, local, nacional i també europeu", referint-se als països del sud d'Europa afectats per la Crisi del Deute Europeu. Manfred Weber, líder del grup del Partit Popular Europeu, va piular: "La zona euro tracta de responsabilitat, solidaritat, però també respecte. No hi ha lloc per als estereotips". El Primer Ministre portuguès, António Costa, va dir que les seves paraules eren "racistes, xenòfobes i sexistes" i que "Europa només serà creïble com a projecte comú el dia que el Sr. Dijsselbloem deixi de ser cap de l'Eurogrup i es disculpi clarament amb tots els països i pobles que van ser profundament ofesos pels seus comentaris". L'ex-Primer Ministre italià Matteo Renzi també va demanar a Dijsselbloem que dimitís, dient que "Si vol ofendre Itàlia, ho hauria de fer en un bar esportiu a casa seva, no en el seu paper institucional".
Possible evolució de la governança Representació Internacional a l'FMI i el G20 El 15 d'abril de 2008 a Brussel·les, Juncker va suggerir que la zona euro hauria d'estar representada al Fons Monetari Internacional com un bloc, en lloc que cada estat membre ho fes per separat: "És absurd que aquests 15 països no acordin tenir una representació única a l'FMI. Ens fa semblar absolutament ridículs. Se'ns considera bufons a l'escena internacional."Vucheva, Elitsa (15 April 2008)eurozone countries should speak with one voice, Juncker says, EU Observer. No obstant això, el Comissari de Finances Joaquín Almunia va afirmar que abans que hi hagi una representació comuna, s'hauria d'acordar una agenda política comuna. El gener de 2010, Juncker va indicar que la comissió proposaria que el grup esdevingués membre del G20.
Govern econòmic per a la Zona Euro