Yopo, cohoba, nopo, mopo o parica (Anadenanthera peregrina) és una espècie d'arbre perennifoli natiu del Carib i Amèrica del Sud.
Descripció El yopo és gairebé idèntic a l'arbre Anadenanthera colubrina, conegut comunament com a cebil o vilca. Les seves llavors contenen bufotenina.
Propietats Les llavors negres de les tavelles d'aquests arbres es torren i molturen amb calç, les cendres o closques cremades és una pols psicodèl·lica anomenada yopo. El yopo era inhalat pel nas en cerimònies religioses dels aborígens del Carib.
Principis actius: Alcaloides. N,N-dimetiltriptamina, el seu homòleg monometilat en el nitrogen i el seu derivt 5-hidroxilat (bufotenina) y 5-metoxilat.
Indicacions: Al·lucinogen. Es presenten símptomes d'incoordinació motriu i, sovint, es perceben els objectes engruixits (macròpsia).
Taxonomia Anadenanthera peregrina va ser descrita per (Vell.) Brenan i publicat a Kew Bulletin 10(2): 182. 1955. Varietats Anadenanthera peregrina var. falcata Anadenanthera peregrina var. peregrina
Sinònims Acacia microphylla (Willd.) Acacia peregrina (L.) (Willd.) Inga niopo (Willd.) Mimosa acacioides (Benth.) Mimosa niopo (Willd.) Mimosa parviflora (Poiret) Mimosa peregrina Niopa peregrina Piptadenia niopo (Willd.) Piptadenia peregrina (L.)ILDIS LegumeWeb Acacia colubrina Mart. Acacia grata Willd. Mimosa grata (Willd.) Poir. Piptadenia grata (Willd.) J.F.Macbr.Yopo en PlantList
Referències
Bibliografia Altschul, S. v. R. 1964. A taxonomic study of the genus Anadenanthera. Contr. Gray Herb. 193: 3–65. Atahuachi, M. & S. Arrázola. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1-1290. MacMillan, New York. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ . Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1-1181. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 369 pp. López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vi, 1-152. Tesis Universidad Mayor de San Simón, Cochabamba. López, J. A. & J. E. L. Little. 1987. Arboles Comunes del Paraguay 425 pp. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1-108. Serrano, M. & J. Terán. 1998 . Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1-129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.
Categoria:Mimoseae Categoria:Plantes medicinals mimosòidies