El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 191 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1854 - Barcelona: primer concert de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat espanyol. Té lloc al Teatre Odeon. 1863 - Barcelona: s'inaugura el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. 1887 - Reus: comença a donar servei el Tramvia Econòmic de Reus a Salou. 1925 - El règim de Primo de Rivera clausura l'Orfeó Català. 1931 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
Resta del món 1757 - Palashi (Bengala Occidental, l'Índia): la Companyia Britànica de les Índies Orientals obté una victòria definitiva en la batalla de Plassey durant la Guerra dels Set Anys contra el Nabab de Bengala i la Companyia Francesa de les Índies Orientals. 1768 - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cèdula «para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana con otras cosas que se expresa», l'article VII de la qual diu: «Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias.». 1814 - Montevideo (Uruguai): els independentistes del Riu de la Plata culminen el Setge de Montevideo de 1812-1814 ocupant la ciutat durant la Guerra de la Independència Argentina. 1865 - Estats Units: Acaba la Guerra de Secessió amb la victòria de la Unió dels estats del nord. 1894 - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional. 1952 - Corea del Nord: Bombardeig de Corea del Nord pels Estats Units. 1993 - Lausana (Suïssa): Joan Antoni Samaranch inaugura el Museu Olímpic de Lausana. 1996 - Atlanta, Geòrgia (EUA): Michael Johnson bat el rècord dels 200 metres llisos, que tenia des de 1979 Pietro Mennea.
Naixements Països Catalans 1736, Esparreguera, Bisbat de Barcelona: Jaume Pasqual, doctor en dret canònic i civil, abat i prior del monestir de Bellpuig de les Avellanes i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae». 1765, Alpens, Lluçanès: Agustí Canelles i Carreres, astrònom i matemàtic català 1860, Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català 1895, Barcelona: Josep Maria Batista i Roca, historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya. 1919, Barcelona: Andreu Ribera i Rovira, advocat, industrial i polític català 1921, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas, historiadora, novel·lista i poeta valenciana 1931, Barcelonaː Nuria Tubau i Jordi, autora de teatre infantil catalana. 1954, Barcelona: Carme Pinós i Desplat, arquitecta i professora universitària catalana. 1962, Puig-reig, Berguedà: Maria Montserrat Butxaca, poetessa catalana. 1980, Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana. 1982, Maó: Susana Mora Humbert, advocada laboralista i política menorquina; Presidenta del Consell Insular de Menorca. 1990, Vilafranca del Penedès: Laura Ràfols Parellada, futbolista catalana que va jugar a la Primera Divisió de futbol d'Espanya.
Resta del món 1703, Trzebnica, Silèsia: Maria Leszczyńska, reina de França, consort de Lluís XV de França 1763, Les Trois-Îlets, Martinica: Josefina de Beauharnais, emperadriu de França des de 1804 fins a la seva mort 1810, Viena: Fanny Elssler, ballarina austríaca 1855, Dieppe, França: Maude Valérie White, compositora anglesa ( 1876, Paducah, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà 1879 - Sant Petersburg: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos Menia, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab 1883, Londres: Geraldine Beamish, tenista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers 1894, White Lodge, Anglaterra: Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson 1889, Bolxoi Fontan, prop d'Odessa, Imperi Rus: Anna Akhmàtova, destacada poeta de l'edat de plata de la literatura russa 1898, Rudston, Anglaterra: Winifred Holtby, periodista i novel·lista anglesa 1907, Swanage, Dorset (Anglaterra): James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1977 1912, Paddington, Westminster, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, "pare" de la informàtica (la mare és Ada Lovelace) 1925, Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007. 1929: Maces Spring, Virgínia, EUA: June Carter Cash, cantant, compositora, actriu, filantropa, líder en la música country Malmedy, Bèlgica: Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música belga 1933, Montevideo, Uruguai: Hermenegildo Sábat, dibuixant, conegut com el Menchi Sábat. 1937, Viipuri, Finlàndia: Martti Ahtisaari, polític finlandès, President de Finlàndia (1994-2000), Premi Nobel de la Pau de l'any 2008. 1939, Santander, Espanya: Álvaro Pombo García de los Ríos, poeta, novel·lista i activista espanyol. 1940, Edimburg, Escòcia: Stuart Sutcliffe, baixista original de The Beatles. 1943: New Haven, Connecticut, EUA: Vinton Cerf enginyer estatunidenc, considerat un dels pares d'Internet. Premi Internacional Catalunya de l'any 2018. Cincinnati, EUA: James Levine, director d'orquestra i pianista nord-americà, conegut per ser el director musical de l'Òpera del Metropolitan de Nova York del 1976 al 2016. 1948, Torí: Lucetta Scaraffia, historiadora i periodista italiana, reclama un tracte igualitari de l'Església a homes i dones en tots els àmbits. 1956, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca. 1957, Chicago, Illinois: Frances McDormand, actriu estatunidenca que ha guanyat tres cops el Premi Oscar a la millor actriu. 1965, Manchester, Nou Hampshire: Patricia Racette, soprano estatunidenca. 1969, Tel-Aviv, Israel: Achinoam Nini, coneguda pel nom artístic de Noa, cantant israeliana d'origen iemenita. 1970, Brest, França: Yann Tiersen, cantautor i compositor de cinema francès. 1972, Marsella, França: Zinédine Zidane, futbolista francès d'origen amazic. 1976, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Emmanuelle Vaugier, actriu i cantant canadenca. 1979, Meliskerke, Veere: Franca Treur, escriptora i periodista neerlandesa. 1984, Bangor, Gal·les: Duffy –el nom artístic d'Aimée Ann Duffy–, cantant i compositora gal·lesa.
Necrològiques Països Catalans 1222 - Catània, Sicília: Constança d'Aragó i de Castella, princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (n. ca. 1179). 1992 - Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català. 1999 - Barcelona: Francesc Rovira-Beleta, director i realitzador de cinema català (n. 1912). 2005 Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català. Sabadell: Joan Alsina i Giralt, historiador sabadellenc (n. 1913). 2006 - Barcelona: Joaquim Jordà i Català, director de cinema, guionista i traductor català (n. 1935).
Resta del món 1075 - Lieja, principat de Lieja: Teoduí de Baviera, príncep-bisbe. 1213 - Oignies: Maria d'Oignies, beguina, mística del Brabant Való (n. 1177). 1576 - Londres: Levina Teerlinc, miniaturista angloflamenca, pintora de cambra en la cort anglesa. 1839 - Joun, Líban: Hester Stanhope, aristòcrata anglesa, viatgera i exploradora (n. 1776). 1894 - Ville d'Avray, Illa de França: Marietta Alboni, contralt italiana (n. 1826). 1896 - Shoreham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic. 1913 - Madrid, Espanya: Tomàs López Torregrosa, compositor valencià de sarsuela (n. 1868). Tòquio: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (n. 1851). 1939 - L'Havana, Cuba: Antònia Trenchs i Asens, dibuixant, caricaturista i pintora catalana (n. cap a 1913). 1996 - Atenes (Grècia): Andreas Papandreu (en grec Ανδρέας Γεώργιος Παπανδρέου), economista i polític grec, Primer Ministre de Grècia en tres ocasions. (n. 1919). 1998 - Scottsdale, Arizonaː Maureen O’Sullivan, actriu nord-americana d'origen irlandès (n. 1911). 1956 - Moscou (Rússia): Reinhold Glière, compositor rus d'ascendència alemanya (n. 1875). 1959 - París, França: Boris Vian, escriptor i músic francès. 1982 - Gouda: Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (n. 1911). 1983 - Pequín (Xina): Liang Shuming (xinès: 梁漱溟),també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià” (n. 1893). 2008 - Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (n. 1925). 2011 - Sézanneː Christiane Desroches Noblecourt, egiptòloga francesa (n.1913). Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Peter Falk, actor estatunidenc. 2013 Buenos Aires: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo. Altadena, Califòrnia: Sharon Stouder, nedadora estatunidenca. Calabasas, Califòrnia: Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà (n. 1926). 2015 - Castèunòu de Grassa: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia (n. 1932). 2020 - Nova York, EUA: Li Zhensheng, fotoperiodista xinès, autor de fotografies rellevants de la Revolució Cultural xinesa (n. 1940).
Festes i commemoracions Festa Local a Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme i a Bolvir, a la comarca de la Cerdanya. El vespre d'aquest dia i la matinada de l'endemà és la Revetlla de Sant Joan. Comencen les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Festa de les Falles de Barruera (Alta Ribagorça).
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs de Nicomèdia (303); Eteldreda d'Ely, vídua (679); Bili de Vannes, màrtir (914); Lanfranc de Pavia, bisbe (1194); Valeri d'Onhaye, prevere (1199); Thomas Garnet, monjo màrtir (1608); Giuseppe Cafasso, sacerdot (1860). Beats: Maria d'Oignies (1213); Pietro Giacomo de Pesaro, agustí (1496); a l'Orde de Predicadors: Innocenci V, papa. Sants: Fèlix de Sutri, prevere màrtir (257); Agripina de Roma, verge i màrtir (262); Zenó i Zena de Filadelfia, màrtirs (268 o 303); Joan de Roma, prevere màrtir (362); Moeliai de Nendrum, abat (493); Hildulf de Lobbes (707); Jaume de Toul, bisbe (769); Libert de Cambrai, bisbe (1076). Beats: Fèlix de Cîteaux, monjo (1113); Pere de Juilly, predicador (1136); Maria Rafaela Cimatti, monja (1945). Venerable Tommaso Corsini, monjo (1343). Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Lope de Paredes, Francisca Martel.
Església Copta 16 Baoni: sant Onofre el Gran, eremita.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 6 de juliol del calendari gregorià.
Sants de l'Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 10 de juny del calendari julià: Antònia i Alexandre de Constantinoble (313); Timoteu de Prussa, bisbe (s. IV); Aleix de Bitínia, bisbe; Apol·lo, bisbe; Asteri de Petra (s. IV); Teòfanes d'Antioquia, monjo (369); Pansèmnia d'Antioquia (s. IV); Bassià de Lodi, bisbe (409); Basili de Rjasan (1295); Silvà de les Coves de Kíev (); Neànic el Savi, d'Alexandria, màrtir; Canides de Capadòcia, monjo; Gregori d'Assos; Joan Maximòvitx de Tobolsk (1715); Pau de Tobolsk (1770); Sants de Sibèria (1847); Nahum de Solovki (1853); Sergi de Valaam, monjo (1860); Metròfanes de Pequín, primer prevere ortodox xinès, i Màrtirs de la Rebel·lió Bòxer (1900); Nicolau, Basili i Pau, màrtirs (1918); Leontij Vimpen, bisbe de Jenotaj, màrtir (1919); sinaxi dels Pares de Sibèria: Innocenci d'Irkutsk (1731), Macari Glukharev (1847) i Macari Nevski (1926); Timoteu, prevere màrtir (1940).
Església anglicana Santa Eteldreda de Northúmbria, reina.
Església Evangèlica d'Alemanya