Jon Stewart (de nom real: Jonathan Stuart Leibowitz) (Nova York, 28 de novembre de 1962) és un actor i autor jueu estatunidenc especialitzat en la sàtira política.
Biografia Inicis Amb la reputació de ser un noi divertit a l'escola, Jon Stewart va tornar a Nova York el 1986 per provar en el circuit de club de comèdia, però no podria tenir el coratge de pujar a l'escenari fins a l'any següent. El seu debut com a monologuista va ser en The Bitter End, on havia començat el seu ídol còmic Woody Allen. A l'escenari, feia servir el nom de "Jon Stewart", eliminant el seu segon cognom i canviant la pronunciació del seu primer cognom "Stuart" a "Stewart". Ell acostuma a fer broma amb això, ja que la gent tenia dificultats a pronunciar Leibowitz o que "sonava massa Hollywood" (una referència a un acudit de Lenny Bruce sobre el mateix tema). Ha donat a entendre que el canvi del primer cognom va ser a causa de la seva complicada relació amb el seu pare, amb qui Stewart no va contactar mai més.
Stewart es va convertir en un còmic habitual en el Comedy Cellar, on ell era l'últim que actuava cada nit. Durant dos anys, actuaria a les 2 del matí mentre desenvoluparia el seu estil d'humor. El 1989, Stewart va aconseguir el seu primer treball en televisió com a guionista per Caroline’s Comedy Hour. El 1991, va començar a ser el copresentador de Short Attention Span Theater de Comedy Central, amb Patty Rosborough. El 1992, Stewart va presentar l'efímer You Wrote It, You Watch It a MTV, un programa que convidava als espectadors a enviar les seves històries perquè fossin representades pel grup comediant The State.
Stewart sentia que la seva carrera no va arrencar fins a la seva aparició al març de 1993 en el Late Night with David Letterman d'NBC. Es va considerar que ell seria el finalista a ocupar el lloc de Letterman a partir de la retirada d'aquest del programa, però posteriorment el lloc es va lliurar a un llavors relativament desconegut Conan O'Brien.
The Jon Stewart Show El 1993, Jon Stewart va crear The Jon Stewart Show, un programa d'entrevistes a MTV. The Jon Stewart Show va ser el primer talk xou del canal i va ser un èxit immediat, sent el segon programa més vist d'MTV darrere de Beavis and Butt-Head. El 1994, Paramount Pictures va cancel·lar The Arsenio Hall Show, i juntament amb la nova empresa germana d'MTV (a través de l'adquisició per part de Viacom de l'estudi), es va llançar una versió late night sindicada d'una hora de durada de The Jon Stewart Show. Molts canals locals afiliats havien desplaçat el programa de Hall a les 2 de la matinada durant el seu declivi, i el programa de Stewart precedia als blocs matutins en moltes ciutats. Les audiències van ser pèssimes i el programa va ser cancel·lat al juny de 1995. Entre els fans del programa es trobava David Letterman, que va ser l'últim convidat de The Jon Stewart Show. Letterman va contractar a Stewart per a la seva productora Worldwide Pants. Stewart es va convertir a partir de llavors en un presentador convidat per a Tom Snyder en The Late Late Show with Tom Snyder, que era produït per Letterman i emès després del Late Show a la CBS. Això va portar a especular en el sentit que Stewart reemplaçaria aviat a Snyder de forma permanent, però a Stewart li van oferir en realitat el bloc posterior al programa de Snyder, una oferta que ell va rebutjar.
El 1996, Stewart va presentar l'efímer talk show anomenat Where’s Elvis This Week?. Es tratava d'un programa d'humor setmanal, de mitja hora de durada, que s'emetia el diumenge a la nit en el Regne Unit a la BBC Two. Es gravava en el CBS Broadcast Center a Nova York i estava protagonitzat per un conjunt de panelistes, dels quals dos procedien del Regne Unit i altres dos dels Estats Units, que parlaven sobre notícies i temes culturals. El programa es va estrenar al Regne Unit el 6 d'octubre de 1996; es van emetre cinc episodis en total. Els panelistes més destacats van ser Dave Chappelle, Eddie Izzard, Phil Jupitus, Nora Ephron, Craig Kilborn, Christopher Hitchens, Armando Iannucci, Norm Macdonald, i Helen Gurley Brown. El 1997, Stewart va ser triat per ser el presentador i entrevistador del desè especial de George Carlin d'HBO, 40 Anys de Comèdia.
The Daily Show El 1999, Stewart va començar a presentar The Daily Show a Comedy Central, quan Craig Kilborn va deixar el programa per reemplaçar Tom Snyder en The Late Late Show. El programa barreja l'humor amb les notícies més importants del dia, normalment sobre política, mentre de forma simultània es burla dels polítics i molts periodistes, així com els mitjans de comunicació informatius. En una entrevista en The O'Reilly Factor, Stewart va negar que el programa tingués una agenda política intencionada, dient que l'objectiu eren el "riure". "La mateixa feblesa que em va conduir a la comèdia també forma part del meu programa", volent dir que se sentia incòmode parlant sense escoltar al públic riure. De totes maneres, The Daily Show informa a les generacions més joves del que passa actualment al món, i dona aquesta informació en una forma que pot ser informativa i còmica. "Stewart no ens ofereix cinisme pel seu propi bé, sinó com una forma juganera d'oferir els tipus de percepció que no es permeten en formats de notícies més seriosos que servilment s'aferren a la causa oficial dels fets".Bennett, Lance W. "Relief in Hard Times: A Defense of Jon Stweart's Comedy in an Age of Cynicism." Critical Studies in Media Communication. 24.3 (2007): 278-283. Print. miniatura|L'ex-corresponsal Stephen Colbert, que donava vida al personatge d'un tertulià molt conservador i d'extrema dreta. Stewart ha presentat des de llavors gairebé totes les emissions del programa, excepte unes poques ocasions en les quals els corresponsals com Stephen Colbert, Rob Corddry, Jason Jones i Steve Carell el van substituir, i durant el període de John Oliver com a presentador durant l'estiu de 2013. Stewart ha guanyat un total de 19 Emmys per The Daily Show, ja sigui com a guionista o productor. El 2005, The Daily Show i Jon Stewart van rebre un premi Grammy com a Millor Àlbum de Comèdia per l'edició audiollibre d'Amèrica (The Book). El 2000 i 2004, el programa va guanyar dos premis Peabody per la cobertura de les eleccions presidencials d'aquests anys, anomenades Indecision 2000 i Indecision 2004, respectivament.
L'episodi del 20 de setembre de 2001, el primer després dels atacs del 11-S, va començar sense introducció. Anteriorment, la introducció contenia imatges d'una avioneta cap al World Trade Center i Nova York. Els primers nou minuts del programa mostraven a Stewart amb llàgrimes donant el seu personal punt de vista del que havia passat. El seu discurs va acabar així:
"La vista… des del meu apartament… era el World Trade Center… i ara ha marxat, l'han atacat. Aquest símbol de l'enginy, i la força, i el treball, i la imaginació i el comerç americans, i ha marxat. Però sabeu quina és la vista ara? L'Estàtua de la Llibertat. La vista des del Sud de Manhattan és ara l'Estàtua de la Llibertat. No pots superar això".
A mitjans de 2002, entre els rumors que David Letterman es traslladaria de la CBS a l'ABC quan el seu contracte s'extingís, es rumorejava que Stewart seria el reemplaçament de Letterman a la CBS. Al final, Letterman va renovar el seu contracte amb la CBS. En l'episodi del 9 de març de 2002 de Saturday Night Live, presentat per Jon Stewart, un sketch del "Weekend Update" es burlava de la situació.
A final de 2002, ABC va oferir a Stewart el seu propi talk show que s'emetria abans de Nightline. El contracte de Stewart amb The Daily Show estava a punt d'expirar, i ell va expressar un gran interès. ABC, no obstant això, va decidir donar-li el bloc pre-Nightline a una altra estrella de Comedy Central, Jimmy Kimmel.
El 4 d'abril de 2006, Stewart es va enfrontar al senador nord-americà John McCain sobre la seva decisió per aparèixer a la Universitat de Liberty, una institució fundada per Jerry Falwell, a qui McCain havia denunciat anteriorment com un dels “agents de la intolerància”. En un punt de la conversa, Stewart va preguntar a McCain: "No ens estàs tornant bojos? Ens estàs tornant bojos? Perquè si t'estàs tornant boig i et vas al món de la base boja… Vas a anar al món de la base boja?". McCain va respondre: "Em temo que sí". El vídeo va ser reproduït a CNN i va crear una explosió d'articles per tota la blogosfera.
El 2007, The Daily Show es va involucrar en l'anunci de Stephen Colbert que es presentaria com a candidat a la presidència el 2008. El 2008, Stewart va aparèixer al programa de notícies Democracy Now!. Un article del The New York Times el 2008 va qüestionar si ell era, en una frase originalment usada per descriure el longeu presentador de notícies Walter Cronkite, "l'home més fiable d'Amèrica".
El 28 d'abril de 2009, durant un debat sobre la tortura amb Clifford May, Stewart va expressar la seva opinió que l'expresident Harry S. Truman va ser un criminal de guerra pel seu ús de la bomba atòmica al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Més tard, Stewart va defensar la seva afirmació: "Això és el que penso de les bombes atòmiques. Crec que si llancessis una bomba atòmica 15 milles lluny i diguessis, 'La propera va cap a tu', llavors creuria que està bé. Per llançar-la en una ciutat, i matar un centenar de milers de persones. Sí. Crec que això és criminal". El 30 d'abril de 2009, Stewart es va disculpar al seu programa, i va afirmar que no creia que Truman fos un criminal de guerra: No hauria d'haver dit això, i ho vaig fer. Així que ara mateix dic, no, no crec que aquest fos el cas. La bomba atòmica, una decisió molt complicada en el context d'una guerra horrible, i em retracto perquè va ser una cosa estúpida que vaig dir, al meu judici".
L'abril de 2010, Comedy Central va renovar el contracte de Stewart per presentar The Daily Show el 2013. Stewart cobra uns 1,5 milions de dòlars declarats per una temporada de The Daily Show. Segons la llista de Forbes de famosos el 2008, ell guanyava 14 milions de dòlars per any.
El 16 de setembre de 2010, Stewart i Stephen Colbert van anunciar un míting pel 30 d'octubre, conegut com el "Ral·li per restaurar el seny i/o la por". Va tenir lloc en el National Mall de Washington DC i va atreure al voltant d'uns 215.000 participants. Al desembre de 2010, la Casa Blanca i altres mitjans de comunicació i notícies van reconèixer el mèrit de Stewart per conscienciar sobre la dilació republicana en la "Llei James Zadroga de la Salut i Compensació del 11-S" al públic, portant al pas definitiu d'una indemnització que dona assistència mèdica als serveis d'emergència, la salut dels quals hagi estat afectada greument pel seu treball a la Zona Zero.
Al programa del 10 de gener de 2011, Stewart va començar amb un monòleg sobre el tiroteig a Tucson, Arizona. Stewart va dir que desitjaria que les "incoherències de la gent boja no se semblessin de cap manera a com en realitat parlem a la televisió".Snyder, Steven James "The Night Shift: Jon Stewart Confronts the Arizona Shootings, Makes a Passionate Appeal For Sanity and Hope" , TIME Magazine Online. Abans de la pausa publicitària, Stewart va explicar als espectadors que el programa tornaria a la normalitat la següent nit. Després de la pausa publicitària, el programa va emetre una reposició d'un reportatge fet per Jason Jones dos anys abans.Linkins, Jason "Stewart, Colbert Draw Contrasts In Response To Tucson Shooting", Huffington Post Online. Com a resultat de posicions polítiques de tan alt nivell, Stewart és reconegut més com a força política que com a còmic. The New York Times suggeria que ell és "l'equivalent avui dia d'Edward R. Murrow" i el diari britànic The Independent l'anomenava "satíric en cap". En una entrevista, el senador John McCain descrivia a Stewart com "un modern Will Rogers i Mark Twain".