Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria Polònia. Miecislau no era el nom real del duc sinó que se li donava més tard - els documents contemporanis l'anomenaven Mesco, Misico, Mesico, Msko o similar, amb una excepció estranya - també apareixia com Dagome en un document anomenat Dagome iudex.
Orígens miniatura|Segons una llegenda, Miecislau va ser cec durant els primers set anys de vida i va guanyar la vista durant el postrzyżyny (primera tallada de cabells), que era un ritual pagà del dret de pas. No hi ha informació certa sobre la vida de Miecislau abans que prengués el control de les seves terres. Només la Crònica de la Petita Polònia dona la data del seu naixement entre els anys 920–931 (segons la versió del manuscrit); tanmateix, els investigadors moderns no reconeixen la crònica com una font fiable. Diversos historiadors basant-se en les seves investigacions van postular que la data del naixement de Miecislau era entre 922–945; l'activitat del duc en els seus últims anys de vida apropa la data del seu naixement a aquest darrer any.
Tradicionalment, s'ha pensat que el nom de Miecislau era un diminutiu de Mieczysław, però això és refutat per la majoria dels historiadors moderns. Segons una llegenda descrita per primera vegada per Gallus Anonymus, Miecislau va ser cec durant els seus primers set anys de vida. Aquesta típica al·legoria medieval es referia al seu paganisme més que a una discapacitat real. Un altre nom de Miecislau, Dagome, apareix al document de Dagome iudex, encara que el seu origen és incert. Els historiadors especulen que es va derivar del nom cristià adoptat per Miecislau, Dagobert o una abreviatura dels dos noms: Dago per Dagobert i jo per Miecislau.
Tenia probablement una germana de nom desconegut, i dos germans: un d'ells, de nom desconegut, morí en batalla al voltant de 964 i el segon, nomenat Czcibor, va ajudar a Miecislau a derrotar el comte Odo I de la Marca Oriental de Saxònia en la batalla de Cedynia el 972.
Regnat El seu regnat va començar al voltant de 960 a la Gran Polònia (Wielkopolska), Cuiàvia (Kujawy) i possiblement a Pomerània oriental. La primera etapa de Miecislau estigué dominada per la disputa amb les tribus dels velets i volinians de la zona del Mar Bàltic, i el seu aliat, el comte saxó Wichman. El 965 es casà amb Doubravka de Bohèmia, filla de Boleslau I de Bohèmia i es batejà el 966, probablement sota la influència de la seva muller cristiana o potser per a evitar la confrontació amb el Sacre Imperi Romanogermànic a l'oest. Construïa una església dedicada a Sant Jordi a Gniezno i el 968 fundava la primera catedral polonesa a Poznań dedicada a Sant Pere. Aquests esdeveniments són també coneguts com el baptisme de Polònia. En el 967 havia conquerit, almenys parcialment, Pomerània occidental.
La Guerra del margravi Geró; l'homenatge de Miecislau a l'emperador L'any 963 el marcgravi Geró va conquerir els territoris ocupats per les tribus polabians lusàcia i słupian, i com a resultat va entrar en contacte directe amb l'estat polonès. Al mateix temps (al voltant del 960) Miecislau I va començar la seva expansió contra les tribus dels volinians i els lutici. La guerra va ser registrada pel viatger Abraham ben Jacob. Segons ell, Miecislau I havia lluitat contra la tribu Weltaba, comunament identificada amb els Veleti. Wichmann el Jove, un noble saxó que aleshores era líder d'una banda d'eslaus polabis, va derrotar a Miecislau dues vegades, i cap al 963 un germà de Miecislau, del qual es desconeix el nom, va morir en combat. Les fronteres a la desembocadura del riu Òder també van ser desitjades pels margravis alemanys. A més, la Bohèmia Veleti, que en aquell moment posseïa les regions de Silèsia i la Petita Polònia, constituïa un perill per al jove estat dels polons. La crònica de Thietmar planteja alguns problemes d'interpretació de la informació sobre l'atac del margravi Gero a les tribus eslaves, com a resultat de la qual suposadament es va subordinar a l'autoritat de l'emperador Lusàcia i els Selpuli, és a dir les tribus słupians i també Miecislau amb els seus súbdits. Segons la majoria d'historiadors moderns, Thietmar va cometre un error resumint la crònica de Widukind, col·locant allí la incursió de Geró en comptes de la lluita que Miecislau va dur a terme en aquella època contra Wichmann el Jove. Altres fonts no fan esment d'aquesta conquesta i de posar l'estat polonès en el mateix peu que els eslaus polabis. D'altra banda, els partidaris de la teoria de la invasió de Gero creuen que el margravi realment va dur a terme una invasió reeixida, com a resultat de la qual Miecislau I es va veure obligat a rendir homenatge a l'emperador Otó I i també es va veure obligat a adoptar el catolicisme mitjançant l'Església alemanya. La tesi que proposa la introducció del catolicisme arran d'aquesta guerra no troba confirmació en les fonts alemanyes.
Segons la crònica de Thietmar, Miecislau va rendir homenatge a l'emperador des de les terres usque a Vurta fluvium (fins al riu Vartaa). Amb tota probabilitat Miecislau va decidir pagar tribut per evitar una invasió semblant a la que havia patit Lusàcia. Aquest homenatge tindria lloc l'any 965, o a tot tardar l'any 966. Molt probablement el tribut només s'aplicava a la terra de Lubusz, que es trobava a l'esfera d'influència alemanya. Aquesta comprensió de la qüestió del tribut explica que ja l'any 967 Miecislau I fos descrit a les cròniques saxones com l'amic de l'emperador (o aliat, partidari, en llatí: amicus imperatoris).
A la mort de Geró el 965, la seva vasta Marca Geronis es va dividir en diverses marques més petites i el poder a la zona fou exercit per senyors de la guerra sense control. Miecislau va aprofitar l'ocasió per capturar l'estuari poc defensat i econòmicament important de l'Oder al mar Bàltic, per tal d'assegurar la seva influència a Pomerània fins a Wolin. Al seu torn, Odó I havia estat investit marcgrau la Marca Oriental de Saxònia per l'emperador i era l'encarregat de recollir tributs de les tribus que interessaven a Miecislau.
Miecislau i el seu poble van ser descrits cap a l'any 966 per Abraham ben Jacob, un viatger jueu sefardita, que en aquell moment va visitar la cort de Praga del duc Boleslau I de Bohèmia. Abraham va presentar Miecislau I com un dels quatre reis eslaus, regnant sobre una vasta àrea del nord, amb una força militar molt apreciada i substancial a la seva disposició. Registres contemporanis més precisos sobre Miecislau van ser compilats per Widukind de Corvey i, mig segle més tard, pel bisbe Thietmar de Merseburg.
Quan Miecislau I va prendre el relleu del seu pare, la federació tribal dels polans de la Gran Polònia s'havia anat expandint activament durant algun temps. Continuant aquest procés, potser en els primers anys del regnat de Miecislau, si no ho havia fet ja el seu pare, Miecislau I va conquerir Masòvia. Probablement també durant aquest període o abans, es va obtenir almenys una part de la Pomerània de Gdańsk. Aleshores, els interessos de Miecislau es van concentrar principalment en les àrees ocupades per les branques orientals (és a dir, prop del riu Òder) dels eslaus polabis.
En el moment d'arribar al poder, el territori no estava unificat i va construir uns quants castells al voltant del seu país. Els més importants eren els de: Poznań, Gniezno i Ostrów Lednicki. Aquest darrer era una fortalesa en forma d'anell d'aproximadament 140 m de diàmetre, contenint la seva residència, un palau de pedra, que venia a ser la primera arquitectura monumental del país. Alguns historiadors suggereixen que Miecislau havia promès fidelitat a l'emperador Otó I el Gran, a l'emperador Otó II i una altra vegada a l'emperador Otó III. Tanmateix, hi ha molta discrepància sobre aquest punt des del costat polonès - principalment si la seva fidelitat representava la totalitat de Polònia, o només una part.
Matrimoni i conversió al cristianisme miniatura|Ostrów Lednicki, ruïnes de palatium i capella Probablement l'any 964 Miecislau va iniciar negociacions amb Boleslau I, duc de Bohèmia. Com a resultat, l'any 965 Miecislau es va casar amb la seva filla Doubravka de Bohèmia. És probable que aquesta aliança política polonesa-bohèmia hagi estat iniciada pel governant polonès. És probable que el matrimoni es va concertar oficialment el febrer de 965.
El següent pas va ser el bateig de Miecislau. Hi ha diferents hipòtesis sobre aquest esdeveniment. Molt sovint s'assumeix que va ser una decisió política, destinada a acostar l'estat de Miecislau als txecs i facilitar les seves activitats al territori dels eslaus polabis. Al mateix temps, el baptisme va reduir la probabilitat de futurs atacs dels marcgravis alemanys i els va privar de l'oportunitat d'intentar la cristianització de les terres de Miecislau per la força. Un motiu addicional podria ser el desig de Miecislau d'eliminar del poder la influent classe de sacerdots pagans, que podria haver estat bloquejant els seus esforços per establir un govern més centralitzat.
Una hipòtesi diferent es relaciona amb l'esmentada acceptació de la veracitat de la invasió de Polònia per part de Gero. Segons ella, va ser l'atac del margravi el que va forçar la catolització, que havia de ser un acte de subordinació a l'emperador, fet sense la mediació del papa.
miniatura|L'espasa de Pere, una relíquia religiosa regalada pel papa Joan XIII a Miecislau o Jordan, primer bisbe polonès. Va arribar a Polònia cap al 968, després de la conversió de Miecislau. Encara altres motius eren responsables segons Gallus Anonymus, qui va afirmar que va ser Dobrawa qui va convèncer al seu marit de canviar la seva religió. Així mateix, el cronista Thietmar atribueix la conversió de Miecislau a la influència de Dobrawa. No hi ha raons per a negar el paper de Dobrawa en l'acceptació del catolicisme romà per part de Miecislau; no obstant això, acreditar a les esposes dels governants amb influència positiva sobre les accions dels seus marits era una convenció comuna en aquest moment.
Generalment es reconeix que el bateig de Miecislau I va tenir lloc l'any 966. El lloc és desconegut; podria haver passat en qualsevol de les ciutats de l'Imperi (possiblement Ratisbona), però també en una de les ciutats poloneses com Gniezno o Ostrów Lednicki. La creença que el baptisme es va fer a través dels txecs per evitar la dependència d'Alemanya i l'Església alemanya és incorrecta, perquè Bohèmia no tindria la seva pròpia organització eclesiàstica fins al 973. En el moment del bateig de Miecislau, l'establiment de l'església bohèmia existent formava part de la diòcesi de Regensburg. Així, si el governant polonès acceptava el baptisme per mediació de Praga, s'havia de sancionar a Ratisbona. Tanmateix, el vocabulari religiós (paraules com baptisme, sermó, pregària, església, apòstol, bisbe o confirmació) es va adoptar de la llengua txeca i havia de provenir del seguici de Dobrawa i dels elements de l'església que van arribar amb ella. Potser amb ella també vingué el primer bisbe polonès, Jordània. Podria ser que la raó de la preferència txeca de Miecislau fos l'existència a Bohèmia d'una missió que seguia els preceptes dels germans romans d'Orient i posteriors sants Ciril i Metodi, que desenvoluparen i realitzaren la litúrgia en el ritu eslau, més fàcil d'entendre. per Miecislau i els seus súbdits. La branca de l'església de ritu eslau havia sobreviscut a Bohèmia durant cent anys més després del bateig de Miecislau.
Conquesta de Pomerània miniatura|Wichmann el Jove es rendeix al príncep polonès Miecislau de Franciszek Smuglewicz (principis del )