Cesàrea fou l'esposa de Carudo, matrimoni de la fi del i començaments del VI de qui se'n fa referència en una làpida sepulcral (avui desapareguda) trobada a Llafranc, al Baix Empordà.
Cesàrea i Carudo donen nom a dos carrers que discorren paral·lels a Llafranc des del passeig de Cípsela. Aquesta ubicació no és triada a l'atzar; ja que es tracta d'un matrimoni que figura en la làpida sepulcral paleocristiana trobada a Llafranc a final del . Es tracta, doncs, dels noms de persona més antics del terme de Palafrugell.
La làpida, de marbre blanc, era trencada en tres trossos i mancaven alguns fragments. La va adquirir Josep Pella i Forgas, qui la va donar a conèixer, tot i que avui es troba desapareguda.
L'historiador Xavier Rocas Gutiérrez fa la traducció següent del text en llatí:
L'estudi d'aquest text indica que, a la fi del segle V o a començament del VI, Carudo i Cesàrea viatjaven per mar (probablement des de França, desterrats per motius religiosos) quan Carudo va morir i el van enterrar a Llafranc, on la seva vídua li va voler deixar un últim i sentit missatge.
Referències
Categoria:Cultura de Palafrugell Categoria:Art de l'antiga Roma Categoria:Biografies del segle VI Categoria:Morts al Baix Empordà Categoria:Romans del segle V