fou un compositor i autor dramàtic espanyol.

Estudià en el seminari de Las Palmas, sota la direcció dels jesuïtes. Fou un músic precoç, perquè als catorze anys ja va compondre la seva primera Missa a gran orquestra, que estrenà a la Catedral. Als divuit fou nomenat director de la Banda del Batalló de Milícies. Anys més tard anà a Madrid a fer oposicions a músic major de l'Exèrcit i aconseguí la plaça amb el número 1. Com que tardava a crear-se el regiment d'Infanteria de Las Palmas i no volia sortir de la seva terra, demanà l'excedència.

Era segon organista de la catedral i passà a ocupar la vacant del primer. Vers els anys 1892-1894, solia anar tots els hiverns a Las Palmas un francès que es deia era comissionista i aficionat a la música. Feu amistat amb l'organista canari, i sovint l'acompanyà a l'orgue durant els oficis. Li donava temes melòdics a Tejera perquè aquest els desenvolupes en els ofertoris. El mestre Tejera, que mai posà un paper en el faristol, desenvolupava aquells temes inspiradíssims. En estrenar-se a París l'òpera Enric VIII i arribar a Las Palmas una revista il·lustrada francesa amb fotogravats de l'estrena amb el retrat de l'autor, Camille Saint-Saëns, es descobrí que el comissionista Charles Sannois, l'amic francès tant aficionat a l'orgue, era en realitat aquell eminent compositor, considerat en la seva època com el primer organista del món.

Saint-Saëns fou nomenat fill adoptiu de la capital canària i, en ocasió d'invitar-lo al capítol catedralici perquè hi fes un concert d'orgue, en ensenyar-li el tresor artístic de la basílica, com que els capitulars li mostraren la gran llàntia del creuer, dient-li que era de plata massissa, Saint-Saëns contestà: «Sí, sí però vostès tenen un organista d'or.» Per indicació del músic francès, Tejera va portar al teatre els costums populars i els temes folklòrics musicals de les illes Canàries.

El 22 d'abril de 1902 s'estrenà en el Teatre Principal de Las Palmas un drama líric de la vida camperola, titulat Folias tristes, executat per joves de la Sociedad Filarmónica. En anys successius va compondre la lletra i la música de La hija del Mestre, de costums dels pescadors; Navidades, sarsuela de costums dels temps isabelins, i El indiano, comèdia humorística musicada, totes també en tres actes i estrenades amb èxit. La labor del mestre Tejera fou copiosa: més de 200 marxes triomfals i fúnebres per a banda; les simfonies Por mi patria y para mi patria i La afortunada, per a orquestra, premiades amb medalla de plata per la Sociedad de Amigos del País, que també li concedí una medalla d'or per les seves obres teatrals.

Home pietós, són incomptables les seves composicions religioses. Un Miserere, un Stabat Mater a gran orquestra, misses, pregàries, cançons de maig i eucarístiques, lletanies, motets o himnes, en les quals brilla la seva original inspiració, ja que l'arrelament de l'autor a la seva terra, que mai va voler abandonar, dona a la seva obra un caràcter molt personal, sense influències exòtiques.

Deixà inèdites diverses composicions folklòriques: El cambullonero, Parranda, Serenata canaria, El canto del Boyero, La mantilla canaria, El repique de la catedral, etc. A la seva Rapsòdia canària resten recollits tots els cants populars de l'arxipèlag.

Bibliografia Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1940-41, pàg. 372'' ()

Categoria:Dramaturgs espanyols en castellà Categoria:Compositors de sarsuela espanyols Categoria:Músics canaris Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX Categoria:Escriptors canaris en castellà Categoria:Dramaturgs africans Categoria:Compositors africans Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XIX Categoria:Artistes de Las Palmas de Gran Canària Categoria:Compositors espanyols morts al segle XX Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX