Joan Carreras i Dagas (Girona, 7 de setembre del 1828 - La Bisbal d'Empordà, 19 de desembre del 1900), compositor, pedagog, organista i bibliòfil, va ser autor d'un gran nombre d'obres musicals i se li atribueix la fundació de la primera escola moderna de música a Girona. Fou pare del també músic Laureà Carreras i Roure.*Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11, pàg. 1331. ()

Biografia Va ser deixeble d'Antoni Vidal, organista i mestre de capella de la col·legiata de Sant Feliu de Girona i del mestre de capella de la Catedral de Girona, Josep Barba. El 1836 entrà com a escolà de cor a la Catedral i del 1851 al 1860 ell mateix en va ser, al seu torn, mestre de capella, succeint precisament el mestre Barba.

Pels voltants de 1850 fundà un Establiment Musical, o primitiva escola de música, a la seva ciutat natal. Per l'ocasió va publicar un manifest-programa d'estudis amb un seguit de noms importants de la nova pedagogia musical d'aquells moments: Rodolph pel solfeig, Czerny, Vigerie, Kalkbrenner i Cramer per al piano, Joaquim de Piniés i Espinola per l'harmonia. L'escola es comprometia a avisar els pares si l'alumne tenia poca capacitat per la música i, també, a organitzar mensualment una audició vocal i instrumental a càrrec de l'alumnat perquè se'n veiessin els progressos.

El 1860 guanyà per oposició la plaça de mestre director de l'Escola de Cecs de Barcelona i formà part de l'Orquestra del Liceu i treballà a la parròquia de Santa Maria del Pi. El 1876 marxà a viure a Pons (Charente Marítim), França, d'on en tornà el 1880. Nomenat organista i mestre de capella de la parròquia de la Bisbal d'Empordà, en aquella vila constituí una escola de música que tindria gran repercussió en el món sardanístic: contribuí al naixement de la cobla La Principal de la Bisbal i formà un seguit de músics que esdevindrien cabdals en el món de la dansa catalana (Josep Casanovas "Paixero", Josep Pi i Pascual, Josep Maria Soler i Montaner, Pere Rigau "Barretó").

Va arribar a posseir una molt notable col·lecció bibliogràfica d'especialització musical. En el dictamen que Felip Pedrell va fer el 1890 per a la Diputació de Barcelona, en va dir: "Es la historia musical, singularmente la del Principado catalán, olvidada lastimosamente, la que pasa delante de los ojos asombrados, al contemplar en centenares de obras inéditas los gloriosos precedentes de individualidades poco menos que desconocidas". En aquesta col·lecció s'hi descobrí un quadernet manuscrit del d'autor anònim amb cinc sardanes curtes, les més antigues que es coneixen.

La seva obra com a compositor és vasta (més de dues mil obres) i toca diversos gèneres. En la música religiosa, és autor de més de quaranta misses, una vintena de motets i altres peces. En música profana, compongué òperes, sarsueles, cançons, sardanes…

Malgrat el prestigi que assolí en vida, les seves composicions han quedat arraconades pel pas del temps i el canvi en els gustos musicals produït. El seu fons fou adquirit per la Diputació de Barcelona, junt amb la seva important col·lecció d'instruments musicals i la seva excel·lent biblioteca, constituint l'inici del fons musical de la Biblioteca de Catalunya. Felip Pedrell va elaborar un catàleg del fons.

Selecció d'obres Ángeles y niños (ca. 1880), per a piano Ausiàs March, meditación para piano (1882) Blanca azucena, simfonia per a cobla El canto de los ángeles (1882), per a piano La colonie espagnole (1879), pas-doble militar Los ecos de Cataluña: marcha triunfal Es un ángel: schotisch (1897), per a piano a quatre mans Estudiantina (1883), per a violins, clarinet, cornetí i baix Una fiesta mayor en un pueblo de Cataluña (1891), per a banda militar Julia (1891), masurca per a dues bandúrries i guitarra María Victoria: nocturno para piano (1883), en honor de l'esposa del rei Amadeu I Miniatura (1885), per a violins, flauta, cornetí, fiscorn i contrabaix Quartet (1889), per a quartet de corda Romería a Nuestra Señora de Montserrat: fantasía descriptiva (1870), per a orquestra

El árbol de Guernica (1893), orquestració de la composició original de J.M. de Iparraguire Los dos ciegos: entremés lírico dramático (1892), instrumentació de l'obra original de Luis Olona y Barbieri

Música per a l'escena Catalunya (1887), sarsuela en dos actes Un cop de cap: segona part de "El sant de l'amo" (1915), sarsuela en un acte, amb llibret de Joaquim Hostench i Francesc Bracons Il rinegato (1846), òpera en tres actes Los pastorcillos (1869), òpera en tres actes Rosamunda in Ravenna (1848), òpera El sant de l'amo (1888), sarsuela en dues parts Venjança cristiana (1890), sarsuela en tres actes

Música sacra Al cor de Jesús, cançó amb lletra de Jacint Verdaguer Alma enamorada; Alma Redemptoris Mater (ca. 1890), per a cor amb acompanyament d'orgue Asumpta es Maria (1892), missa a 3 veus, cor, orgue, harmònium i orquestra Ave Maris Stella (1850), himne per a 2 cors i orquestra Cántico a Santa Cecilia (1883), per a quatre veus i orquestra De Profundis (1880), missa a 3 veus i orquestra Jesús als pecadors, cançó amb lletra de Verdaguer Kyrie Eleison (1892), missa a quatre veus i orquestra Laudate eum (1893), missa a 3 veus, cor i orquestra Mater Clementissima (1852), missa a dos cors i orquestra Mater Divinæ Gratia' (1851), missa a 3 veus i orquestra Mater Dolorosa (1890), missa a 3 veus, cor i orquestra Mater Pietatis (1886), missa a 4 veus i orquestra Misa Ilusoria: ópera (1839-1840), per a veus i orquestra La naissance de Nôtre Dame: nocturne, op. 586 (1885), per a piano Ofici complet de la preciosa sang de Nostre Senyor Jesucrist (1852) ¡Oh Cor Amoris! (1895), missa a 3 veus i orquestra Regina Martirum (1888), missa a 3 veus i orquestra Salve Regina (1897), per a orquestra Stabat Mater, a quatre veus i cor, amb acompanyament de conjunt de corda i orgue Tu se sacerdos in æternum (1890), missa a 3 veus, cor i orquestra ¡Virgen de la Piedad, Dios te salve! (>1893), pregària per a mezzo-soprano i orgue, amb lletra de Trinitat Aldrich i Pagès

Música vocal Cançó de les flors (ca. 1880), per a veu, cor i orgue, amb lletra de Verdaguer Cançó del mariner (1889), a dues veus Cançó dels fusters, cor a 4 veus Cantata. Antífona (1877), per a dos cors i orquestra L'esperit català: himne (1888), per a veu i piano Felisseta (ca. 1833), consultable a l'Erato Partitura Digital La filla de Maria, amb lletra de Verdaguer Fleur d'hiver: romance (>1876), text de l'''abbé Augustin Rainguet Gallia (1879), cantata a 4 veus i acompanyament Himno a la Patria (1889) Himno dedicado al Ayuntamiento de Barcelona, per a tres veus i acompanyament Liber Scriptus, per a tenor i baríton i orquestra ¡Madre Mía!: romanza (1872) La nit, a 4 veus i acompanyament La pageseta amorosa en las ballas de la festa, per a tres veus Sospirs, amb lletra de Verdaguer Los teixidors (1890), cor a quatre veus Los veremadors, cor a tres veus

Sardanes La flor catalana (1887), obligada de cornetí La Glòria i la Montserrat La padrina Pau marxant El traginer (1883). Té la peculiaritat que el trombó ha estat substituït per uns cascavells. El tramvia del Baix Empordà (1887). Dedicada al tren Palamós-Girona, Joaquim Galí li va posar lletra

Referències

Bibliografia Lluís Brugués i Agustí - Josep M. García i Balda. Joan Carreras i Dagas (1823-1900). Girona: Ajuntament de Girona, 2014. Lluís Brugués i Agustí. La música a Girona. Història del Conservatori Isaac Albéniz. Girona: Diputació de Girona-Conservatori de Música Isaac Albéniz, 2008.

Lluís Albert i Rivas L'oblidat gironí Joan Carreras i Dagàs, publicat a la Revista de Girona 151 (1992) Lluis Albert i Rivas Juan Carreras Dagàs publicat a la Revista de Girona 7 (1959) Catálech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona Barcelona: Diputació, 1909 Obras musicales raras, curiosas e interesantes desde el siglo XVI hasta el siglo XIX inclusive propiedad de Juan Carreras Dagás La Bisbal: Imp. Eleuterio Codolá, ca.1900 Catálogo de la Biblioteca Musical y Museo Instrumental propiedad de Juan Carreras y Dagás Barcelona: Imp. de Manuel Miró, 1870

Enllaços externs Fons Joan Carreras Dagas de la Biblioteca de Catalunya Llista de les sardanes de Joan Carreras La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Maria Montiel Galdon i Arrué Obres de Joan Carreras i Dagas als fons musicals de Catalunya

Categoria:Compositors de sardanes gironins Categoria:Compositors de sardanes del segle XIX Categoria:Mestres de capella de la catedral de Girona Categoria:Bibliòfils catalans Categoria:Morts a la Bisbal d'Empordà Categoria:Mestres de capella catalans del sud contemporanis Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors d'òpera catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX