La segona meitat del segle XX suposa, als Països Catalans, canvis profunds del teixit socioeconòmic. El turisme s'imposa com a principal activitat productiva. El nou esquema productiu necessita grans quantitats de terreny per a equipaments turístics de tota mena. Aquesta activitat, que reporta enormes beneficis, també apuja la cotització de les terres litorals, provoca profunds desequilibris territorials i sectorials i introdueix impactes negatius derivats de la massificació estacional de determinats indrets. A partir dels anys seixanta es produeix un abandonament progressiu de les activitats del sector primari en favor d'un sector terciari que, pràcticament d'estrena a casa nostra, s'implanta amb força especialment al litoral. Amb un decalatge temporal i amb permís d'unes institucions que, a Espanya, pugen al carro de la democràcia, arrela una certa consciència proteccionista a la societat. És el moment de reclamar per al bé públic la conservació d'espais com ara els Aiguamolls de l'Empordà, l'Albufera de València o la de Mallorca. És el moment de reclamar que es preservin espais, especialment litorals i propers a nuclis urbans com s'Albufera des Grau, la marjal de Pego i Oliva o la Dragonera. A mesura que avança el temps, la llista de llocs a preservar de l'urbanisme desmesurat creix a tot el país, la qual cosa té com a conseqüència un conjunt d'espais naturals protegits que, a vegades, està més marcat per la urgència de la protecció que per un disseny asserenat d'una xarxa representativa dels sistemes naturals.
S'arriba al segle XXI amb un conjunt d'espais naturals distribuïts pels diferents territoris del país. La fragmentació administrativa en diversos estats (Espanya, França, Itàlia, Andorra), comunitats autònomes, províncies i departaments no permetria en cap cas parlar d'una xarxa d'espais naturals protegits als Països Catalans. La situació és complexa, les diferents normatives que afecten el territori de manera geogràfica i sectorial són dissenyades i aplicades pels diferents organismes de governs estatals, autonòmics, diputacions provincials, prefectures, consells insulars i municipis.
Respecte del fet protegit pels espais naturals reconeguts, la diversitat recollida per les diferents figures de protecció és realment notable. Als Països Catalans és possible fer una transició des dels prats alpins fins a les dunes litorals en pocs quilòmetres. Als espais naturals protegits dels Països Catalans tenim representats: Sistemes de llacuna litoral amb major o menor grau d'intervenció humana i amb diferents estats de rebliment. Al context mediterrani els paisatges i sistemes naturals integren l'acció humana des de fa molts segles fins a convertir-la en un element modelador més. Diversos han donat l'actual configuració a llocs sovint emblemàtics per la conservació del medi natural als respectius territoris. Espais naturals –els citarem sense parar esment a la figura de protecció ni a l'administració que en fa la gestió– com les albuferes i albuferetes (València, es Grau, Mallorca), les llacunes litorals o properes al mar (el Fondo, la Mata-Torrevella), els aiguamolls i marjals (Pego-Oliva, dels Moros, els de l'Empordà), les salines (Santa Pola, d'Eivissa i Formentera), els prats (Cabanes-Torreblanca) o els deltes fluvials (de l'Ebre, el del Llobregat) han estat llargament reivindicats com a punts calents de la biodiversitat mediterrània. Serres litorals. Enteses com a elevacions arran de costa, sovint amb penya-segats que miren directament el mar, amb formacions vegetals dominants diverses que van des del matollar esclerofil·le fins a formacions arbrades com l'alzinar o la pineda de pi blanc. Són espais com ara la serra Gelada i el Montgó a les comarques de la Marina, les serres de Tramuntana i de Llevant a Mallorca, Irta al Maestrat, el Garraf (a la comarca del mateix nom) o el del cap de Creus a l'Empordà. Dins d'aquestes formacions s'ha donat l'única desaparició d'un parc natural a casa nostra, el de cala d'Hort, a Eivissa. Illes i illots, sovint acompanyats d'un perímetre marí també protegit. Als Països Catalans peninsulars es compta amb la representació dels fons de l'illa de Tabarca o illa Plana, dels Columbrets o de les illes Medes. Però és a les Illes Balears on aquest àmbit està més ben representat, especialment pel parc nacional de l'arxipèlag de Cabrera, però també per altres illots compresos en parcs naturals i reserves com ara els illots dels Freus (Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera), es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent (Eivissa, únics testimonis de l'antic Parc natural de cala d'Hort), sa Dragonera, els illots d'Addaia i s'illa d'en Colom (Parc natural de s'Albufera des Grau, Menorca). Tots els illots tenen un cert grau de protecció atenent la LEN. Són sistemes naturals especialment sensibles a les actuacions humanes on el fet endèmic és l'eix de la gestió. Boscos riparis. Els rius mediterranis han estat especialment castigats per una acció humana poc respectuosa amb el medi natural. Tot i que en altres espais naturals hi ha representació d'aquests boscos només en el cas del parc natural del Túria el bosc ripari és el motiu fonamental de la conservació de l'espai. Existeixen, però, altres espais gestionats a escala municipal com el parc de la Mitjana de Lleida, on la conservació d'aquest sistema natural també n'és el motiu de la declaració. Àrees forestals mediterrànies. Parlem aquí d'espais amb diferent desenvolupament de l'estrat arbori, des del matollar espars de determinats enclavaments de la serra de Mariola (Comtat-Alcoià) fins a llocs amb boscos ben desenvolupats com ara la Font-roja (Alcoià), Penyagolosa (Alcalatén), la Tinença de Benifassà (Alt Maestrat), el Parc natural dels Ports (Montsià) o el Montnegre-Corredor (Maresme). Dins d'aquesta categoria trobem espais molt propers a les conurbacions de Barcelona (Collserola), de València (Calderona) o de Castelló de la Plana (desert de les Palmes). Sovint els principals problemes d'aquests espais són la sobrefreqüentació i la pressió urbanística que es deriven de la proximitat a grans nuclis de població. Ambients de boscos eurosiberians i prats alpins. Són sistemes de muntanya i d'alta muntanya amb boscos de caducifolis i de coníferes de muntanya (pi negre, avestosa, etc.) que són substituïts per prats allà on l'estrat arbori ha estat eliminat per afavorir la pastura o bé en aquelles altituds on no és viable. Estan representats per la part més oriental del parc natural de Posets-Madaleta, a la Franja de Ponent, el parc natural Comunal de les Valls del Comapedrosa (Andorra), el parc regional dels Pirineus Catalans (Alta Cerdanya, Capcir i Conflent), el parc natural de l'Alt Pirineu (Alt Urgell-Pallars Sobirà), el del Cadí-Moixeró i el parc nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici. Aquí cal esmentar la zona reconeguda per França com a Grand site national del Canigó.
És veritat que hi ha ambients sense representar com els pseudoesteparis de la plana agrícola de Lleida o els del país de la pinassa a la Catalunya central, com també és cert que s'han obviat els espais protegits només per figures de la xarxa europea Natura 2000 (cas dels secans de Lleida).
Taula DenominacióNomExtensióData de declaracióLlocParcs nacionalsAigüestortes i estany de Sant Maurici14.119 ha1955CatalunyaLleidaL'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'AranArxipèlag de Cabrera10.021 ha1991Illes BalearsCabreraAl sud de l'illa de MallorcaParcs naturalsMuntanya de MontserratCatalunyaBarcelonaL'Anoia, el Bages i el Baix LlobregatSant Llorenç del Munt i l'Obac13.694 ha1972El Bages, el Moianés i el Vallés OccidentalMontseny31.064 ha1978Barcelona i GironaOsona, la Selva i el Vallés OrientalCadí Moixeró41.059.690 ha1983Barcelona, Girona i LleidaL'Alt Urgell, el Berguedà i la CerdanyaAiguamolls de l'Empordà4.731 ha1983GironaL'Alt EmpordàCap de Creus13.844 ha1998Montgrí, illes Medes i baix Ter22 ha2010L'Alt i el Baix EmpordàZona volcànica de la Garrotxa15.000 haLa GarrotxaCapçaleres del Ter i del Freser14.750 ha2015El RipollésAlt Pirineu69.850 ha2003LlleidaL'Alt Urgell i el Pallars SobiràEls Ports35.050 ha2001TarragonaEl Baix Ebre, el Montsià i la Terra AltaDelta de l'Ebre7736 ha1983El Baix Ebre i el MontsiàSerra de Montsant9.242 ha2002El PrioratDragonera288 ha1995Illes BalearsDragoneraA l'oest de MallorcaSes Salines15.396 ha2001Eivissa i FormenteraSant Josep de sa Talaia i els FreusL'Albufera de Mallorca1.708 ha1988MallorcaAlcúdia, Muro i Sa PoblaPenínsula del Llevant1.500 ha2001ArtàMondragó785 ha1992SantanyíS'Albufera des Grau1.907 ha1995MenorcaMaóCarrascar de la Font Roja2.450 ha1987País ValenciàAlacantL'AlcoiàLlacunes de La Mata i Torrevella3.700 ha1989El Baix SeguraSalines de Santa Pola2.574 ha1988El Baix VinalopóFondo2.495 ha1988Penyal d'Ifac47 ha1987CalpMassís del Montgó2.092 ha1987La Marina AltaMarjal de Pego-Oliva1.248 ha1995La Marina Alta i la SaforSerra Gelada5.655 ha2005La Marina BaixaSerra Mariola17.257 ha2002Alacant i ValènciaL'Alcoià, el Comtat i la Vall d'AlbaidaPenyagolosa1.0942006CastellóL'AlcalaténSerra d'Espadà31.182 ha1998L'Alt Millars, l'Alt Palància i la Plana BaixaSerra d'Irta12.000 ha2002Tinença de Benifassà4.965 ha2006El Baix Maestrat i els PortsPrat de Cabenes-Torreblanca865 ha1994La Plana AltaSerra Calderona17.772 ha2002Castelló i ValènciaL'Alt Palància el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l'Horta NordTúria4.480 ha2007ValènciaEl Camp de Túria i l'Horta OestXera - Sot de Xera6.451 ha2007La Plana d'Utiel i els SerransPobla de Sant Miquel6.300 ha2007Pobla de Sant MiquelL'Albufera21.120 ha1986La Ribera Alta, la Ribera Baixa i l'HortaGorges del Cabriol31.446 ha2005País Valencià i Castella - la ManxaValència i ConcaLa Plana d'UtielPaisatges protegitsLa Solana de Benicadell900 ha2006País ValenciàAlacantEl Comtat i la Vall d'AlbàidaLes Sorts100 ha2006Puigcampana i el PonotxLa Marina BaixaSerra de Bèrnia i Ferrer2.843 ha2006La Marina Alta i la Marina BaixaSerra del Maigmó i Serra del SitL'Alacantí, l'Alcoià i el Vinalopó MItjàSerpis10.000 ha2007Alacant i ValènciaL'Alcoià, el Comtat i la SaforLes Goles del Millars346 ha2000CastellóLa Plana Alta i la Plana BaixaLa Umbria de Benicadell2.103 haValència
Vegeu també Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya
Font Espais naturals protegits als Països Catalans a Culturcat, de la Generalitat de Catalunya
Categoria:Espais d'interès natural dels Països Catalans