Una especialitat mèdica són els estudis cursats per un graduat o llicenciat en el seu període de postgrau, que doten d'un conjunt de coneixements mèdics especialitzats relatius a una àrea específica del cos humà, a tècniques quirúrgiques específiques o a un mètode diagnòstic determinat. http://www.webmd.com/a-to-z-guides/medical-specialists-medical-specialists
Segons cada país, pot variar tant el nombre com la denominació de les especialitats mèdiques, tot i que la tendència és a unificar-les. Inclús algunes especialitats mèdiques, fonamentalment les de laboratori, també són accessibles a graduats o llicenciatures en biologia, farmàcia o química en determinats països.
No són especialitats mèdiques, sinó altres professionals sanitaris: infermers, òptics, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, podòlegs, radiofísics hospitalaris i odontòlegs. Algunes d'aquestes altres professions tenen les seves pròpies especialitats.
Classificació de les especialitats mèdiques Segons el lloc d'exercici professional Hospital: els metges que treballen en hospitals, centres d'especialitats o ambulatoris. Generalment se'ls anomena metges especialistes. Atenció primària: els metges que exerceixen en centres de salut o consultoris. Generalment se'ls anomena metges de capçalera.
Segons la seva orientació Les especialitats mèdiques se centren en: grups d'edat (pediatria, geriatria). aparells o sistemes del cos humà (pneumologia, cirurgia vascular). òrgans (oftalmologia, otorrinolaringologia). tècniques diagnòstiques (radiologia, microbiologia). tècniques terapèutiques i rehabilitadores (farmacologia, cirurgia, ortopèdia i traumatologia, rehabilitació, hidrologia). malalties concretes (infectologia, al·lergologia, psiquiatria). activitats humanes (medicina del treball, medicina de l'esport, medicina legal, medicina preventiva).
L'especialitat que inclou tots els apartats anteriors des d'una visió integral del pacient és la medicina familiar i comunitària.
Segons la seva agrupació tradicional Tradicionalment es divideixen en clíniques, quirúrgiques i de laboratori. Tot i que amb els avenços continus de la medicina aquests límits no són molt precisos.
Especialitats clíniques Les especialitats mèdiques corresponen amb la figura tradicional de "metge": atenen personalment al pacient amb activitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques, generalment sense utilitzar tècniques quirúrgiques.
Al·lergologia Anestèsia Aparell digestiu o Gastroenterologia Cardiologia Endocrinologia Geriatria Hematologia Hidroteràpia Infectologia Medicina esportiva Medicina del treball Medicina familiar i comunitària Medicina intensiva Medicina interna Medicina legal i forense Prevenció de la malaltia Nefrologia Pneumologia Neurologia Nutrició Oncologia Mèdica Oncologia Radioteràpica Pediatria Psiquiatria Medicina física i rehabilitació Reumatologia
Especialitats quirúrgiques Les especialitats quirúrgiques es corresponen amb la figura del cirurgià, i utilitzen medis invasius per tractar, modificar o extirpar físicament l'estructura patològica. Es divideixen per sistemes.
Cirurgia Cardiovascular Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu Cirurgia Oral i Maxilofacial Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Cirurgia Pediàtrica Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora Cirurgia Toràcica Neurocirurgia
Especialitats medicoquirúrgiques Són les que habitualment utilitzen tant tècniques invasives (quirúrgiques) com no invasives (farmacològiques, etc.).
Angiologia i cirurgia vascular Dermatologia Odontologia Ginecologia i Obstetrícia Oftalmologia Otorrinolaringologia Urologia i andrologia
Especialitats de laboratori o diagnòstiques D'ajuda als altres metges, realitzen diagnòstics i suggereixen tractaments als metges. La relació que tenen amb el pacient és reduïda.
Anàlisis clíniques Anatomia patològica Bioquímica clínica Farmacologia Immunologia Medicina nuclear Microbiologia i Parasitologia Neurofisiologia Clínica Radiologia
Espanya A Espanya el programa de formació dels metges especialistes és el Médico Interno Residente (MIR), que sol tenir una duració de 2 a 5 anys. Es desenvolupa en hospitals o centres de salut acreditats per impartir formació especialitzada. Per l'accés a la formació especialitzada, els metges han de realitzar l'anomenat examen MIR, un examen d'oposició estatal en el que són examinats de les assignatures dels sis anys del graduat. A Espanya existeixen un total de 47 especialitats mèdiques, la majoria d'aquestes especialitats estan reconegudes pels països de la Unió Europea, tot i que alguna és pròpia del sistema sanitari espanyol.Orde SPI/2549/2011, de 19 de setembre, per la que s'aprova la convocatòria de proves selectives 2011 per a l'accés l'any 2012, a places de formació sanitària especialitzada per a Metges, Farmacèutics i altres graduats/llicenciats universitaris de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física. BOE. 2011/09/26; (231):101.376-598.
Referències
Categoria:Medicina Categoria:Formació mèdica