Adlertag (Dia de l'Àliga)Hough and Richards 2007, p. 154.Murray 1983, p. 50.Bungay 2000, p. 203.Fiest 1993, p. 28.Mason 1969, p. 236. fou el primer dia de la Unternehmen Adlerangriff (operació Àliga Ataca), el nom en clau d'una operació de la Luftwaffe alemanya per destruir la Royal Air Force britànica. Pel juny de 1940, els Aliats havien estat derrotats a l'Europa occidental i Escandinàvia. En lloc d'arribar a un acord amb Alemanya, els britànics rebutjaren totes les propostes d'una pau negociada.
Hitler donà a la Wehrmacht la Directiva N.16, que ordenava la preparació per l'atac aeri i pacificació del Regne Unit.Trevor-Roper 2004, p. 74-79. La invasió militar de la Gran Bretanya rebé el nom en codi d'operació Lleó Marí (Unternehmen Seelöwe). Abans que es pogués portar a terme, es requeria assolir la superioritat aèria: calia que la Luftwaffe destruís la RAF per tal d'evitar que ataqués la flota d'invasió o oferís protecció a la Home Fleet de la Royal Navy, que podria intentar evitar el desembarcament. Hitler ordenà al comandant en cap de la Luftwaffe, el Reichsmarschall Hermann Göring i al Oberkommando der Luftwaffe (Alt Comandament de la Luftwaffe) que preparés l'assalt.
L'objectiu essencial era el Comandament de Caces de la RAF. La seva destrucció negaria la superioritat aèria als britànics. Durant juliol i inicis d'agost, els alemanys realitzaren preparatius per lAdlertag. La data de l'assalt es retardà en diverses ocasions a causa del mal temps. Finalment, l'atac es llançà el 13 d'agost de 1940. Els atacs causaren danys significatius a terra però, cega a causa d'un pobre servei d'intel·ligència i comunicació, no causaren una impressió significativa sobre la capacitat del Comandament de Caces per defensar l'espai aeri britànic.Bungay 2000, p. 210.
Göring prometé a Hitler que lAdlertag i lAdlerangriff assoliria els resultats requerits en pocs dies o, en el pitjor dels casos, en setmanes.Mackay 2003, p. 71. Havia de ser l'inici del final del Comandament de Caces de la RAF, però Adlertag i la resta d'operacions que la seguiren fracassaren en la destrucció de la RAF.Bungay 2000, p. 210. Els combats resultants es coneixerien com la batalla d'Anglaterra. Durant el curs de la campanya, la Luftwaffe no aconseguí la superioritat aèria sobre la RAF; i com a conseqüència l'operació Lleó Marí fou cancel·lada.
Rerefons Visió estratègica
Després que França i el Regne Unit declaressin la guerra a Alemanya a causa de la invasió alemanya de Polònia, van tenir lloc 9 mesos d'estancament al Front Occidental. Després de la campanya de Polònia de l'octubre de 1939, els planificadors del Oberkommando der Luftwaffe (Alt Comandament de la Luftwaffe) i del Oberkommando der Wehrmacht (Comandament Suprem de les Forces Armades) centraren les mirades cap a l'Europa occidental.Healy 2007, p. 3–5.
L'ofensiva alemanya, sota el nom clau d'Unternehmen Gelb (Operació Groc, i també coneguda com a "Pla Manstein"), començà el 10 de maig de 1940. La campanya central, la campanya de França, acabà amb la derrota aliada i la destrucció de les forces principals de l'exèrcit francès. El Cos Expedicionari Britànic aconseguí fugir durant la batalla de Dunkerque, però la Wehrmacht capturà París el 14 de juny i ocupà dos terços de França. França es rendí el 22 de juny de 1940.Hooton 2007, p. 47–48, p. 77, p. 86.
Amb l'Europa Occidental neutralitzada, l'OKL i l'OKW dirigí la seva atenció cap a les illes britàniques, que en aquells moments era la llar de la base d'operacions aliades a Europa. Hitler esperava que el Regne Unit negociaria un armistici, estant disposat a oferir uns termes generosos; però les temptatives d'oferiments fetes per Hitler foren rebutjades pel govern de coalició britànic presidit per Winston Churchill.Parker 2000, p. 98–99.
Davant d'aquestes circumstàncies, Hitler ordenà a la Luftwaffe i a la Kriegsmarine que es preparés per llançar un assalt amfibi sobre Gran Bretanya, sota nom clau operació Lleó Marí. La Luftwaffe tenia la missió d'eliminar el poder aeri enemic, mentre que la Kriegsmarine havia de fer tots els preparatius necessaris per transportar el Heer pel Canal de la Mànega. La missió de la Luftwaffe era la prioritària. Un cop la RAF hagués quedat inoperativa, Göring i Hitler esperaven que no calgués la invasió.Murray 1983, p. 45. Si això no fos així, llavors la Luftwaffe hauria de donar suport a l'exèrcit i evitar que la Royal Navy impedís el tràfic naval alemany.Hooton 1997, p. 17–18.Parker 2000, p. 93. Göring batejà l'ofensiva contra la RAF com operació Àliga Ataca (Adlerangriff).Hooton 2010, p. 75.
Les primeres batalles Les pèrdues de la campanya de primavera havien afeblit la Luftwaffe abans de la batalla d'Anglaterra, de manera que es va veure obligada a esperar fins que s'assolissin uns nivells acceptables abans que es pogués llançar un gran assalt contra la RAF.Murray 1983, p. 44. La primera fase de l'ofensiva aèria alemanya va tenir lloc sobre el Canal de la Mànega. No es produïren atacs contra els aeròdroms de la RAF, sinó que provocava que les unitats de la RAF es llancessin al combat quan s'atacaven els combois que navegaven pel Canal. Aquestes operacions van tenir lloc entre el 10 de juliol i el 8 d'agost.James 2000, p. 17. Els atacs contra la navegació, però, no van tenir gaire èxit, enfonsant-se només 24.500 tl (24.900 t). Les operacions de llançament de mines, des dels avions, es demostraren més útils, i van enfonsar 38.000 tl (39.000 t).James 2000, p. 43. L'impacte sobre el Comandament de Caces fou mínim: 74 pilots de caces morts o desapareguts, i 48 ferits al juliol, comptant novament amb 1.429 efectius pel 3 d'agost. En aquells moments doncs només mancaven 124 pilots anglesos.James 2000, p. 45.
En la segona fase dels atacs, que va tenir lloc entre el 8 i el 18 d'agost, els objectius eren la navegació, els aeròdroms de la costa i les estacions de radar del sud de Londres. La Luftwaffe va anar incrementant gradualment la freqüència dels atacs. Els bombarders alemanys també atacaren objectius molt més al nord, com Liverpool durant la nit.James 2000, p. 49–62.
El primer gran atac a l'interior i contra els aeròdroms de la RAF tingué lloc el 12 d'agost: RAF Hawkinge, Lympne, Manston i les estacions de radar de Pevensey, Rye i Dover van ser destruïdes; a més del port de Portsmouth, que també fou atacat.James 2000, p. 63–64, 70. Els resultats dels atacs van ser diversos: l'estació de radar a Ventnor va quedar molt malmesa, i d'altres estacions marcades com a objectiu també, ara bé no destruïdes, car l'endemà al matí ja tornaven a estar en funcionament. Els atacs contra el port i les bases de la RAF van tornar a estar operatives l'endemà al matí. Ignorat per la intel·ligència alemanya, l'estació Lympne no era operativa. Aquests fracassos d'intel·ligència contribuïren al fracàs de Adlertag.James 2000, p. 70.
Els alemanys no havien assolit un grau d'èxit commensurat als seus esforços. Malgrat tot, tenien la creença que estaven causant un efecte considerable sobre el Comandament de Caces,i es prepararen per llançar el seu assalt absolut l'endemà.James 2000, p. 71. Pel 12 d'agost, la força aèria alemanya havia assolit uns nivells acceptables. Després de fer créixer les seves taxes d'unitats de servei, la Luftwaffe començà Adlertag amb el 71% de la seva força de bombarders, el 85% de les seves unitats de Bf 109s i el 83% de les seves unitats de Bf 110s operatius.Murray 1983, p. 51.
Preparatius de la Luftwaffe Intel·ligència miniatura|alt=A map of Great Britain showing the range of its radar. The ranges reach out into the North Sea, English Channel and over northern France|Cobertura de l'espai aeri pel radar. La manca d'intel·ligència fou el component que comportà majoritàriament el fracàs de Adlertag. Mentre que la separació entre britànics i alemanys no començà essent massa àmplia en aquest punt, els britànics van guanyar un pas decisiu pel que fa a la intel·ligència: el desxiframent de les claus de la màquina Enigma i la pobre disciplina de senyals de la Luftwaffe. Això permeté als britànics un fàcil accés al tràfic de les comunicacions alemanyes.
L'impacte d'Ultra sobre la batalla d'Anglaterra és una qüestió de disputa encara. Els historiadors oficials afirmen que no té cap impacte directe. Sigui quina sigui la veritat, Ultra i el servei Y en particular donaren als britànics una imatge cada vegada més acurada de l'orde de batalla alemany.Murray 1983, p. 47.
Joseph "Beppo" Schmid era l'oficial d'intel·ligència de la Luftwaffe. Durant aquells moments, Schmid va cometre una sèrie d'errors. El juliol de 1940, Schmid sobreestimà la força de la Luftwaffe i subestimà la de la RAF. Els errors més importants foren en el radar, la identificació dels aeròdroms i llocs de producció. Schmid afirmà que el nombre d'aeròdroms operatius al sud d'Anglaterra era limitat; estimà que els britànics només podien fabricar entre 180 i 330 caces mensualment (la xifra real era de 496) i que la xifra minvaria, indicant que la RAF no podria mantenir una llarga batalla de desgast. Schmid també senyalà que el comandament a tots els nivells era rígid i inflexible, amb els caces quedant lligats a les seves bases. A la seva llista d'omissions, Schmid no mencionà les operacions de manteniment i organització de la RAF, que retornaven novament al servei aquells avions danyats ràpidament. Anticipà una batalla curta. Ara bé, Schmid no va fer esment al radar.Bungay 2000, p. 187–188.Hooton 1994, p. 19–20.Ray 2009, p. 46–47.
En no realitzar atacs continuats i concentrats sobre el radar, aquest restà lliure i operatiu per ajudar directament al desplegament de les unitats de caces en el moment oportú. Les seves alertes contínues dels atacs que s'apropaven van ser d'un benefici crucial pel Comandament de Caces. La Luftwaffe també tenia uns pobres informes d'intel·ligència sobre el tipus d'aeròdroms de la RAF. Va cometre errors de manera reiterativa, sovint identificant malament els aeròdroms com les bases del Comandament de Caces, que finalment potser resultava que eren del Comandament Costaner o del Comandament de Bombarders. A lAdlertag, la majoria dels objectius de la llista de Luftwaffe, encara que haguessin quedat destruïts, no haurien deteriorat en absolut el Comandament de Caces anglès.Mason 1969, p. 236–237.
Orde de batalla i objectius El 13 d'agost de 1940 s'escolliren els següents objectius per a ésser atacats: