El mosquer del Pacífic Rev. 20/10/2022 (Empidonax difficilis) és una espècie d'ocell passeriforme insectívor de la família dels tirànids (Tiranidae). És endèmic de regions costaneres d'occident d'Amèrica del Nord tant al nord com a la Colúmbia Britànica. A l'hivern, migra al sud de Mèxic.

Descripció Els adults tenen les parts superiors de color gris oliva, més fosques a les ales i la cua, amb les parts inferiors groguenques; tenen un anell d'ulls blancs en forma de llàgrima conspicu, barres d'ala blanques, un bec petit i una cua curta. Només difereix subtilment de la majoria dels mosquers Empidonax d'Amèrica del Nord, en l'hàbitat de reproducció i les vocalitzacions són diferents. Moltes espècies d'aquest gènere s'assemblen molt. Com s'ha esmentat, la forma més efectiva de distingir les espècies són per la vocalització, per l'hàbitat de reproducció i per l'abast.

Anàlisis d'ADN el 2014 van confirmar una nova marca de camp, que implicava l'extensió de les vores de color camussa de les plomes secundaries, per distingir de manera fiable aquesta espècie dels mosquer ventregroc (E. flaviventris).

El cant inclou notes representades com "psiit, ptseck, siit" normalment cantades ràpidament i juntes. En els ocells del Pacífic, la nota "ptseck" o "ptik" té la primera síl·laba més aguda que la segona; anteriorment es veia com l'única diferència entre els mosquers de la zona muntana (Sibley 2000). El reclam de posició típic del mascle és un "pit pete" fort i característic o "tse-siit", però alguns donen un "suiip creixent" o un "tseeweep" embarbussat.

Distribució i hàbitat Aquests ocells migren a Mèxic durant l'hivern, on resideixen els ocells del centre-sud de Mèxic. Els residents es troben a la costa occidental des de Jalisco cap al nord, i després a les regions de l'interior, en una franja del corredor al flanc occidental de la Sierra Madre Occidental.

El mosquer del Pacífic habita en boscos de coníferes o caducifolis. Habita en boscos mixts, d'avets de Douglas, boscos de sequoies, boscos de pins i roures i molts altres ambients boscosos, inclosos els boscos de ribera. El novembre de 2019, va haver un cas d'aquests ocells de la costa oest que va aparèixer a la costa est, a Palmyra, Nova Jersey.

L'hàbitat de reproducció preferit sol ser prop de l'aigua corrent. Fan un niu de copa sobre una forquilla d'un arbre, generalment baix en una branca horitzontal. Les femelles solen posar de dos a cinc ous.

Ecologia Alimentació Com a mosquer, espera en una perxa i quan veu un insecte volador s'enlaira per agafar-lo en vol, i també arrancarà insectes del fullatge mentre està vola (espigant). També s'alimenta d'eixams de mosquits. Acompleixen un paper important per mantenir sota control les poblacions d'insectes, especialment els mosquits, i també mengen erugues i aranyes.

Taxonomia i sistèmica El mosquer del Pacífic va ser descrit per primer cop l'any 1858 per l'ornitòleg nord-americà Spencer Fullerton Baird amb e mateix nom binomial Empidonax difficilis i la localitat tipus "costa oest dels Estats Units, Fort Steilacoom, Shoalwater Bay, Washington, Fort Tejon, Califòrnia"; restringit l'any 1949 a "Fort Steilacoom, Washington" per Brodkorb.

El mosquer del Pacífic va estar considerat com una sola espècie fins al 1989, quan la Unió Americana d'Ornitologia el va dividir en dues espècies diferents: el mosquer del vessant del Pacífic (E. difficilis) de la costa oest d'Amèrica del Nord i parts de les Muntanyes Rocalloses occidentals, i el mosquer de la Serralada (E. occidentalis) de l'interior de les Muntanyes Rocalloses, amb les dues espècies hivernants de Mèxic. Les dues espècies semblaven pràcticament idèntiques entre sí, amb la divisió basada en diferents hàbitats de reproducció i diferències aparents en cants i crides. La divisió es va reconèixer fins al 2023, quan la Unió d'Ornitòlegs Americans i el Congrés Ornitològic Internacional van tornar a agrupar ambdues espècies a causa de la manca de diferències vocals, genètiques i morfològiques consistents i una hibridació extensa en gran part de la zona de distribució.

Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) segueixen considerant el taxó E. d. occidentalis (mosquer dels barrancs, E. occidentalis) espècie de ple dret.

Etimologia El nom genèric Empidonax prové del grec antic «εμπις/empis, εμπιδος/empidos» que significa “mosquit”; i de «αναξ /anax», «ανακτος/anaktos», “senyor”, “mestre”.

L'epítet específic difficilis prové del llatí «difficilis »i signifca “difícil”, “problemàtic”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies: E. d. difficilis (Baird, 1858) ─ des del sud-est d'Alaska al sud fins a la Sierra San Pedro Màrtir de Baixa Califòrnia, Mèxic. E. d. insulicola (Oberholser, 1897) ─ les illes del Canal del sud de Califòrnia. E. d. cineritius (Brewster, 1888) ─ muntanyes del sud de Baixa Califòrnia Sud, Mèxic. E. d. hellmayri (Brodkorb, 1935) ─ interior de les Rocalloses des del Canadà al sud fins al nord de Mèxic, hiverna al centre i al sud de Mèxic. E. d. occidentalis (Nelson, 1897) ─ la Sierra Madre del Sur de Guerrero i el sud d'Oaxaca, Mèxic.

Referències

Pacífic Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord