Maria Lluïsa Algarra i Coma (Barcelona, 23 de gener de 1916 – Mèxic, 29 de setembre de 1957) filla de Josep Algarra Conca i Montserrat Coma Domingo, fou una advocada –primera jutgessa espanyola–, periodista i autora de teatre catalana en català i castellà.
Nasqué al carrer de Ramón y Cajal de la Vila de Gràcia. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona republicana, i quan tenia tot just vint anys va escriure una obra de teatre en català, Judit (1935), premiada al Concurs Teatral Universitari de l'Autònoma, i estrenada el 16 octubre de 1936 per la Companyia d'Enric Borràs i Oriol al Teatre Poliorama de Barcelona.
Va ser nomenada jutgessa de primera instància i d'instrucció a Granollers el 2 de desembre de 1936, la primera jutgessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, per qui era llavors Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin (Partit Obrer d'Unificació Marxista). Membre del PSUC, des del juliol de 1937 va ser delegada del Comitè Mundial Antifeixista de París a Barcelona i des del maig de 1938 assessora jurídica i membre del Sindicat d'Advocats de la UGT de Barcelona. Tanmateix va caure en desgràcia davant del PSUC i fou degradada a auxiliar de jutjat.La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic Aleshores actuà com a defensora d'ofici d'acusats feixistes.
Va participar activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona el 1937, en el qual va presentar l'informe Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista. També va publicar articles sobre temes jurídics i de temàtica femenina a La Rambla, Última Hora, Companya i Catalansǃ, on publicà una entrevista a l'aleshores diputada Margarita Nelken.Maria Lluïsa Algarra Coma al "Diccionari Biogràfic de Dones"
Exili A la fi de la guerra civil espanyola es va exiliar a França, creuant la frontera per Puigcerdá el 30 de gener de 1939. Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb la resistència francesa. Fou arrestada i empresonada durant un temps al camp de concentració de Vernet"María Luisa Algarra, una autora del exilio" fins que aconseguí marxar a Mèxic, on arribà el 21 d'abril de 1939 amb el vaixell Flandre, que havia partit de Saint-Nazaire el 4 d'abril. A Mèxic es va naturalitzar i es va casar amb el pintor José Reyes Meza.
Carrera teatral Va treballar com a traductora fins que, especialment dotada per als diàlegs com a motor impulsor de les obres, va assolir l'èxit com a autora de teatre, especialment en l'àmbit del teatre experimental. Vinculada al el Proa Grupo i al costat de José de Jesús Aceves, amb qui estrenà les seves obres, va fer una carrera brillant a Mèxic, on es va relacionar amb Rodolfo Usigli, considerat el pare del teatre mexicà modern. Va escriure també versions d'obres clàssiques i va escriure per a la ràdio. Va fer un gran nombre de guions per a cinema. El 1954 va obtenir el Premio Juan Ruiz de Alarcón per Los años de prueba.Maria Luisa Algarra a mcnbiografias.com
Reconeixement i memòria Al gener de 2010, l'Ajuntament de Barcelona acordà donar el seu nom a uns jardins del barri de Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou, al districte de Sant Martíː els jardins de Maria Lluïsa Algarra.
Obres Teatre Judit (en català, 1935) Primavera inútil (1944) Sombra de alas (finals dels anys 40, estrenada al 2004) Casandra o la llave sin puerta (1953) Los años de prueba (1954) Guions de cinema Encadenada (El yugo) (1947) La posesión (1950) Nosotros dos (1954) Limosna de amores (1955) Tú y las nubes (1955) Las aventuras de Pito Pérez (1956) Que canten las golondrinas (1957) La mujer marcada (1957) La sombra del otro (1957) Las mil y una noches (1957) Échame a mí la culpa (1958) Escuela de suegras (1958) Amor se dice cantando (1959) Tres fugitivos (1959)
Referències
Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Juristes barcelonins Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Guionistes barcelonins Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XX Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Morts a Mèxic