El zosterop daurat o ocell de mel daurat (Cleptornis marchei) és una espècie d'ocells de la família Zosteropidae. L'únic tàxon del gènere Cleptornis Oustalet, 1889. L'espècie va ser considerada inicialment com un menjamel de la família Meliphagidae, i encara que actualment l'hi relaciona amb els ocells, la classificació dins de tal família és encara discutida.
L'hàbitat es restringeix a les illes de Saipan i Aguijan en les Illes Marianes del Nord on presenta especiació simpàtrica i competència amb el zosterop embridat (Z. conspicillatus). El zosterop daurat té un plomatge daurat amb anells clars al voltant dels ulls. S'alimenta en parelles o petits grups familiars d'insectes, fruits, nèctar i farratge. És un ocell monògam que cova dos ous en un petit niu.
Descripció El zosterop daurat es diferencia dels altres zostèrops en tenir ulls grossos i les plomes alars principals més externes que no està reduïda (com passa en les altres espècies). És ocell gros, de 14 cm de llarg i un pes d'uns 20 g. L'espècie té un plomatge brillant i inconfusible, amb el cap de color groc ataronjat juntament amb l'anell ocular pàl·lid; l'esquena, ales i cua de color verd groc; i parts inferiors de color taronja daurat. El bec i les potes també són taronges. El plomatge d'ambdós sexes és similar; els mascles només es poden distingir de les femelles quan s'examinen a la mà, ja que els mascles tenen ales més llargues que les femelles. Els joves tenen un plomatge similar, tot i que més apagat que els adults, amb taques marrons a la cara i el coll i ratlles marrons groguenques al pit. Els joves també tenen becs més foscos i les potes de color més apagat.
El zosterop daurat fa una varietat de crits. El cant és un crit llarg i raspallat i també fa crits curts quan està en estols i en vol. Els pollets fan xiulets planyívols quan demanen menjar als adults.
Distribució i hàbitat El zosterop daurat es distribueix a Saipan i Aguijan a les Illes Mariannes del Nord. És endèmic de les Illes Mariannes del Nord a l'oceà Pacífic occidental, on actualment es troba a les illes de Saipan i Aguijan. Dins de l'àrea de distribució, ocupa una varietat d'hàbitats, tant naturals com artificials. És comú en boscos nadius, particularment boscos calcaris, però també es troba en matolls oberts i zones suburbanes. A Saipan, els únics hàbitats on és absent són els aiguamolls al voltant del llac Susupe i les sabanes herboses.
Comportament Com altres zostèrops, el zosterop daurat és diürn. A diferència del zosterop embridat (Z. conspicillatus), que busca menjar en grups i no és territorial, el zosterop daurat es troba en parelles o petits grups familiars que consisteixen en una parella reproductora i cries que volen amb els pares. També és territorial, i les parelles canten durant tot el dia en resposta a les parelles veïnes. Els grups poden tornar-se agressius quan es troben entre ells. També és agressiu vers el zosterop embridat més petit, allunyant-lo del menjar i dels posadors i volant entre estols per dispersar-los. Mentre persegueix altres passeriformes del bosc, és menys agressiu cap a ells, i de fet, el cua de ventall rogenc (Rhipidura rufifrons) busca el zosterop daurat, buscant menjar darrere seu per atrapar insectes que aquesta última espècie ha enxampat.
El zosterop daurat és socialment dominant sobre el zosterop embridat i el cua de ventall rogenc, però està subordinat al mel·lífer de la Micronèsia (Myzomela rubratra) i és perseguit per aquesta espècie. També és perseguit ocasionalment pels cua de ventall si s'acosta massa als seus nius.
Dieta i alimentació miniatura|Un zosterop daurat alimentant-se de plàtans. El zosterop daurat és un generalista, que s'alimenta de fruites, baies i insectes. El nèctar forma part de la dieta i, juntament amb el mel·lífer de la Micronèsia i el zosterop embridat, el zosterop daurat és un pol·linitzador d'alguns arbres, tot i que no tan important com aquestes altres espècies. Els insectes els captura de l'escorça dels arbres i de les fulles, o al vol. Certes espècies d'arbres són les preferides com a hàbitat d'alimentació. L'arbre forestal comú Cynometra ramifolia és l'arbre més afavorit i s'utilitza amb més freqüència que la igualment comuna Guamia mariannae. Hi ha una considerable superposició entre la distribució d'alimentació d'aquesta espècie i la del zosterop embridat, però el zosterop daurat té una dieta més generalitzada. Dins del bosc hi ha una certa partició del nínxol entre les tres espècies abans esmentades que s'alimenten principalment a la capçada del bosc, i el zosterop daurat s'alimenta tant a la capçada com al sotabosc del bosc, així com a una varietat d'arbres i arbustos més petits. Comparteix el sotabosc amb el cua de ventall rogenc, que té una tècnica d'alimentació diferent. A menor escala es produeix una partició addicional. el zosterop daurat mostra diferències en el microhàbitat preferit per obtenir insectes, per exemple, alimentant-se en fulles i branques mortes, mentre que el zosterop embridat prefereix recollir insectes en fulles vives. És el més generalitzat de tots els passeriformes forestals existents a Saipan. S'ha suggerit que la versatilitat en la dieta i la tècnica d'alimentació és una adaptació als reptes presentats pels tifons, que poden alterar dràsticament l'estructura del bosc.
Reproducció La reproducció té lloc durant tot l'any a Saipan, on s'ha estudiat el comportament de nidificació de l'espècie. El període de reproducció màxima sembla ser de març a juliol. L'espècie és monògama. Els nius són simples copes sense decorar d'agulles de casuarina, herbes i lianes. Aquestes es col·loquen entre 1,5 i 6,5 m del terra en una varietat d'arbres com ara Casuarina, Guamia, Cynometra, Leucaena i Citrus. Els nius són depredats per altres espècies d'ocells, concretament per l'estornell de la Micronesia (Aplonis opaca) i l'alció de collar (Todiramphus chloris), així com el llengardaix introduït Lamprolepis smaragdina.
La mida típica de la posta és de dos ous, de 20,3 × 15,1 mm, que són de color verd blavós pàl·lid amb taques vermelles o marrons que es concentren al voltant de l'extrem més ample. Ambdós sexes comparteixen les tasques d'incubació, i cada progenitor incuba durant períodes d'uns 25 minuts abans de ser rellevat. Aquesta espècie és extremadament territorial al voltant del niu, i foragita altres ocells, com ara altres zostèrops daurats, cua de ventall rogenc i altres ocells zostèrops embridats. Des de la posta, els ous triguen unes dues setmanes a descloure. Les cries són altricials, és a dir, nues i indefenses. Ambdós progenitors comparteixen les tasques de cria i alimentació, i s'emporten els sacs fecals per mantenir el niu net. La dieta dels pollets està composta gairebé exclusivament d'insectes i erugues. Els pollets surten del niu al voltant de 10-14 dies després de l'eclosió. Després de sortir del niu, poden romandre amb els pares en grups petits durant un temps.
Amenaces i conservació L'àrea de distribució del zosterop daurat s'ha reduït considerablement des de l'arribada dels humans a les Illes Marianes. S'ha trobat ossos fòssils d'aquesta espècie a les illes properes de Tinian i Rota, i és possible que antigament hagués estat present a Guam i altres illes de les Marianes.
Actualment, el zosterop daurat és molt comú, i de fet, un estudi del 1996 va trobar que les densitats a Saipan estaven entre les més altes registrades per a qualsevol ocell, fins a 2.095 ocells/km². Es creia que Saipan no podia sostenir una població més gran del que ja té. Un estudi del 2009, que va incorporar resultats d'un estudi del 2007, va trobar que l'espècie havia disminuït entre el 1982 i el 2007, en comú amb dues altres espècies de Saipan, la boscarla de Guam (Acrocephalus luscinius) i el cua de ventall rogenc. Les tres espècies són insectívores i es va teoritzar que havien disminuït a causa de la pèrdua d'hàbitat. No obstant això, l'espècie va romandre relativament abundant, i la població mundial actual s'estima en uns 71.997 ocells. miniatura|S'està intentant la cria en captivitat en alguns zoològics per salvaguardar el futur d'aquesta espècie. Tanmateix, la UICN avalua l'espècie com a en perill d'extinció perquè s'espera que la població experimenti un ràpid declivi si la serp arborícola marró Boiga irregularis s'estableix a Saipan. L'amenaça principal per a aquesta espècie és aquesta espècie de serp, originària d'Austràlia, Nova Guinea i les Illes Salomó, que va eliminar les 12 espècies d'ocells terrestres a la propera Guam després de ser introduïda accidentalment. La serp encara no s'ha establert a Saipan, una de les dues illes que componen la distribució del zosterop daurat, i que conté la població més gran de l'espècie. L'aïllament d'Aguijan fa que la introducció de serps arborícoles marrons allà sigui improbable, però la petita població que hi ha és vulnerable, ja que l'illa només té una superfície de 718 ha i un impacte directe d'un supertifó podria eliminar-les. S'està fent esforços per criar l'espècie en captivitat i per evitar que les serps siguin introduïdes i establertes a Saipan. Sis zoològics han rebut recentment aquesta espècie i s'esperava que la cria comencés el 2011. L'èxit va arribar més ràpidament, i els primers ocells en captivitat es van criar el 2009 al zoològic de Carolina del Nord. S'introduiran ocells procedents de la cria en captivitat a les noves illes. A més, el 2011 es van traslladar 24 ocells de Saipan a l'illa de Sarigan, una reserva insular lliure de depredadors, amb l'esperança d'establir una població reproductora.
Taxonomia i etimologia Antigament, l'espècie es considerava un menjamel (Meliphagidae). El naturalista francès Émile Oustalet la va classificar dins del gènere Ptilotis quan va descriure l'espècie el 1889; aquest gènere ara es considera desaparegut i ja no s'utilitza. Posteriorment, es va traslladar al gènere Cleptornis, que havia estat establert provisionalment per Oustalet en cas que l'espècie resultés ser diferent. Les característiques morfològiques i de comportament van portar l'ornitòleg estatunidenc Harold Douglas Pratt, Jr. a suggerir el 1987 que estava relacionada amb els zostèrops.
Estudis posteriors han donat suport a la idea que aquesta espècie era un zosterop. Possiblement està més estretament relacionat amb el zosterop de la Micronesia del gènere Rukia, o amb el monotípic zosterop de les Bonin (Apalopteron), una altra espècie que abans es va classificar amb els menjamels i posteriorment es va traslladar als zostèrops. El zosterop daurat té una desena ploma primària llarga (una de les plomes de vol), a diferència d'altres zostèrops on aquesta primària és reduïda o absent, cosa que ha portat al suggeriment alternatiu que és basal (una branca primerenca) entre els zostèrops.
El nom genèric, Cleptornis, deriva del grec antic «kleptes», que significa “lladre”, i «ornis», que significa “ocell”. Això no fa referència a cap aspecte del comportament sinó a l'antic nom francès de les Illes Mariannes, les Îles des Voleurs o Illes dels Lladres. L'epítet específic “marchei” fa referència a l'explorador i escriptor francès Antoine-Alfred Marche, que va obtenir els exemplars originals.
Referències
Categoria:Zosteròpids Categoria:Ocells d'Oceania