El Regne Antic o Antic Imperi fou un període de la història de l'antic Egipte que abasta del 2700 al 2200 aC. També es coneix com "l'Edat de les Piràmides" o "L'Edat dels Constructors de Piràmides", ja que engloba els regnats dels grans constructors de piràmides de la Dinastia IV, com el rei Snefru, sota el qual l'art de construir piràmides va ser perfeccionat, i els reis Quèops, Quefrè i Menkaure, que van encarregar la construcció de les Piràmides de Guiza. Egipte va assolir el seu primer pic sostingut de civilització durant l'Antic Imperi, el primer dels tres períodes anomenats "Regne" (seguit pel Regne Mitjà i el Nou Imperi), que marquen els punts àlgids de la civilització a la baixa vall del Nil.
El concepte d'un "Regne Antic" com una de les tres "edats d'or" va ser encunyat el 1845 per l'egiptòleg alemany Baron von Bunsen, i la seva definició va evolucionar significativament al llarg dels segles XIX i XX. No només l'últim rei del període tinita estava relacionat amb els dos primers reis de l'Antic Imperi, sinó que la "capital", la residència reial, va romandre a Ineb-Hedj, el nom egipci de Memphis. La justificació bàsica per separar els dos períodes és el canvi revolucionari en l'arquitectura acompanyat dels efectes sobre la societat egípcia i l'economia dels projectes d'edificació a gran escala.
El Regne Antic es considera sovint com el període des de la Tercera Dinastia fins a la VI Dinastia (2686–2181 aC). La informació de la quarta a la sisena dinasties d'Egipte és escassa, i els historiadors consideren la història de l'època literalment "escrita en pedra" i en gran manera arquitectònica, ja que és a través dels monuments i les seves inscripcions que els estudiosos han pogut construir una història. Alguns egiptòlegs també inclouen la setena i vuitena dinasties de Memphis a l'Imperi Antic com a continuació de l'administració, centralitzada a Memphis. Mentre que l'Antic Imperi va ser un període de seguretat interna i prosperitat, a continuació hi va haver un període de desunió i relativa decadència cultural que els egiptòlegs van anomenar el Primer Període Intermedi. Durant l'Antic Imperi, el rei d'Egipte (no anomenat faraó fins al Nou Imperi) es va convertir en un déu viu que governava absolutament i podia exigir els serveis i la riquesa dels seus súbdits.
Sota el rei Djoser, el primer rei de la Tercera Dinastia de l'Antic Imperi, la capital reial d'Egipte va ser traslladada a Memphis, on Djoser va establir la seva cort. Es va iniciar una nova era de construcció a Saqqara sota el seu regnat. A l'arquitecte del rei Djoser, Imhotep, se li atribueix el desenvolupament de la construcció amb pedra i la concepció de la nova forma arquitectònica, la piràmide esglaonada. L'Antic Imperi és conegut per la gran quantitat de piràmides construïdes en aquesta època com a llocs d'enterrament dels reis d'Egipte.
El faraó (rei d'Egipte) El faraó (nom per definir al rei) va ser la figura més important de tot Egipte, era el monarca que governava sobre l'Alt i Baix Egipte (depenent de la situació cronològica hi havia més d'un sol rei per problemes sociopolítics i econòmics entre els dos Egiptes). A mitjans de la cinquena dinastia, durant la regència de Nefererkare, el recentment instituït nom de regnat també està inclòs dins d'un cartutx.
La religió va tenir una gran influència com podem veure en la seva mitologia. Consideraven el faraó una divinitat, la representació d'un déu a la Terra, d'aquesta manera es va instaurar un govern basat en la teocràcia, és a dir l'únic que manava per sobre de tothom era el rei (un clar exemple de govern absolutista), ja que era qui tenia el poder absolut.
La mateixa història de l'antic Egipte va lligada amb els faraons ja que van ser els qui van donar un canvi històric a Egipte. És inevitable parlar d'Egipte sense que els faraons no hi surtin involucrats.
Físicament el rei sempre duia a sobre diversos complements o accessoris de símbols, com per exemple l'ús de barba postissa per demostrar la similitud amb els déus, un altre exemple seria el fuet com a símbol d'autoritat sobre el poble o bé les corones (cada una amb un significat diferent).
En l'àmbit familiar, les dones dels faraons ocupaven una posició imprescindible pel govern d'Egipte, ja fos per portar al món el pròxim rei d'Egipte o per formar part de la cort reial. Així i tot, el faraons podien tenir més d'una dona per sota de la Gran Esposa Reial i eren anomenades esposes secundàries.
Història Tercera dinastia
El període tinita d'Egipte s'inicia quan Narmer va unir en un sol regne les terres de l'Alt i el Baix Egipte cap al 3150 aC. El període posterior a la unificació de les corones va ser un període de prosperitat, marcat per l'inici de la Tercera Dinastia i el Regne Antic d'Egipte en 2686 aC.
L'ascens de Djoser marca l'inici del Regne Antic d'Egipte. La justificació bàsica per separar els dos períodes és el canvi revolucionari en l'arquitectura acompanyat dels efectes sobre la societat egípcia i l'economia dels projectes de construcció a gran escala. La residència reial va romandre a Ineb Hedj, el nom egipci de Memphis. Djoser va enviar diverses expedicions militars a la península del Sinaí, que va ser sotmès fent de barrera entre la vall del Nil i Àsia, i hi va enviar expedicions per extreure minerals valuosos com la turquesa i el coure. Durant el seu regnat es van construir les primeres tombes decorades d'Abusir, la necròpolis de Saqqara, on es va aixecar la piràmide esglaonada de Djoser, i un petit temple a Heliòpolis, més tard un famós lloc de culte de Ra, el déu Sol. Durant el seu regnat van sorgir les primeres frases gramaticals completament desenvolupades conegudes a l'antic Egipte.
En aquesta època els nomarques, governants dels antics estats egipcis independents (nomos) es van veure obligats a assumir el paper de governadors o a treballar en la recaptació d'impostos. Els egipcis d'aquesta època creien que el rei era l'encarnació d'Horus, que unia els mons humà i espiritual. Les opinions egípcies sobre la naturalesa del temps durant aquest període sostenien que l'univers funcionava en cicles, i el faraó treballava per garantir l'estabilitat dels cicles. També es van percebre com a persones especialment seleccionades.
Quarta dinastia
miniatura|La piràmide de Meidum, encarregada per Snefru. El Regne Antic d'Egipte va assolir el zenit sota la dinastia IV (2613–2494 aC). Snefru, el primer rei de la Quarta Dinastia, va ocupar territori des de la regió de Líbia a l'oest fins a la península del Sinaí a l'est, i fins a Núbia al sud. Es va fundar un assentament egipci a Buhen, a Núbia, que va durar 200 anys. Després de Djoser, Snefru va ser el següent gran constructor de piràmides, encarregant la construcció de tres piràmides. La primera fou la piràmide de Meidum, s'inicià com una piràmide esglaonada i abandonada després que la carcassa exterior caigués de la piràmide. La piràmide de Meidum va ser la primera a tenir una cambra funerària sobre el terra.
miniatura|Fotografia aèria del 1904 de Giza feta per Eduard Speltterini des d'un globus a 600 metres d'altura. El fill i successor de Snefru, Quèops, va construir a Guiza la piràmide de Quèops a la que es van afegir la del seu fill Quefrè, i la de Menkaure. El successor de Quèops, el seu fill Djedefre, va començar una piràmide a Abu Rawash, i Bakka en va començar una a Zawiet al-Arian. L'últim rei conegut de la dinastia, Xepseskaf, va construir una mastaba monumental al sud de Saqqara i va ser l'únic governant del Regne Antic que no va començar una piràmide. Aquestes obres, especialment la Gran Piràmide, mostren un gran domini de la topografia i la planificació, i la maçoneria monumental amb grans o colossals blocs individuals ajustats amb molta precisió.
Cinquena dinastia
No se sap del cert com el faraó Userkaf va fundar la dinastia V. El papir Westcar, escrit durant el Regne Mitjà, explica la història de com el rei Quèops de la dinastia IV va rebre una profecia que els trigèmins nascuts de l'esposa del sacerdot de Ra a Sakhbu el derrocarien a ell i als seus hereus, i com va intentar executar aquests nens, anomenats Userkaf, Sahure i Nefererkare; tanmateix, en els darrers anys, els estudiosos han reconegut aquesta història com a màxim una llegenda i admeten la seva ignorància sobre com va succeir la transició d'una dinastia a una altra.
Durant la dinastia V el càrrec de nomarca esdevé hereditari, es van aixecar tombes en els seus propis dominis i sovint tenien els seus propis exèrcits. Per a contrarestar i controlar el seu poder creixent el faraó creà la figura del governador del sud. L'excavació a Hawara per crear el canal ara conegut com a Bahr Yussef va augmentar el volum d'entrada al llac Moeris, i els projectes de drenatge i recuperació de terres concurrents veurien explotat el llac amb finalitats agrícoles.
Durant aquesta dinastia, la religió de l'antic Egipte va fer diversos canvis importants. Apareixen les primeres còpies conegudes d'oracions funeràries inscrites a les tombes reials conegudes com els textos de les Piràmides. El culte al déu Ra guanya importància, i els reis des d'Userkaf fins a Menkauhor Kaiu van construir temples dedicats a Ra a Abusir o prop. Al final d'aquesta dinastia, el culte a la deïtat Osiris pren importància, sobretot en les inscripcions trobades a la piràmide d'Unas. La disminució de la importància del culte de Ra durant la dinastia V va portar al desenvolupament de l'Ennéada, un grup de nou deïtats egípcies importants que va situar les altres en un estat subordinat a Atum.
Sisena dinastia
miniatura|Les piràmides i la ciutat dels morts de Saqqara. La investidura de Teti II establint la dinastia VI va resoldre una possible crisi de successió, doncs Unas, el darrer faraó de la dinastia V havia mort sense hereu masculí i la seva filla Iput I era esposa de Teti. La transició sembla haver-se produït sense problemes, i Teti va mantenir funcionaris dels seus predecessors de la dinastia V, com ara els visirs Mehu i Kagemni, que havien començat les seves carreres sota Djedkare Isesi. La residència reial va migrar de la "Muralla Blanca" de Memfis als suburbis populosos més al sud, fins a "Djed-isut", derivat del nom de la piràmide de Teti i de la ciutat piramidal, i situat a l'est dels monuments, i podria haver estat encara més al sud, a l'altra banda d'un llac de la ciutat, a l'est de Saqqara Sud, on es van construir la piràmide de Djedkare-Isesi i la piràmide de Pepi I.
Durant el regnat increïblement llarg de Pepi II (2278–2184 aC), cap al final de la dinastia, van sorgir problemes. Al final de la seva vida, ja vell i amb poca capacitat de decisió, els nomarques, que ja no pertanyien a la família reial i el seu càrrec es va convertir en hereditari, creant així dinasties locals en gran part independents de l'autoritat central del faraó i van ignorar l'administració central per les taxes, cosa que va fer que, al final del regnat, ja no es pogués parlar d'un poder central, sinó d'un poder territorial més amb seu a Memfis. En aquesta època, es va establir o restablir la divisió administrativa entre el Baix Egipte i l'Alt Egipte, amb un visir per cada govern, però no va servir de res. La seva mort, sens dubte molt després de la dels seus futurs hereus, podria haver creat lluites de successió i el país va caure en guerres civils poques dècades després del final del seu regnat. El cop final va ser la sequera del segle XXII aC a la regió que va provocar una disminució dràstica de les precipitacions i almenys alguns anys entre el 2200 i el 2150 aC no van haver les inundacions normals del Nil.
Al final de la dinastia VI la decadència del poder reial causà conflictes entre les províncies veïnes i intenses rivalitats i guerres entre si, i finalment el fraccionament del país desembocant en el Primer Període Intermedi, l'edat d'or dels nomarques.
La societat