El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs. Queden 157 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1710 - Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola). 1993 - Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell.
Resta del món
1813 - A la batalla de Burnt Corn els Bastons Vermells creek derroten l'exèrcit dels Estats Units. 1921 - Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, aïllen per primera vegada la insulina. 1935 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga esdevé president del Barça. 1936 - Arriba a Espanya el primer grup d'avions italians per part de Benito Mussolini. 1939 - Veracruz: Arriba a destí el vaixell Méxique, que porta a l'exili 2.200 refugiats republicans espanyols de la Guerra Civil. 1940 - Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare. 1983 - Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni realitzen l'assalt a l'ambaixada turca de Lisboa. 1977 - Entra en vigor a l'Estat Espanyol el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. 1990 - Citroën deixa de produir el 2CV. El Parlament de Belarús proclamà la sobirania. El país assolí la independència el 25 d'agost de 1991.
Naixements Països Catalans 1842 - Figueres: Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (m. 1927). 1867 - Lleida: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català. 1907 - Elx: Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (m. 1993). 1936 - Barcelona: Josep Termes Ardèvol, historiador català (m. 2011). 1942 - Barcelona: Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana (m. 2018). 1981 - Calvià: Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora en empreses hoteleres, ha estat diputada al Congrés.
Resta del món 1740 - La Comelle, França: Jeanne Baret, botànica francesa, primera dona en circumnavegar el món (m. 1807). 1667 - Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís. 1768 - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (m. 1793). 1802 - Copenhaguen: Ida da Fonseca, cantant d'òpera i compositora danesa (m. 1858). 1824 - París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès (m. 1895). 1827 - La Haia, Països Baixos: Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen, pintora neerlandesa del (m. 1895). 1835 -, Pietrasanta, Toscana: Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (m. 1907). 1851 - Torsång: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec. 1853 - Brighton: Clementina Black, escriptora anglesa, reformadora social, feminista i pionera sindicalista (m. 1922). 1881 - Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Hans Fischer, químic, metge, Premi Nobel de Química l'any 1930 (m. 1945). 1884 - Clifton (Ontario)ː Kathleen Howard, cantant d'òpera i actriu canadenca (m. 1956). 1898 - Madrid: Concha Méndez, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m.1986). 1904 - Poltava, Imperi Rus: Liudmila Rudenko, segona Campiona del món d'escacs (m. 1986) 1909 - Colònia: Hilde Domin, poeta, escriptora i traductora alemanya. 1910 - Saint -Florent-le-Vieil (França): Julien Gracq, novel·lista, poeta, assagista i dramaturg francès proper al surrealisme (m. 2007). 1915 - Florència, Itàlia: Mario del Monaco, tenor italià (m. 1982). 1924 - Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018). 1927 - La Goulette, Tunísia: Gisèle Halimi, advocada, activista feminista i política francotunisiana (m. 2020). 1938 - Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa."Isabelle Aubret Biography", RFI Musique. Retrieved 17 August 2014 1940 - Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya. 1973 - Teheran, Pèrsia: Cassandra Clare, escriptora estatunidenca nascuda a l'Iran. 1979 - Rio de Janeiro: Marielle Franco, sociòloga brasilera, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018). 1985 - Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc. 1994 - Toronto: Winnie Harlow, periodista i model canadenca que pateix vitiligen.
Necrològiques Països Catalans 1276, València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona. 1936, Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català. 1944, Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme. 1980, Barcelona: Joan Ballester i Canals, editor i activista cultural català. 2023, Premià de Mar: Didier Lourenço, pintor, litògraf i escultor català. 2024, Gelida: Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural. 2026, València: Ramon Lapiedra i Civera, físic valencià, rector de la Universitat de València (n. 1940).
Resta del món 1510, Pesaro: Joan Sforza, noble italià 1705, Weston-under-Lizard: Elizabeth Wilbraham, primera dona arquitecta coneguda, l'obra de la qual havia estat atribuïda a homes. 1756, París: Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa 1841, Piatigorsk, Imperi Rus: Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov, escriptor i poeta romàntic rus 1844, Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès 1917, Berna, Suïssa: Emil Theodor Kocher, cirurgià suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1909 1924, Empoli, Toscana, Regne d'Itàlia: Ferruccio Busoni, pianista i compositor italià 1934, Thorey-Lyautey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc 1946, París: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca i col·leccionista d'art que va viure la major part de la seva vida a França 1962, Sury-en-Vaus, França: Richard Aldington, escriptor i poeta britànic ( 1972, Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu 1980, el Caire, Egipte: Mohammad Reza Pahlavi, darrer Xa de Pèrsia mor a l'exili. 1981, Oak Ridge, Tennessee: Elizabeth Rona, química nuclear hongaresa nacionalitzada estatunidenca 1984, Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès 1990, Hove, Anglaterra: Elizabeth Allan, actriu anglesa. 1994, Madrid, Espanya: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 2011, Neuchâtel, (Suïssa: Agota Kristof, escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès 2017, Midway, Kentucky, Estats Units: Sam Shepard fou un dramaturg, actor, director de cinema i guionista estatunidenc. 2021, Ribadesella: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia
Festes i commemoracions Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa) Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d'AlliberamentSantoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Pantaleó, màrtir (305), i els seus companys Hermolau, Hermip i Hermàcrates; Set Dorments d'Efes, màrtirs; Celestí I, papa (432); Simeó Estilita Tercer, anacoreta (459); Desiderat de Besançon, bisbe (s. V); Ursus de Loches, abat (s. V-VI); Ecclesi de Ravenna, bisbe (ca. 532); Galactori de Lescar, bisbe (s. VI); Antusa d'Honoríade, verge (777); Màrtirs de Còrdova, màrtirs (852); Sants Apòstols de Bulgària: Naüm d'Ocrida, missioner (910); Climent d'Ocrida, bisbe (916), i Sabas de Belica, Goradz i Angelari, deixebles de Ciril i Metodi. Beats: Bertold de Garsten, abat (1142); Raimon el Palmer, laic (1200); Nevoló de Faenza, pelegrí (1280); Lucia Bufalari, monja (ca. 1350); Robert Sutton, sacerdot màrtir (1588); William Davies, sacerdot màrtir (1593); Maria Maddalena Martineno, abadessa (1737); Bennó II d'Osnabrück, bisbe (1088); Giacomo Papocchi, eremita (1289) Maria Grazia Tarallo, monja (1912); Joaquim Vilanova Camallonga, prevere màrtir (1936); Modesto Vegas, prevere màrtir (1936); Felipe Hernández Martínez, Zacarías Abadía Buesa, Jaime Ortíz Alzueta, monjos màrtirs (1936); Andrés Jiménez Galera, salesià màrtir (1936); Àngel Rodamilans i Canals, màrtir (1936) Maria Klemensa Staszewska, monja màrtir (1943). Sants que no figuren al Martirologi: santes Juliana i Semproniana (25 de juliol al Martirologi romà); Fèlix, Júlia i Jocunda de Nicomèdia, màrtirs; Maur, Pantaleimó i Sergi de Bisceglia, màrtirs (ca. 117); Simeó d'Egees, eremita; Luican de Kill-luician; Lucà de Sabiona, bisbe (s. V); Fronimi de Metz, bisbe (ca. 500); Eteri d'Auxerre, bisbe (573); Congall de Iabhnal-Livin, eremita; Waldrada de Saint-Pierre, abadessa (s. VII); Arnau de Lió, bisbe llegendari (1128); Huguet de Lincoln, nen màrtir inexistent (1255); sant Carlemany, emperador (a Aquisgrà) Venerable Conrad d'Ottobeuren, abat (1227)
Església Copta 20 Abib: Teodor d'Antioquia, soldat (220)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 9 d'agost del calendari gregorià
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià), orresponen als sants del 14 de juliol del calendari julià Sants: Just de Roma, màrtir (s. I); Àquila i Prisca d'Efes, màrtirs; Elies d'Egipte; Heracli d'Alexandria, patriarca (246); Hel·li d'Egipte, monjo (s. IV); Onèssim de Magnèsia, taumaturg (ca. s. IV); Pere de Gortina, bisbe; Mèrope, màrtir; Justinià II, emperador romà d'Orient; Joan de Merv, màrtir; Josep Estudita''', arquebisbe de Tessalònica (832); Esteve de Makhrixtxe (1406); Vladímir i Agripina de Rzhev; Nicodem d'Atos (1809); Konstantin, prevere màrtir (1918); Nikolai, prevere màrtir (1933).
Església Ortodoxa Grega Àquila, Hilari, Pere el Jove i Heracli, màrtirs
Església Evangèlica d'Alemanya Angelus Merula, prevere màrtir (1557); Gustav Friedrich Ludwig Knak, rector i poeta (1878)
Esglésies anglicanes Brooke Foss Westcott, bisbe de Durham (1901)
Referències
27