El colibrí d'Alice (Aglaeactis aliciae) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita les vessants dels Andes al nord del Perú.

Descripció És un colibrí tacat restringit a una zona petita i remota dels Andes del nord del Perú. El plomatge és de color marró bronzejat amb taques blanques irregulars a la cara, la gola i el ventre, i taques blanques en forma de llàgrima al pit. El mascle adult té la part inferior de l'esquena iridescent de color porpra i verd, però això és indistint o absent en les femelles i els ocells més joves.

Hàbitat Se sap que el colibrí d'Alice viu a la zona temperada (2.900-3.500 m), on la vida vegetal consisteix en arbustos de muntanya i arbres d'Alnus. S'alimenta de verns, vesc i altres arbres, com ara Tristerix longebrachteatum, i en parcel·les d'Oreocallis grandiflora. Recentment, també s'ha informat que s'alimenta i s'estableix als eucaliptus recentment introduïts, però encara no s'ha determinat el nivell de tolerància de l'espècie a les plantacions d'eucaliptus (específicament com a hàbitat de cria). No hi ha procediments de conservació definits per al colibrí d'Alice. Calen més investigacions per examinar els requisits ecològics de l'espècie, de manera que es pugui avaluar l'adequació de les plantacions d'eucaliptus.

Biologia L'estructura única de l'espatlla dels colibrís permet que les ales bateguin tremendament de pressa en un moviment en forma de vuit, cosa que els permet mantenir un moviment de vol alhora que s'alimenten, amb fins a 200 batecs d'ales per segon. A causa d'aquest comportament altament energètic, els colibrís s'alimenten gairebé exclusivament de nèctar (secrecions de sucre riques en carbohidrats de les plantes), alimentant-se de fins a 1.000 a 2.000 flors al dia. Els colibrís tenen la necessitat d'oxigen més alta de qualsevol vertebrat i, per això, tenen una freqüència respiratòria de fins a 500 respiracions per minut, així com uns pulmons amb una formació distintiva. Aquestes variacions fisiològiques han permès que els colibrís ocupin un grup divers d'hàbitats i elevacions a tot Amèrica. Hi ha informació limitada sobre la biologia precisa del colibrí d'Alice. Tanmateix, s'ha vist alimentant-se de les flors vermelles ataronjades del vesc paràsit dels arbres Alnus, utilitzant el bec especialitzat i la llengua llarga i sensible per obtenir el nèctar. Com passa amb la majoria dels altres colibrís, es diu que el colibrí d'Alice és solitari i insistentment territorial. Els mascles s'aparellen amb diverses femelles, però no participen en la criança de les cries. La femella és l'única responsable de la construcció del niu, la incubació i la cria dels pollets. El niu del colibrí d'Alice mai s'ha vist, però es creu que l'espècie construeix nius a prop d'una font de nèctar, en branques amagades de la llum solar directa. En la majoria dels colibrís, es ponen dos ous de forma ovalada, que s'incuben durant uns 16 a 19 dies. Els pollets romanen al niu entre 23 i 26 dies després de l'eclosió.

Paper ecològic L'herbivorisme de les flors i la pol·linització s'han descrit com a processos interactius que s'influeixen mútuament en l'impacte de l'èxit reproductiu d'una planta. En presència de colibrís, les flors no danyades van experimentar una producció 1,7 vegades superior a la de les flors danyades, cosa que suggereix que l'efecte del dany a les flors sobre l'èxit reproductiu femení probablement es produeix com a resultat de la intolerància dels colibrís a les corol·les danyades. Aquest resultat mostra que l'impacte de l'herbivorisme de les flors sobre la productivitat de les plantes depenia de la presència o absència de colibrís. Els colibrís tenen un paper important com a pol·linitzadors per a moltes de les plantes alimentàries, algunes de les quals han coevolucionat amb els ocells; almenys 58 famílies de plantes són pol·linitzades només al Brasil, la principal d'elles és la bromeliàcia.

Amenaces L'amenaça més gran per al colibrí d'Alice és la transferència de terres arbustives dominades per Alnus a plantacions d'eucaliptus. Aquesta transferència implica l'eliminació del vesc paràsit del qual s'alimenta. L'àrea de distribució limitada de l'espècie també la fa susceptible als efectes d'esdeveniments naturals, com ara malalties i sequera. Històricament, el paisatge del riu Marañón ha experimentat alts nivells de renovació d'hàbitat a causa del cultiu, i gran part de l'hàbitat natural original s'ha perdut o continua degradant-se. La ramaderia, la tala d'arbres i la recol·lecció de llenya han eliminat gran part de l'hàbitat forestal, mentre que la mineria de petroli és una preocupació latent per al futur.

Població i estat de conservació El baix nombre d'ocells, que s'estima en menys de 1.000 ocells, pot indicar que té una diversitat hereditària extremadament baixa. La vall de Marañón, hàbitat del colibrí d'Alice, és una regió d'alta importància per a la preservació, ja que la seva llunyania i els hàbitats distintius han provocat un alt grau d'endemisme. Un total de vint-i-dues espècies d'ocells són endèmiques de la vall i, com a resultat, ha estat seleccionada com a Zones d'aus endèmiques (ZAE) de Birdlife International. La vall de Marañón també ha estat seleccionada com a part del corredor de conservació Marañón-Alto Mayo, perquè admet un gran nombre d'àrees de prioritat de conservació. L'American Bird Conservancy ha estat treballant per analitzar l'assignació d'espècies d'ocells rars dins de la vall de Marañón i classificar les àrees i els hàbitats que necessiten protecció. S'ha proposat una àmplia gamma d'estratègies de preservació, incloent-hi la classificació estricta d'àrea protegida, la conservació sostenible i les reserves naturals de propietat comunitària. Actualment, el 0,1 % de la vall de Marañón té alguna defensa legal i aquestes mesures s'han d'implementar immediatament.

Anteriorment, estava classificada com a en perill crític d'extinció per la UICN. Però noves investigacions han demostrat que, tot i que gairebé no queda hàbitat natural, aquesta espècie encara és una mica més nombrosa del que es creia. En conseqüència, va ser rebaixada a l'estatus d'en perill d'extinció el 2008 i, una vegada més, a vulnerable el 2020.

Referències

Alice Categoria:Ocells endèmics del Perú Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud