Pseudopercis numida és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon

Descripció Fa 120 cm de llargària màxima (encara que la seua mida normal és de 40)Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma. Pàg. 168. i 20,2 kg de pes. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units. 7 espines i 26-28 radis tous a l'aleta dorsal i 1-2 espines i 24-27 radis tous a l'anal. Cos de color marró (esquitxat de tons violats al dors) i amb una taca marró darrere de les brànquies. Cap oval i amb una boca gran i de llavis gruixuts, la qual acaba a l'altura dels ulls.Peixes desportivos do mundo

Reproducció Assoleix la maduresa sexual a partir dels 5 anys.

Alimentació Es nodreix de peixets, mol·luscs i crustacis, i el seu nivell tròfic és de 3,01.Sea Around Us

Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal (entre 15 i 300 m de fondària, normalment entre 100 i 300)Venerus, L. A., D. E. Galván, A. J. Irigoyen i A. E. Gosztonyi, 2007. First record of the namorado sandperch, Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903) (Pinguipedidae; Osteichthyes), in Argentine waters. J. Appl. Ichthyol. 23 (2007):110-112. i de clima tropical (23°S-28°S), el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental: les aigües més fondes de la plataforma continental, els esculls rocallosos superficials i els substrats sorrencs i rocallosos des de l'estat de Rio de Janeiro fins a les costes de Santa Catarina (el Brasil) Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 860. Bernardes, R. Á., J. L. de Figueiredo, A. R. Rodrigues, L. G. Fischer, C. M. Vooren, M. Haimovici i C. L. D. B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p.Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.Tutui, S., Bastos, G., Tomas, A.,Tiago, G. i Zavala-Camin, L., 2000. Species composition of the exploratory fisheries with bottom longline off southeastern Brazil. Ciencia e Cultura 52(1): 55-58. i l'Argentina. Els hipotètics registres d'aquesta espècie a l'Uruguai són, probablement, identificacions errònies de Pseudopercis semifasciata.FishBase GBIF

Amenaces És pescat amb finalitats alimentàries amb palangres de fons. Entre els anys 1986 i 1995, aquesta espècie va constituir el 18,4% de les captures fetes amb palangres en aigües del sud-est del Brasil.Paiva, M. P. i Andrade-Tubino, M. F., 1998. Distribuição e abundância de peixes bentônicos explotados pelos linheiros ao largo do sudeste do Brasil (1986-1995). Revista Brasileira de Biologia 58(4). No obstant això, es desconeix si açò representa una amenaça significativa per a l'espècie.

Curiositats Una antiga lleganda del Brasil identifica aquest peix com el regal idoni per a la persona estimada: el pescador enamorat, quan el capturava, l'oferia a la seua estimada i, si la passió amorosa era mútua, ella cuinava el peix i convidava el pescador a sopar. Això assenyalava l'inici del festeig entre la parella i la raó per la qual aquest peix és anomenat així en portuguès.

Observacions És inofensiu per als humans i la seua longevitat és de 30 anys.

Referències

Bibliografia Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.

Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. Pàg. 341. . Miranda Ribeiro, P. de, 1953. Tipos das espéces e subespécies do Prof. Alipio de Míranda Ribeiro depositados no Museu Nacional. Arquivos do Museu Nacional de Rio de Janeiro. V. 42: 389-417.

Enllaços externs AQUATAB BioLib ION Flickr

Categoria:Pingüipèdids