Lestrilda de Salvadori Rev. 20/01/2022 (Cryptospiza salvadorii) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estríldids (Estrildidae) comunament trobada a Àfrica. S'ha estimat que l'extensió del seu hàbitat és de 190.000 km².

Descripció L'estrilda de Salvadori és un petit i tímid ocell grisenc oliva amb ales, dors, escàpules i carpó carmesí brillant. No presenta dimorfisme sexual. En els mascles, el cap i el dors superior són de color oliva grisenc, tret dels lores foscos, mentre que la resta de les parts superiors, excepte la cua curta, arrodonida i negra, són de color carmesí fosc. La barbeta és de color groc apagat i la resta de les parts inferiors són de color oliva grisenc, amb algunes plomes dels flancs amb les puntes vermelles. El bec és negre i els ulls i les potes són de color marró fosc. Les femelles són similars al mascle, però de color vermell més apagat a la part superior i color oliva pàl·lid a la part inferior. Els juvenils són més marrons a la part superior amb només taques de color vermell. Mesura de 10 a 11 cm de llargada i pesa de 10,9 a 14 g.

Vocalitzacions El crit és un suau "tsip-tsip" que fa quan l'ocell s'enlaira. El cant és el crit repetit, però amb un subcant melòdic suau que rarament se sent.

Distribució i hàbitat L'estrilda de Salvadori es pot trobar a Burundi, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Kenya, Ruanda, el Sudan, Tanzània i Uganda.

L'hàbitat típic són les zones boscoses, particularment els boscos montans, de 1.500 a 300 m sobre el nivell del mar a Kenya, els límits del bosc o en clarianes on normalment roman entre el sotabosc, però de vegades es veu més amunt per les plantes enfiladisses. També es troba on creix el bambú, matollars i matolls densos, especialment al llarg dels cursos d'aigua.

És una espècie tímida i força esquiva que s'alarma fàcilment, posant-se ràpidament a cobert al primer indici d'una amenaça. Això significa que pot ser menys infreqüent del que sembla. Normalment s'observa sola o en parelles, però s'ha reportat petits grups familiars. S'alimenta pels estrats baixos, sovint dins de cobert, principalment de llavors d'herba, però també consumeixen altres llavors petites, com ara Xereix spp., bàlsam Impatiens spp. i ortigues Laportea spp. Possiblement també pot capturar alguns insectes.

A Etiòpia hi ha registres d'estrilda de Salvadori que mostren un comportament reproductor des de l'abril i l'agost, mentre que a Uganda es reprodueix al març a Bwindi i al Mont Elgon es reprodueix al juny i al novembre. Tots els registres de comportament reproductor són en mesos secs després de les pluges.

Taxonomia L'estrilda de Salvadori va ser descrita per primer cop l'any 1892 per l'ornitòleg alemany Anton Reichenow amb l'actual nom binomial Cryptospiza salvadorii i la localitat tipus "Shoa" (= Sciolitat).

Etimologia El nom genèric Cryptospiza prové del grec antic «κρυπτος/kruptos» que significa “amagat”, “obscur”; i «σπιζα /spiza», “pinsà” que alhora deriva de «σπιζω/spizō», “piular”.

El nom específic reichenovii i el comú "de Salvadori" fa referència a Tommaso Salvadori (1835-1923), ornitòleg italià. Rev. 20/01/2022

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2025) es reconeixen tres subespècies: C. s. salvadorii (Reichenow, 1892) ─ Etiòpia i nord de Kenya. C. s. kilimensis (Moreau & Sclater, 1934) ─ sud del Sudan del Sud, est d'Uganda, oest, centre i sud de Kenya i nord de Tanzània. C. s. ruwenzori (Sclater, 1925) ─ serralades de la falla Albertina a l'est de la República Democràtica del Congo, sud-oest d'Uganda, oest de Ruanda i oest de Burundi.

Una quarta subespècie, C.s. crystallochresta que es va descriure a Challa, al sud-oest d'Etiòpia, s'ha agrupat amb la subespècie nominal.

Referències

Salvadori Categoria:Ocells d'Àfrica