El cardenal emplomallat Rev. 15/10/2022 (Cardinalis phoeniceus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae). És endèmica de Colòmbia i de Veneçuela.
Descripció
El cardenal emplomallat fa 19 cm de llarg. Ambdós sexes tenen plomes llargues a la corona que solen ser erectes. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és gairebé completament vermell, tot i que varia de molt brillant a una mica fosc. Té una banda negra estreta al voltant de la part inferior del bec que és gris i gruixut. La coroneta de la femella és grisa i les plomes allargades vermelles. La resta del cap és gris marró amb taques blanques prop del bec. Les parts superiors són de color marró grisenc que varia a marró al carpó i les parts inferiors són de color canyella beix. El juvenil és similar a la femella però de color marró més intens.
Distribució i hàbitat El cardenal emplomallat es troba en dues zones disjuntes. Una s'estén des de la península de La Guajira, al nord-est de Colòmbia, fins al nord de Veneçuela a l'estat de Lara. L'altra es troba més a l'est de Veneçuela, des de l'estat d'Anzoátegui fins a l'estat de Sucre, inclosa l'illa Margarita. Habita en matolls semiàrids caracteritzats per cactus i lleguminoses espinoses (com ara Calicotome spinosa). Generalment es troba des del nivell del mar fins als 300 m, però s'ha registrat fins a 700 m a Lara.
Comportament Alimentació El cardenal emplomallat s'alimenta sol, en parelles o en grups petits a través de la vegetació baixa. La dieta inclou invertebrats, fruits carnosos i llavors.
Reproducció S'ha descrit sis nius de cardenal emplomallat, tots de l'illa de Margarita. Eren copes obertes col·locades en un cactus o un arbust. La temporada de nidificació va abastar de juny a principis d'agost. Quatre dels nius tenien tres ous i un en tenia quatre. Només la femella incuba els ous i cria els pollets, però ambdós pares alimenten les cries.
Vocalització El cant del cardenal emplomallat és "un agradable... 'txiir o-uiit-touiit touiit touiit'". El seu crit és un "xip".
Estat de conservació La UICN avalua el cardenal emplomallat com en risc mínim. Tot i que té una àrea de distribució restringida, sembla ser comú en gran part d'ella. Tanmateix, la captura per al comerç d'animals de companyia en alguns llocs "sens dubte té un efecte negatiu significatiu sobre les poblacions".
Taxonomia i sistemàtica El cardenal emplomallat va ser descrit per primer cop l'any 1838 per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte amb el nom binomial Cardinalis phoeniceus i la localitat tipus "'el país al sud de la badia d'Hondures". Evidentment que es tracta d'un error i l'any 1919 Hartert, la va determinar com "Veneçuela".
Totes espècies del gènere Cardinalis van ser classificades en el seu moment en els gèneres Richmondena i Pyrrhuloxia. El cardenal emplomallat està més estretament relacionat amb el cardenal bru (C. sinuatus) que amb el cardenal vermell (C. cardinalis).
Etimologia El nom genèric Cardinalis prové del llatí medieval «cardinalis» que significa “cardenal”, bisbe principal de l'església catòlica romana que porta una gorra i una túnica escarlata que alhora deriva del llatí «cardo, cardinis», “frontissa”, “pivot”.
L'epítet específic phoeniceus prové del grec antic «φοινικεος/phoinikeos» que significa “carmesí”, “vermell”, “vermell fosc”, “morat”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Cardinàlids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud