El bisbe vermell septentrional Rev. 20/02/2022 (Euplectes franciscanus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels plocèids (Ploceidae) que habita praderies d'herbes altes de l'Àfrica Subsahariana al nord de la línia equatorial.
Descripció
El bisbe vermell septentrional és un ocell de cua curta i mida petita, d'uns 11 cm i pesa uns 12-22 grams. Les cridaneres plomes vermell-taronges són produïdes per pigments derivats de compostos de la dieta. Concretament, els pigments grocs, taronges i vermells provenen de compostos anomenats carotenoides, que depenen molt de la dieta. La luteïna i dues fraccions vermelles (R1 i R2) derivades de la luteïna són els dos carotenoides dominants que contribueixen al pigment de l'ocell en estat salvatge. Els individus del nord mantinguts en captivitat no tenen el carotenoide de la fracció vermella R2 de la dieta. Aquest plomatge és present a la part posterior del mascle i envolta la barbeta fins a la part posterior del cap, la gola i el pit, amb una corona, el front, el flanc i el ventre de color negre fosc. La cua i la part superior de les ales són marrons, amb potes pàl·lides i un bec negre.
Aquest plomatge, identificador dels bisbes vermells septentrional, només és present en els mascles reproductors. Les femelles i els mascles no reproductors tenen un patró de plomes marrons i blanques diluïdes, similar al d'un sit cantaire (Melospiza melodia). Els mascles a l'apropar-se la temporada de cria fan la transició a aquest plomatge lluent i brillant, i finalment muden aquestes plomes d'exhibició al final de la temporada de cria per adquirir un plomatge semblant al de les femelles.
Distribució i hàbitat El bisbe vermell septentrional té una àmplia distribució al nord d'Àfrica. Aquesta espècie habita al nord de Libèria, el sud de Mauritània, Senegàmbia, Guinea, el nord de Sierra Leone, l'est d'Eritrea, Etiòpia, el nord-oest i el sud de Somàlia, el nord-est de la República Democràtica del Congo, el nord d'Uganda, Burkina Faso, el nord de la Costa d'Ivori, el sud del Txad, el nord del Camerun, el Sudan, Tanzània i Kenya. El bisbe vermell septentrional generalment resideix en herbessars alts o zones cultivades prop de l'aigua i els aiguamolls. Aquesta espècie s'ha observat en terres baixes fins a altituds de fins a 1000 metres.
Aquesta espècie va ser introduïda a Puerto Rico a la dècada de 1960 i des de llavors s'ha registrat a totes les Índies Occidentals. El bisbe vermell septentrional s'ha registrat a Martinica, Guadalupe, Barbados, Jamaica i Saint Croix, Illes Verges Nord-americanes, juntament amb albiraments registrats a Cuba. En les darreres dècades, el bisbe vermell septentrional s'ha introduït en zones dels Estats Units, incloent-hi el sud de Califòrnia, Texas i Hawaii. El 1997, la mida estimada de la població de bisbe vermell septentrional als comtats de Los Angeles i Orange va arribar als 400, tot i que aquest nombre probablement ha disminuït en els darrers anys a causa de la pèrdua d'hàbitat de maresmes. Una petita població també resideix al comtat de Harris, Texas.
Comportament i ecologia Reproducció alt=Il·lustració de 1873 d'un bisbe vermell septentrional, de John Gerrard Keulemans.|miniatura|Il·lustració de 1873 d'un bisbe vermell septentrional, de John Gerrard Keulemans. Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual i és poligàmica, i els mascles són particularment més grossos que les femelles. El gènere Euplectes és conegut per les característiques seleccionades sexualment, com ara exhibicions elaborades i plomes de la cua llargues. El plomatge de color taronja brillant a groc amb un pigment negre fosc contrastant serveix per atraure parelles. El patró de cant del mascle durant la temporada de cria és força monòton amb un canvi mínim d'una temporada a una altra, i els mascles poden ni tan sols cantar en absolut durant la temporada hivernal. Els experiments sobre la relació neuronal entre el cant i el color del plomatge van revelar que el nidopallium (HVc, una regió del cervell dels ocells) i el nucli robust de l'archistriatum (AR) són estructures neuronals implicades en el control del cant. Possiblement a causa dels nivells més alts d'andrògens en aquell moment, tant el HVc com l'AR augmenten significativament de volum durant la temporada de cria. A més, les mides d'aquestes estructures són significativament diferents entre els sexes, amb un mascle que té un AR més de vint vegades més gros que la femella. La proporció de dimorfisme sexual en aquestes estructures és més alta que en altres ocells cantaires.
Aquesta espècie és poligàmica, i els mascles sovint s'aparellen amb fins a sis femelles. Els mascles utilitzen el plomatge per a vols d'exhibició per atraure les femelles, mentre bufen el plomatge. Un cop una femella aterra, segueix el festeig, cosa que fa que els mascles construeixin nius globulars per a la parella. Les femelles, al seu torn, folren el niu per als futurs pollets. Els mascles més cridaners que construeixen els millors nius i tenen un territori de més qualitat (més recursos alimentaris) tendeixen a tenir un èxit reproductiu més alt, la qual cosa significa que hi ha una forta selecció sexual en els mascles per tenir el plomatge més vibrant i construir nius en territori de més qualitat. Per tant, les femelles proporcionen tota la cura parental de les cries, inclosa la incubació i l'alimentació. Els mascles no cuiden ni busquen menjar per a les cries.
Generalment els nius es fan amb múltiples herbes i canyes col·locades dins de la vegetació pantanosa. Es desconeix la mida mitjana de la posta a l'Àfrica, però a Sud-àfrica, el bisbe vermell meridional té una mitjana d'entre 2 i 3 ous per posta. El període de nidificació pot durar uns 14-16 dies. Les temporades de cria poden variar des de començar ja al maig fins a acabar ja al novembre i durar entre 2 i 6 mesos, depenent del principi i el final de l'estació de pluges (normalment de novembre a març).
A més, la mida mitjana de les postes dels bisbe vermell septentrional a Califòrnia és d'entre 2 i 3. La temporada de cria en aquesta zona varia des de les temperatures màximes a l'agost fins al novembre, un cop les temperatures comencen a disminuir.
Alimentació i alimentació miniatura|Euplectes franciscanus a Ghana. Aquesta espècie tendeix a alimentar-se principalment de llavors de gramínia, però també se sap que menja insectes. Entre les gramínies notables de les quals s'alimenta el bisbe vermell septentrional hi ha l'Echinochloa, la Cortaderia i el Paspalum dilatatum. Es diu que les llavors de mill són les preferides. També se sap que s'alimenten de vegetació aquàtica (Polygonum) i de Xanthium. A finals d'hivern i a la primavera, s'ha vist aquests ocells visitant menjadores de llavors. Normalment s'alimenten a terra o dins de tiges d'herba i males herbes, i poden caçar insectes tant en vol com a terra.
Els bisbe vermell septentrional tendeixen a formar grans estols durant la temporada de no reproducció i es poden veure amb altres estríldids.
Amenaces a la supervivència Se sap poc sobre els depredadors d'aquesta espècie. El parent més proper, el bisbe vermell meridional (E. orix), construeix nius dins de canyissars prop de l'aigua, proporcionant cobertura de possibles depredadors propers.
Relació amb els humans Durant els darrers dos segles, moltes persones han capturat i introduït l'espècie a altres zones del món, inclosos els Estats Units (Califòrnia i Texas) i el Carib (Cuba). Cada zona ha establert poblacions de l'espècie i continua habitant aquestes zones. Hi ha poca informació sobre la prevalença del bisbe vermell septentrional en cultius, tot i que ocasionalment pot ser criar en captivitat i se sap que visiten alimentadors de llavors a les zones properes que habiten. En algunes regions d'Àfrica, es poden considerar plagues per als cultius, que perjudiquen l'arròs, la canya de sucre, el mill i el blat de moro.
Estat de conservació Segons la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, el bisbe vermell septentrional està molt estès arreu del món, és estable i es qualifica com en risc mínim. Actualment no hi ha una mida de població quantificada d'aquesta espècie.
Taxonomia i sistemàtica El bisbe vermell septentrional va ser descrit per primera vegada pel metge i botànic alemany Paul Erdmann Isert el 1789 a Accra, Ghana on exercia de metge a l'antiga Costa d'Or Danesa.
El bisbe vermell septentrional era anteriorment una subespècie del bisbe vermell meridional (E. orix). Avui dia, aquestes dues es classifiquen com a espècies separades i diferents; separades per l'equador, el bisbe vermell septentrional habita el continent nord d'Àfrica, mentre que el bisbe vermell meridional resideix al sud. Les dades filogenètiques moleculars del 2007 van donar suport a què aquestes dues espècies tenen una relació germana. El bisbe vermell septentrional es distingeix fàcilment per la barbeta vermella contínua del mascle.
El parent més proper, a part del bisbe vermell meridional, és el bisbe de Gierow (E. gierowii), originari de l'Àfrica subsahariana. S'ha especulat que l'ocell forma part d'una superespècie amb el bisbe vermell meridional (E. orix) i el bisbe de Zanzíbar (E. nigroventris), però les dades moleculars no donen suport a aquesta afirmació.
Etimologia El nom del gènere Euplectes combina el grec antic «ευ/eu» que significa “fi" o “bo" i el neollatí «plectes», “teixidor”.
L'epítet específic franciscanus, del llatí medieval, es relaciona amb els franciscans, un orde religiós del que simbolitzava el color carmesí.
Subespècies No hi ha un consens generalitzat sobre si l'espècie és monotípica o no. La majoria d'autoritats taxonòmiques la consideren així excepte el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) i Global Biodiversity Information Facility (GBIF) que reconeixen dues subespècies: E. f. franciscanus (Isert, 1789) ─ Mauritània, Senegal i Gàmbia fins a Etiòpia, Uganda i el nord-oest de Kenya. E. f. pusillus (Hartert, 1901) ─ sud-est d'Etiòpia i Somàlia.
Referències
vermell septentrional Categoria:Ocells d'Àfrica