El tucà becverdós (Ramphastos sulfuratus) és una de les moltes espècies de tucà que es troben en les selves centro i sud-americanes. Aquesta espècie pobla les selves entre el sud mexicà i Colòmbia.

És un ocell omnívor que s'alimenta de fruites, llavors, insectes, invertebrats, sargantanes, serps i ocells petits i els seus ous.

És l'ocell nacional de Belize.

Descripció Incloent-hi el bec, la longitud del tucà becverdós oscil·la entre els 42 i els 55 cm, mentre que la longitud de les ales sol oscil·lar entre els 189,4 i els 208,4 mm. L'ocell sol pesar entre 380 i 500 g.

El bec, gros i de colors brillants, fa una mitjana d'entre 12 i 15 cm, aproximadament un terç de la longitud total de l'ocell. El bec és principalment verd amb la punta vermella i els costats taronges. Tot i que el bec sembla gros i feixuc, en realitat és un os esponjós i buit recobert de queratina, una proteïna molt lleugera i dura. S'ha suggerit que el color del bec també pot ajudar a regular la temperatura corporal, utilitzant els nombrosos vasos sanguinis que el travessen.

El plomatge del tucà becverdós és principalment negre, té el coll i el pit grocs, cobertores vermelles a la cua i una estreta banda vermella a la base del groc al pit. La muda es produeix un cop l'any. Té les potes blaves i les plomes vermelles a la punta de la cua.

Com gairebé tots els ocells de l'ordre dels Piciformes, el tucà becverdós té els peus zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere), amb els dits 2 i 3 mirant cap endavant i els dits 1 i 4 mirant cap enrere. Com que els tucans passen gran part del temps als arbres, això pot ajudar els ocells a mantenir-se a les branques dels arbres i saltar d'una branca a una altra. A part de la mida, els mascles i les femelles de l'espècie s'assemblen.

Distribució i hàbitat El tucà becverdós es pot trobar des del sud de Mèxic fins a Veneçuela i Colòmbia. Això inclou Belize, on és l'ocell nacional. Fa el niu a les capçades de les selves tropicals, subtropicals i de terres baixes, fins a altituds de 1.900 m. Fa el niu en forats dels arbres, sovint amb diversos altres tucans. Tot i que els tucans resideixen als boscos d'aquestes zones, també es poden veure a llocs veïns, especialment plantacions, pastures i boscos secundaris.

Comportament i ecologia Com molts altres tucans, el tucà becverdós és un ocells social i rarament es veu sol. Vola en petits estols d'aproximadament sis a dotze individus a través de les selves tropicals de terres baixes. El vol és lent i ondulant, que consisteix en ràpids batecs d'ales (de sis a deu), després plana amb el bec estès cap endavant i baixa com si estirés la resta del cos. Les potes les manté aixecades cap endavant mentre vola. Les distàncies de vol solen ser curtes.

Viu en grups, sovint compartint habitacles estrets com ara forats als arbres, on cinc o sis ocells poden cabre junts en un sol forat. Els ocells busquen forats a una alçada d'entre 3 i 27 m del terra, amb forats més petits per entrar. Per encaixar en aquests petits forats, els ocells pleguen la cua sobre el cos i repleguen el bec al llarg de l'esquena. Aquesta posició també els manté la temperatura corporal a un nivell normal mentre dormen. A més de la manca d'espai, el fons dels forats sovint està cobert amb pinyols de les llavors de la fruita que han menjat.

En estat salvatge Hi ha una estructura familiar dins del grup. Els ocells sovint es "baten en duel" entre ells utilitzant els becs i es llancen fruita a la boca. "Juguen a pilota", un llança una fruita a l'aire i el segon l'agafa.

Els crits dels ocells inclouen sons com "grr", "trrii" i "rrrk". Es pot arribar a sentir un mascle a un quilòmetre de distància. També es comuniquen amb sons no vocals fent clic amb els becs i batent les ales.

Els depredadors inclouen àguiles de l'espècie Spizaetus i el falcó selvàtic de collar (Micrastur semitorquatus), aquest últim un depredador important en alguns casos.

Reproducció Quan festegen, els ocells intercanvien fruita entre ells.

La femella de tucà becverdós pon d'1 a 4 ous blancs en una cavitat natural o ja feta en un arbre. El mascle i la femella comparteixen la cura dels ous, tots dos incubant per torns. Els ous desclouen aproximadament 15-20 dies després de ser postos. Després de l'eclosió, el mascle i la femella tornen a alternar-se per alimentar els pollets. Quan els pollets desclouen, no tenen plomes i tenen els ulls tancats durant aproximadament 3 setmanes. Els pollets tenen coixinets al taló ben formats, que els ajuden a moure's per la part inferior del niu que està coberta de llavors. Els pollets romanen al niu durant aproximadament vuit o nou setmanes mentre els becs es desenvolupen completament i estan preparats per sortir del niu. Els tucà becverdós poden tenir fins a 3 postes cada any.

Alimentació i alimentació miniatura|R. s. sulfuratus menjant fruit de Wodyetia bifurcata, Cayo, Belize. La dieta dels tucà becverdós consisteix principalment en una àmplia gamma de fruites, com ara Cymbopetalum mayanum (Annonaceae) i Bursera simaruba, però també pot incloure insectes, ous, pollets i llangardaixos. El bec, sorprenentment hàbil, permet a aquest tucà alimentar-se d'una gran varietat de fruites que d'altra manera no podria fer-ho. Quan menja la fruita, usa el bec per disseccionar-la i després llença el cap enrere per empassar-se-la sencera. Normalment, el tucà menja des de mitja alçada del terra fins a la capçada del bosc. Rarament, s'alimenta al terra. El tucà becverdós és possiblement el primer tucà observat per un equip d'investigadors el 2018 a Costa Rica menjant carronya.

La dieta del tucà té un efecte sobre les plantes que menja, ja que les llavors grosses digerides i vomitades tenen més probabilitats de germinar que les que no es mengen.

De vegades, el tucà de bec castany (Ramphastos ambiguus swainsonii) segueix el tucà becverdós fins a una font d'aliment i després foragita l'ocell més petit.

Estat de conservació El tucà becverdós està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat, que s'ha accelerat en els darrers anys, i per la caça i la captura per al comerç de fauna salvatge. El 2015, un tucà becverdós podia arribar a costar fins a 2.000 dòlars al mercat il·legal.

L'espècie està experimentant un declivi de població moderadament ràpid i, per tant, està catalogada com a espècie gairebé amenaçada. La taxa de declivi el 2021 de les últimes 3 generacions es va estimar en un 10-19%, tot i que les futures disminucions de població es van estimar en un 20-29% més alt.

Avicultura El tucà becverdós de vegades es manté en captivitat, però requereix una dieta rica en fruita i és sensible a l'hemocromatosi, és a dir, excés de ferro en l'organisme. Ell i el tucà Toco (Ramphastos toco) són els tucans més comuns que es tenen com a mascotes.

Subespècies Es reconeixen dues subespècies:

R. s. sulfuratus (Lesson, 1830) - sud-est de Mèxic, Belize i nord de Guatemala. R. s. brevicarinatus (Gould, 1854) sud-est de Guatemala fins al nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela.

Galeria

Referències

Categoria:Ramphastos Categoria:Ocells d'Amèrica