L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 142 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 897 - La Valldora (Navès, el Solsonès): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós, malferit al seu llit de mort. 1137, Barbastre, (Regne d'Aragó): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Aragó, el compromís matrimonial amb sa filla Peronella. 1713 - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
Resta del món
3114 aC – Comença el calendari Mesoamericà de Comptes Llargs, utilitzat per diverses civilitzacions mesoamericanes precolombines, sobretot els maies. 2492 aC – Data tradicional de la derrota de Bel per Hayk, progenitor i fundador de la nació armènia. 106 – La part sud-oest de la Dàcia (l'actual Romania) esdevé una província romana : la Dàcia romana. 355 – Claudi Silvanus, acusat de traïció, es proclama emperador romà contra Constantí II. 490 – Batalla d'Adda: els gots sota Teodoric el Gran i el seu aliat Alaric II derroten les forces d'Odoacre al riu Adda, prop de Milà. 923 – Els qarmatians de Bahrayn capturen i saquegen la ciutat de Bàssora. 1315 – La gran fam d'Europa esdevé tan terrible que fins i tot el rei d'Anglaterra té dificultats per comprar pa per a ell i el seu seguici. 1332 – Guerres d'independència escocesa : Batalla de Dupplin Moor : els escocesos sota Domhnall II, comte de Mar són derrotats per Edward Balliol. 1473 – La batalla d'Otlukbeli : Mehmed el Conqueridor de l'Imperi Otomà derrota decisivament a Uzun Hassan d'Aq Qoyunlu. 1492 – Rodrigo de Borja és elegit cap de l'Església Catòlica, prenent el nom de Papa Alexandre VI. 1675 – Guerra franco-holandesa : les forces del Sacre Imperi Romanogermànic derroten els francesos en la batalla de Konzer Brücke. 1718 - Cap Passaro (Sicília, Itàlia): Victòria decisiva de la flota britànica en la batalla del Cap Passaro en hostilitats relacionades amb la Guerra de la Quàdruple Aliança. 1786 – El capità Francis Light estableix la colònia britànica de Penang a Malàisia. 1804 - Imperi Austríac: Francesc I d'Àustria esdevé el primer Emperador d'Àustria. 1812 – Guerra Peninsular : les tropes franceses s'enfronten a les forces britàniques - portugueses en la batalla de Majadahonda. 1813 – A Colòmbia, Juan del Corral declara la independència d'Antioquia. 1858 – Charles Barrington puja per primera vegada l'Eiger als Alps bernesos acompanyat de Christian Almer i Peter Bohren. 1862 - París: L'actriu Sarah Bernhardt debuta a la Comédie-Française, amb l'obra Iphigénie, de Jean Racine. 1871 – Es produeix una explosió de cotó a Stowmarket, Anglaterra, amb 28 morts. 1898 – Guerra hispanoamericana : tropes americanes entren a la ciutat de Mayagüez, Puerto Rico. 1918 – Primera Guerra Mundial : acaba la batalla d'Amiens. 1919 – Es promulga la Constitució de Weimar d'Alemanya.Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p762 1920 – Comença la vaga de fam de Cork de 1920 que finalment provoca la mort de tres republicans irlandesos, inclòs l'alcalde de Cork Terence MacSwiney. 1920 – Es signa el Tractat de pau entre Letònia i Soviètica, que va renunciar a l'autoritat i les pretensions de Rússia a Letònia, que posa fi a la Guerra d'Independència de Letònia. 1924 - EUA: Es va filmar per primer cop un debat entre candidats a la presidència dels Estats Units, que incloïa imatges de Calvin Coolidge, John W. Davis i Robert La Follette. 1929 – Babe Ruth es converteix en el primer jugador de beisbol que aconsegueix 500 home runs en la seva carrera amb un home run a Lliga Park a Cleveland, Ohio. 1934 – Els primers presoners civils arriben a la presó federal de l'illa d'Alcatraz. 1942 – L'actriu Hedy Lamarr i el compositor George Antheil reben una patent per a un sistema de comunicació d'espectre expandit amb salt de freqüència que més tard es va convertir en la base de les tecnologies modernes en telèfons sense fil, comunicacions de ràdio bidireccionals i Wi-Fi. 1945 – Els polonesos de Cracòvia participen en un pogrom contra els jueus a la ciutat, matant-ne un i ferint-ne cinc. 1952 – Hussein bin Talal és proclamat rei de Jordània. 1959 – S'obre l'aeroport internacional de Sheremetyevo, el segon aeroport més gran de Rússia. 1960 - Txad: s'independitza de França. 1961 – Els antics territoris portuguesos a l'Índia de Dadra i Nagar Haveli es fusionen per crear el Territori de la Unió Dadra i Nagar Haveli. 1962 – es llança el Vostok 3 des del cosmòdrom de Baikonur i el cosmonauta Andrian Nikolayev es converteix en la primera persona que flota en microgravetat 1965 - Inici dels "Watts Riots", sèrie de violents enfrontaments entre la policia de Los Angeles (EUA) i els residents de Watts i altres barris predominantment afroamericans del sud-centre de Los Angeles que van començar l'11 d'agost de 1965 i van durar sis dies. 1969 – Els astronautes de l'Apol·lo 11 són alliberats d'una quarantena de tres setmanes després del seu enlairament de la Lluna. 1972 – Guerra del Vietnam : l'última unitat de combat terrestre dels Estats Units abandona Vietnam del Sud. 1975 – Timor Oriental : el governador Mário Lemos Pires de Timor portuguès abandona la capital Dili, després d'un cop d'estat de la Unió Democràtica Timorensa (UDT) i de l'esclat de la guerra civil entre UDT i Fretilin. 1979 – Dos Tupolev Tu-134 d'Aeroflot xoquen sobre la ciutat ucraïnesa de Dniprodzerzhynsk i s'estavellan, matant els 178 a bord dels dos avions. 1982 – Una bomba esclata al vol Pan Am 830, en ruta des de Tòquio, Japó a Honolulu, Hawaii, matant un passatger i ferint 15 més. 1984 – " Comencem els bombardeigs en cinc minuts ": el president dels Estats Units, Ronald Reagan, mentre es presenta a la reelecció, fa broma mentre es prepara per fer el seu discurs setmanal de dissabte a la National Public Radio. 1988 – Una reunió entre Sayyed Imam Al-Sharif, Osama bin Laden, Abdullah Yusuf Azzam i líders de la Jihad Islàmica egípcia a l'Afganistan culmina amb la formació d'Al-Qaida. 1992 – S'obre el Mall of America a Bloomington, Minnesota. En aquell moment el centre comercial més gran dels Estats Units. 2000 – Es produeix un incident de ràbia aèria a bord del vol 1763 de Southwest Airlines quan Jonathan Burton, de 19 anys, intenta assaltar la cabina, però és sotmès per altres passatgers i mor a causa de les seves ferides. 2003 – L'OTAN pren el comandament de la força de manteniment de la pau a l'Afganistan, marcant la seva primera operació important fora d'Europa en els seus 54 anys d'història. 2003 – El líder de Jemaah Islamiyah, Riduan Isamuddin, més conegut com Hambali, és arrestat a Bangkok, Tailàndia. 2004 - el Regne Unit: l'Autoritat de Fertilització i Embriologia Humana (AFEH) autoritza científics de la Universitat de Newcastle a clonar embrions humans amb finalitats terapèutiques. 2004 - Atenes (Grècia): hi comencen els Jocs Olímpics. 2004 - Seül (Corea del Sud): el govern anuncia la construcció d'una nova capital del país a la província de Txungtxeong Sud. 2006 – El petrolier MT Solar 1 s'enfonsa davant de la costa de les illes Guimaras i Negros a les Filipines, provocant el pitjor vessament de petroli del país. 2012 – Almenys 306 persones moren i 3.000 més resulten ferides en un parell de terratrèmols a prop de Tabriz, Iran. 2017 – Almenys 41 persones moren i altres 179 resulten ferides després de la col·lisió de dos trens de passatgers a Alexandria, Egipte. 2023 – Luna 25 es llança des del cosmòdrom Vostochny.
Naixements Països Catalans 1881, Manlleu, Osona: Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (m. 1956). 1900, La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943). 1913, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració. 1947, Lleida: Jaume Manel Oronich i Miravet, polític català conegut per haver estat paer en cap de Lleida (CDC) entre el 1987 i 1989. 1963, Estopanyà, Ribagorça: Mari Pau Huguet, presentadora de televisió vinculada professionalment a Televisió de Catalunya. Terrassa: Natàlia Mas i Masdefiol, nedadora catalana de les dècades de 1970 i 1980. 1971, Inca, Mallorca: Francina Armengol, política mallorquina que presideix el Govern de les Illes Balears des de 2015. 1984, Barcelona: Miranda Makaroff, dissenyadora i artista multidisciplinària catalana. 1995, Cardona: Pere Marsinyach Torrico, patinador artístic. 1989, Barcelona: Úrsula Corberó, actriu catalana. 1991: Cristian Tello, futbolista català
Resta del món 1086 – Enric V, emperador del Sacre Germànic (m. 1125) 1384 – Yolande d'Aragó (m. 1442) 1472 – Nikolaus von Schönberg, cardenal catòlic (m. 1537) 1510 – Margaret Paleologa, sobirana marquesa de Montferrat (m. 1566) 1673 – Richard Mead, metge i astròleg anglès (m. 1754) 1718 – Frederick Haldimand, general i polític suís-anglès, 22è governador del Quebec (m. 1791) 1722 – Richard Brocklesby, metge anglès (m. 1797) 1748 – Joseph Schuster, compositor alemany (m. 1812) 1778 – Friedrich Ludwig Jahn, gimnasta, pedagog i polític prussià (m. 1852) 1794 – James B. Longacre, gravador nord-americà (m. 1869) 1807 – David Rice Atchison, general, advocat i polític nord-americà (m. 1886) 1808 – William W. Chapman, advocat i polític nord-americà (m. 1892) 1816 – Frederick Innes, polític escocès-australià, 9è primer ministre de Tasmània (m. 1882) 1823, Hampshire, Anglaterra: Charlotte Yonge, novel·lista anglesa. 1833 – Robert G. Ingersoll, soldat, advocat i polític nord-americà (m. 1899) 1833 – Kido Takayoshi, samurai i polític japonès (m. 1877) 1836 – Warren Brown, historiador i polític nord-americà (m. 1919) 1837, Llemotges, França: Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894 (m. 1894). 1855 – John Hodges, jugador de cricket australià (m. 1933) 1858, Nijkerk, Països Baixos: Christiaan Eijkman, metge, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1929 1860 – Ottó Bláthy, enginyer i jugador d'escacs hongarès (m. 1939) 1870 – Tom Richardson, jugador de cricket anglès (m. 1912) 1874 – Princesa Luisa Carlota de Saxònia-Altenburg (m. 1953) 1877 – Adolph M. Christianson, advocat i jutge nord-americà (m. 1954) 1878 – Oliver WF Lodge, poeta i autor anglès (m. 1955) 1881 – Aleksander Aberg, lluitador estonià (m. 1920) 1884 – Hermann Wlach, actor austríac-suís (m. 1962) 1885 – Stephen Butterworth, físic i enginyer anglès (m. 1958) 1885, Taganrog, Rússiaː Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (m. 1933). 1891 – Stancho Belkovski, arquitecte i pedagog búlgar (m. 1962) Edgar Zilsel, historiador i filòsof de la ciència austríac, vinculat al Cercle de Viena (m. 1944) 1892 – Hugh MacDiarmid, poeta i lingüista escocès (m. 1978) Eiji Yoshikawa, autor japonès (m. 1962) 1897 - East Dulwich, Londres: Enid Blyton, prolífica escriptora britànica de literatura infantil (m. 1968). Louise Bogan, poeta i crítica nord-americana (m. 1970) 1898 – Peter Mohr Dam, educador i polític feroès, tercer primer ministre de les Illes Fèroe (m. 1968) 1898, Saló: Giuseppina Cobelli, soprano italiana (m. 1948).
1900 – Charley Paddock, velocista nord-americà (m. 1943) Philip Phillips, arqueòleg i erudit nord-americà (m. 1994) 1902 - Alfredo Binda, ciclista italià (m. 1986) 1902 - Lloyd Nolan, actor nord-americà (m. 1985) 1902 - Christian de Castries, general francès (m. 1991) 1905 - Erwin Chargaff, bioquímic i acadèmic austríac-americà (m. 2002) 1905 - Ernst Jaakson, diplomàtic estonià (m. 1998) 1907 - Ted a'Beckett, jugador de cricket i advocat australià (m. 1989) 1908 - Don Freeman, autor i il·lustrador nord-americà (m. 1978) 1908 - Torgny T:son Segerstedt, sociòleg i filòsof suec (m. 1999) 1909 - Yūji Koseki, compositor japonès (m. 1989)