El dansaire pissarrós Rev. 20/10/2022 o dansaire fumat (Saltator grossus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família de les tàngares (Thraupidae).
Descripció El dansaire pissarós és un ocell becgrós impressionant, completament gris pissarra amb una gola blanca cridanera i un bec gruixut de color vermell brillant. Femella similar però amb el bec taronja més apagat. Cal para atenció al dolç cant xiulant i senzill.
Distribució i hàbitat El dansaire pissarós es distribueix en dues grans àrees disjuntes; una des de l'est d'Hondures, pel pendent del Carib de Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i pel pendent del Pacífic de Panamà, cap al sud, a occident dels Andes pel nord i oest de Colòmbia, fins al sud-oest de l'Equador; l'altra, per tota la conca amazònica i l'escut guaianès des del sud i est de Colòmbia cap a l'est per Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa i Amazònia brasilera, cap al sud per l'est d'Equador, est del Perú, fins a l'oest de Bolívia.
Aquesta espècie, àmpliament disseminada, és considerada força comuna en els hàbitats naturals que li són pròpies: el subdosser i l'estrat mitjà de selves humides, principalment per sota dels 1200 m d'altitud.
Taxonomia i sistemàtica El 1760, el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va incloure una descripció del dansaire pissarrós al suplement de la seva Ornithologie basada en un exemplar recollit a "Amèrica". Va utilitzar el nom francès "Le gros-bec bleu d'Amérique" i el nom llatí Coccothraustes americana caerulea. Tot i que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten a la nomenclatura binomial i no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar el seu Systema Naturae per a la dotzena edició, va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson a la seva Ornithologie. Una d'aquestes va ser el dansaire pissarrós. Linnaeus va incloure una descripció concisa, va encunyar el nom binomial Loxia grossa i va citar l'obra de Brisson. La localitat tipus s'ha restringit a la Guaiana Francesa. Aquesta espècie es troba actualment dins del gènere Saltator, introduït per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816.
El gènere Saltator era tradicionalment col·locat a la família Cardinalidae, però les evidències genètiques van demostrar que pertany a Thraupidae, demostrant que l'aspecte físic era un cas d'evolució convergent i no de parentiu directe amb els cardinàlids. Aquestes evidències genètiques també mostren que aquesta espècie és germana del dansaire fuliginós (S. fuliginosus), ambdues van estar col·locades en el passat en un gènere propi Pitylus, i que el parell format per totes dues és proper d'un clade integrat pel dansaire emmascarat (S. cinctus) i el parell dansaire de bec taronja (S. aurantiirostris) i el dansaire becgròs (S. maxillosus).
Etimologia El nom genèric Saltator prové del llatí «saltator, saltatoris» que significa “dansaire” que alhora deriva de «saltare», “ballar”, “dançar”.
L'epítet específic grossus també prové del és llatí i significa “gruixut”, “aspre” o “bastant”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
S. g. saturatus (Todd, 1922) ─ des d'Hondures a l'oest de l'Equador. S. g. grossus (Linnaeus, 1766) ─ est de Colòmbia fins a Veneçuela, les Guaianas, Amazònia brasilera fins al nord de Bolívia.
Referències
pissarrós Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud