La tàngara de collar carmesí Rev. 20/10/2022 (Ramphocelus sanguinolentus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae) que es distribueix en zones tropicals humides de Mèxic i Amèrica Central.

Descripció La tàngara de collar carmesí fa una mitjana de 19-20 cm de llargada. El plomatge adult és negre amb un collar vermell que cobreix el clatell, el coll i el pit. Totes les cobertores caudals són de color vermell. El bec és d'un blau pàl·lid i les potes de color blau grisenc. En els adults, l'iris és carmesí, al contrari del que mostren Howell i Webb. Les femelles són lleugerament més apagades que els mascles, però de vegades no se'n distingeixen. Els ocells joves són similars, excepte que la caputxa és de color vermell apagat, les zones negres estan tenyides de marró i el pit és tacat de vermell i negre.

Distribució i hàbitat S'estén des del sud de Veracruz i el nord d'Oaxaca a Mèxic, passant pel vessant atlàntic de l'Amèrica Central, fins a les terres altes de l'oest de Panamà.

Freqüenta les vores de bosc amb matoll, les àrees de creixement secundari alt parcialment clares i bardisses vives; generalment es manté a alçades una mica més grans que la tàngara de carpó vermell (R. passerinii).

Comportament Reproducció El niu és una copa construïda amb materials com molsa, arrels i tires de fulles grosses com el plàtan o l'Heliconia, i es col·loca a mitja altura en un arbre a la vora d'un bosc. La femella sol pondre dos ous, de color blau pàl·lid amb taques negroses.

Vocalització Les vocalitzacions són agudes i sibilants. Hi ha diversos crits; un traduït com a "ssii-p" que fa tant quan està posat com en vol. El cant és espasmòdic i consta de frases de dues a quatre notes separades per pauses, "tuiii-tiiiu", "txhu-txie-uiii-txu, teuiii".

Conservació Com que l'espècie no està amenaçada, la mida de la població és molt gran i la tendència sembla ser estable, la UICN avalua l'espècie com en risc mínim.

Taxonomia La tàngara de collar vermell va ser descrita per primer cop l'any 1831 per l'ornitòleg francès René Primevère Lesson amb el nom binomial Tanagra (Tachyphonus) sanguinolentus i la localitat tipus " Mexico".

Aquesta espècie de vegades és col·locada dins d'un gènere propi com Phlogothraupis sanguinolenta, i un estudi genètic suggereix que és l'espècie que més difereix dins del gènere Ramphocelus.

Etimologia El nom genèric Ramphocelus es compon de les paraules del grec antic ῥαμφος/rhamphos que significa bec, i κοιλος/koilos, còncau; significant de bec còncau.

L'epítet específic sanguinolentus prové del llatí i significa “sagnant ”que alhora deriva «sanguis, sanguinis», “sang”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:

R. s. sanguinolentus (Lesson), 1831 – sud-est tropical de Mèxic fins a Guatemala i Hondures. R. s. apricus (Bangs), 1908 – pendent caribeny des de l'est d'Hondures fins al nord-oest de Panamà (badia de l'Almirall).

Referències

collar carmesí Categoria:Ocells d'Amèrica Central