El batarà maculat (Hypoedaleus guttatus) és una espècie d'ocell de la família Thamnophilidae. És l'únic membre del gènere Hypoedaleus.
És endèmic en el nord-est de l'Argentina, sud-est del Brasil i est del Paraguai.
L'hàbitat natural és la selva subtropical o tropical humida baixa.
Descripció El batarà maculat és un formiguer gros, de 20 a 21 cm de llarg. L'espècie presenta un lleuger dimorfisme sexual. Ambdós sexes tenen el bec curt, gruixut i gris amb un ganxo a l'extrem com els autèntics botxins. Els mascles adults tenen la corona, el clatell i les parts superiors negres amb taques blanques i la cua negra bruna amb barres blanques. La gola i el pit són blancs i els costats gris pàl·lid. El ventre i el crissum (part que envolta la regió anal, també s'utilitza per anomenar la zona sota la cua i les plomes d'aquesta zona) són gairebé blancs a la part nord de l'àrea de distribució i s'enfosqueixen gradualment fins a un groc marronós cap al sud. Les femelles adultes tenen un patró similar al dels mascles, però amb taques beix a les parts superiors i un groc marronós més extens a les parts inferiors.
Distribució i hàbitat El batarà maculat es troba des de l'est d'Alagoas, a l'est del Brasil, fins al sud del Rio Grande do Sul i al sud-oest, passant per l'est del Paraguai i fins a la província de Misiones, al nord-est de l'Argentina. És un ocell del bosc atlàntic, on habita el subcanopi i el dosser del bosc perennifoli de terres baixes. Gairebé exclusivament roman en zones més humides amb denses vinyes i altra vegetació. En altitud, va des del nivell del mar fins a uns 900 m.
Comportament Moviment Es presumeix que el batarà maculat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació El batarà maculat s'alimenta d'una varietat d'insectes i altres artròpodes; la dieta també inclou caragols i possiblement petits vertebrats com granotes i llangardaixos. Normalment, busca aliment en parelles, principalment entre 8 i 15 m sobre el terra, i de vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes. Salta lentament a través de denses lianes i altra vegetació, arribant des d'una perxa per recollir preses de les fulles, especialment les de bromeliàcies i falgueres epífites, i també de tiges i branques. Una vegada es va observar seguint un eixam de formigues legionàries, mantenint-se a prop del terra per capturar preses molestades per les formigues.
Reproducció Els ous del batarà maculat són blancs amb punts liles i taques negres més grosses. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització El cant del batarà maculat és un "soroll tremolós molt agut, lent, primer ascendent i després descendent" que dura quatre o cinc segons. El reclam inclou un "xiulet llarg amb flexió cap avall", un "xiulet més curt i lleugerament descendent" i un "xip brusc".
Estat de conservació El 1988, la UICN va avaluar originalment el batarà maculat com a gairebé amenaçat, després el 1994 com a desconegut i, des del 2004, com a risc mínim. La mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es troba en diverses àrees protegides, però sembla que poques vegades surt fora d'elles. "Tot i que actualment no es considera amenaçada, l'àrea de distribució relativament petita i la naturalesa altament fragmentada del bosc atlàntic restant són motius de preocupació per a aquesta espècie, que sembla requerir grans territoris."
Taxonomia i sistemàtica El batarà maculat va ser descrit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816 i se li va donar el nom binomial Thamnophilus guttatus. El gènere Hypoedaleus va ser creat pels ornitòlegs alemanys Jean Cabanis i Ferdinand Heine el 1860 amb el batarà maculat com a espècie tipus. El nom del gènere prové del grec antic «hupoidaleos» que significa “una mica inflat”. L'epítet específic prové del llatí «guttatus» que significa “tacat”.
El batarà maculat és l'únic membre del gènere Hypoedaleus i no té subespècies.
Referències
Categoria:Tamnofílids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud